Arenys de Munt ha estat el primer municipi a prendre la iniciativa de fer una consulta per saber si la població vol que Catalunya sigui independent. Ho vaig sentir en un mitjà de comunicació per primer cop dimarts al matí; crec que va ser a RAC1 i com una notícia anecdòtica en què només faltava el comentari mofeta. És tan evident que la gent d’Arenys de Munt no té capacitat per decidir el futur nacional de set milions i mig de persones que s’hauria d’entendre el motiu de la proposta; i si no s’entén, rumiar-hi. A mi no em fa riure ni mica que en ple segle XXI l’Estat espanyol no ens permeti decidir democràticament sobre la nostra sobirania. Però aquesta és la realitat i cal denunciar-ho com fa temps que fem. Una manera de fer-ho és aquesta que ha començat a Arenys de Munt. Algú s’imagina quin efecte pot tenir si més municipis fan el mateix?, si comencem a sumar als mitjans els titulars dels resultats?, si la gent comença a constatar la voluntat democràtica de les persones que s’ha volgut amagar durant tot aquest temps? Sisplau: regidors i regidores sobiranistes: fem-ho arreu on puguem.
I enmig d’aquest bell panorama irromp la notícia que podríem tenir una operadora catalana per a mòbils. Seria una altra dosi important d’autoestima, una altra prova del desvetllament i avenç dels empresaris del país i la conquesta d’un nou i important espai de sobirania.
Per tot plegat, i coincidint amb la tupinada a les eleccions i amb la pèrdua de 200.000 vots socialistes i amb moltes altres coses, em pregunto: només m’ho sembla a mi o som davant d’una nova onada? Només d’aquí a uns anys podrem saber si haurà estat l’última, la penúltima o l’avantpenúltima. Però hi anem. I tant que hi anem! Ens veiem demà a la plaça de Sant Jaume.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No, no ve una onada…ve un tsunami, que es caracteritza per una successió d’onades montruoses que ho arrasen tot. La primera onada s’emportará el tripartit de la misèria que ens ha impossat Esquerra i les seues crosses, les successives onades reafermaran el sobiranisme i el dret a decidir de Catalunya, o sigui, dels catalans.
És clar que caldrá demanar responsabilitats als colaboradors en la constitució dels tripartits i consequent lliurament de les institucions politiques catalanes totes, per cert, als qui governen l’estat espanyol impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya..
(Algú s’imagina que bé viurem sense les mofes i altres pesadeses, o els atacs i altres vileses de, i de, i de, de qui sigui?)
Un aplaudiment al ciutadans i regidors d’Arenys de Munt!
Efectivament ve una onada per carregar-se aquesta merda de govern que tenim, que es incapaç de collar el Zapatero, i que és inútil totalment fins i tot per negociar un senzill model de finançament.