Blog d'en Xavier Mir

Perquè es produeixin variacions importants en la percepció de la realitat política de cada moment calen fets, fets contundents, diàfans. Massa sovint l’habilitat dels representants polítics (els d’aquí i els de l’estat veí que encara ens subjecta) els situa en una ambigüitat desesperant que ens obliga a caure en el judici d’intencions, a no poder fer més que hipòtesis i conjectures. Avui, però, l’Estat espanyol ens ha obsequiat amb un gest ben clar que ha tornat a posar la bonica població d’Arenys de Munt al mapa (Ja ho saps, Ramon Vinyes: si vols posar Arenys al mapa, ja saps què has de fer). Ara el país en va ple, la xarxa bull d’indignació i el referèndum ha guanyat més protagonisme encara. Però el més important és que el dia, com diria Lluís Llach, comença a ser net i clar, sense ambigüitats. L’Estat espanyol ha dit, a través de les seves lleis, no a la democràcia. Nosaltres direm no a l’Estat espanyol.

Arenys de Munt s’ha guanyat a pols un capítol propi en aquesta crònica de la independència i en les que s’escriguin en un futur. Les reaccions d’amics de la democràcia com la Falange, Ciutadans, el PSOE-C i el mateix govern espanyol a través de l’Estat (tots juntets i de bracet, ves per on) han demostrat l’encert del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Han trobat una escletxa i han fet molt de mal. S’ha encetat una dinàmica prodigiosa que sens dubte portarà altres municipis a seguir l’exemple d’aquest. S’ha posat en evidència la falsedat del discurs social i democràtic de partits com el PSOE-C. La democràcia, per a alguns, té límits. S’ha obligat l’Estat espanyol a treure’s la careta. Ara moltes més persones ho tenen clar. El problema no és ser independentista o no, sinó creure’s la democràcia o no creure-se-la.

Poques coses provoquen més adhesió i solidaritat que els abusos i les injustícies. Moltes persones no tenien partit pres i probablement el dia de la consulta definitiva al Principat no haurien anat a votar o ho haurien fet en blanc. Ara, però, no són les seves idees allò que veuen amenaçat, sinó la seva llibertat. Els diuen, en ple 2009 i en el marc de la Unió Europea, que no es pot preguntar a la gent d’un poble què volen, encara que no sigui vinculant. Aquesta gent es rebotarà. Qui no ho faria?

El proper dimarts dia 8 de setembre, a l’acte programat per la PDD hi intervindran Jordi Clopés i Andreu Majó per parlar d’aquesta consulta d’Arenys de Munt, i estic convençut que l’auditori els rebrà ja dempeus i amb un sonor i prolongat aplaudiment. Ells, la comissió organitzadora, han fet un gran pas endavant en aquest procés, que fa temps que no té aturador i que d’un moment a l’altre farà l’accelerada final. Ah, i tindrem sort. Segur. Mireu a Montenegro, on tothom està entusiasmat amb el seu estat propi.