El bloc d'en Roc Fernàndez

Us afegeixo el vídeo “La campanya a la xarxa” un resum audiovisual del que ha estat la campanya a la xarxa i que forma part del videobloc del Diari de campanya que ha anat desgranat al llarg d’aquests quize dies els diferents aapectes de la nostra campanya. Ha estat, per a mi, una de les seccions que considero més innovadores i fresques del que hem fet aquesta campanya i que ha tingut com a fil conductor les persones.

També n’ha parlat el periodista Josep Gisbert, cap de la secció de Política de La Vanguardia en aquest article al seu bloc

L’endemà del debat a sis avui s’han pogut llegir moltes lectures i comentaris. Tot i que la impressió és força clara respecte el bon paper que va fer Artur Mas [videobloc].  Ho demostren algunes enquestes com la de RAC-1 d’avui que donava aquest resultat: Mas 88%, ERC 5%, Montilla 3%, ICV 2%, 1% PP.

Independentment d’aquestes valoracions en volia fer una que potser no s’ha vist ni escoltat tant i es veure que va passar ahir a la xarxa mentre es produia el debat.

 A continuació us presento alguns resultats dels resultats a la xarxa:

1.- En primer lloc el hashtag #e10 que empraven molta de la gent que comentava el debat a twitter va arribar el número 1 al trending topic a nivell español i va arribar al 0’14% del tràfic total de  twitter al món amb una freqüència de 7500 tweets/hora.

2.- Pel que fa als hashtags per partits el primer va ser el de CiU #unacatalunyamillor amb un 33%, seguit de #votaindependencia amb un 13% i #presidentmontilla amb un 11%.

3.- Pel que fa als candidats més comentats a twitter el predomini de Mas es va mantenir al larg de tot el debat amb excepcions puntuals. Durant el debat les referències a Mas van arribar a triplicar les de Montilla el qual va quedar per sota Puigcercós com e spoyt apreciar en els gràfics següents:

A continuació afegeixo el vídeo-resum “Seguint el Debat de TV3” que hem fet sobre el debat d’ahir, espero que us agradi:

Aquest és el titular del viral pesonalitzable que va sortir el cap de setmana i que a dia d’avui ja ha arribat a 21.081 persones (usuaris únics). El viral simula un telenotícies de TDtres i s’inspira en elvídeos que tant s’han emprat als EUA de Jib Jab.

Us afegeixo el reportatge que ens van fer les peridodistes de BTV, Patrícia Álvarez i Laia Balasch titulat CiU busca la màxima viralitat a la xarxa. Espero que el trobeu interessant. També us afegeixo el contugut de l’article a continuació:

Convergència i Unió aposta per la màxima viralitat a la xarxa de
cara a les eleccions autonòmiques, difonent el missatge convergent per
tots els canals possibles. A través del web de participació Cativistes
han creat una comunitat d’internautes afins a CiU i acaben d’obrir a
Facebook “CATIVISTES, El Joc”.

El Joc de Cativistes

L’última novetat ha estat el llançament al Facebook de “CATIVISTES, El Joc”, una iniciativa acabada de sortir del forn i que recull idees de vídeojocs com Farmville. L’entorn, però, enlloc d’una granja, és d’una oficina de campanya electoral de CiU.
I l’objectiu per acumular punts consisteix en enviar propostes
electorals de Convergència o aconseguir que els teus amics de Facebook
siguin seguidors del web cativistes o d’Artur Mas.

Trobada de Mas amb els amics del Facebook

A dos dies de l’inici de la campanya electoral, CiU va convocar
ciutadans i mitjans al cafè Zurich de plaça Catalunya, en una trobada
d’amics d’Artur Mas al Facebook.
Una iniciativa que va tenir molt d’èxit i que va servir al candidat
convergent per apropar-se d’una manera diferent a la ciutadania, així
com per guanyar visibilitat als mass media a través de les iniciatives
que es couen a l’espai 2.0.

La marca Obama

El màrqueting polític a través de les xarxes socials que va fer Obama
l’any 2009 va marcar un abans i un després en les campanyes 
electorals. L’actual president dels Estats Units va aconseguir
mobilitzar els indecisos i va recaptar 700 milions de dòlars.

Tot els partits catalans, sense excepció, s’han deixat influenciar
per l’estratègia d’Obama a la xarxa. En el cas de Convergència i Unió,
ha dissenyat projectes similars als del president demòcrata com el web Cativistes, que emula el portal MyBarackObama.

Vídeoblog

CiU va obrir el vídeoblog d’Artur Mas
l’any 2006, essent així un dels primers polítics a nivell mundial que
utilitzava aquest format. Des de llavors, publica un vídeo setmanalment i
és una eina molt ben valorada, tant pel partit i com pels ciutadans.
Des d’aquesta finestra, Mas informa sobre els actes del partit, així com
de temes que no tenen espai als mitjans de comunicació i s’amaguen als
escenaris secundaris de la política.

Un candidat sense Twitter

Tenint en compte que Artur Mas
és un usuari molt actiu al Facebook, el partit no té previst obrir un
Twitter del candidat perquè considera que no seria transparent. L’equip
de comunicació explica que Mas no el podria gestionar i opta per
canalitzar la informació al Facebook, tant del partit com del candidat, i al compte de Twitter de CiU.

Convergència també ha elaborat una aplicació per a iPhone i compta amb un canal a YouTube.

Aquesta campanya serà important per moltes coses, però una de les que n’estic més satisfet és de l’arrencada 2.0 de la campanya que estem protagonitzant. De fa anys la campanya a la xarxa és present a les eleccions, però crec que aquesta és primera en que la campanya a la xarxa té un ritme, uns esdeveniments i una personalitat pròpia que ho fa diferent dels altres cops. Ja no es trata de traslladar, amb més o menys encert, la campanya analògica al món digital. Sinó que gràcies a a les xarxes socials la campanya digital és una branca més de la campanya. Potser més petita o més modesta, però és una pota més que té el seu propi llenguatge, ritme i actors. Un exemple és l’arrencada 2.0 que hem iniciat des de CiU.

El dilluns vam començar amb un dinar amb blocaires polítics i membres del col·lectiu de suport al candidat Absolut Mas poques hores abans de presentar la campanya.

Dimarts era el torn del Facebook amb la Festa que va reunir molts dels “amics” d’Artur Mas a la cèntrica cafeteria Zurich de Barcelona. L’acte era una desvirtualització de Mas amb els seus seguidors que ja són una comunitat de més de 10.000 persones, la més nombrosa d’un polític català.

I per últim avui és el torn del Joc de CATivites del Facebook, una innovació política que passa per aprofitar el potencial de la xarxa social més nombrosa del món per fer campanya a favor d’una Catalunya millor amb to distret i divertit.

En definitiva, la campanya serà digital o no serà 😉

Qui més n’ha parlat:

Albert Medran: Artur Mas dina amb blocaires.
Xavier Peytibi: Artur Mas es reuniex amb bloggers
Dessmond: Mas amb els blogaires
BTV: CiU busca la màxima viralitat a la xarxa.

Arran d’alguna discussió que he tingut sobre el concepte de Web 2.0, sobre el canvi que representa he cercat i trobat alguna informació que vull comptartir. A continuació us afegeixo un seguit de continguts relacionats amb el concepte web 2.0:

El primer és un vídeo fantàstic que explica només amb imatges l’evoloció de la xarxa cap al 2.0 és un vídeo de Michael Wesch un profesor d’antropología cultural de la Universidad de Kansas… Simplement genial:

Us afegeixo també el curtmetratge titulat “Web 2.0: La revolució social d’internet” que també trobo interessant i pedagògic:

Fa una setmana vam fer amb en Jordi Cuminal [Bloc] una entrevista a l’ACN sobre l’estrarègia de CiU a les xarxes socials en aquestes eleccions al Parlament. Aquí en teniu el resultat que va sortir publicat ahir a la web de l’ACN:

El 2.0 està definitivament de moda. De fet portem una percampanya marcada per la sortida a mitjans de comentaris de cafè al Facebook, que és un símptoma clar de que ni el mitjà ha entès ben que és el 2.0, ni el protagonista en qüestió ha après que “l’amic del Facebook” no és un amic amb qui estás prenent el cafetonet en intimitat. Per no parlar del freak professional que ha fet d’aquest defecte virtut.

El trist és que sovint rera aquest castell de focs mediàtic sobre les xarxes socials potser ens oblidem de fer la reflexió a fons del que està canviant i transformant-se, en alguns casos, per sempre.

Des del meu punt de vista la pregunta clau és: Com afecten les xarxes socials a les estratègies de campanya?. Vet aquí les meves respostes:

1.- Les xarxes socials han transformat definitivament el ciutadà en emissor. Tothom és emissor i receptor alhora, ja no existeix l’espectador passiu. A més cal tenir en compte que eines com el Facebook -basades en el concepte amistat- actuen com a prosumidores. És a dir, té molta més força la recomanació d’un amic que tota la publicitat.

En conseqüència les organitzacions i els partits estan obligats a ser presents allà on hi ha la gent: Facebook, Twitter, You Tube, Flickr, slideshare… i tenir una política activa en cada mitjà. Cal ser un més per poder compartir el lideratge i orientar els corrents.

2.- Les xarxes socials transformen al militant o afiliat en activista. Les xarxes permeten recuperar el rol clàssic del militant. Abans un militant enganxava cartells, ensobraba… ara amb la xarxa qui vol pot recuperar un rol actiu. Ara bé cal organitzar bé tot aquest potencial, en aquest sentit els action center adquiriran cada cop més importància i força.

3.- Cal gestionar la suma de reputacions: Els partits i organitzacions ja no gestionen només la seva “web institucional” i perfils oficials sinó que han de gestionar com poden el conjunt de reputacions digitals dels seus membres.

4.- Cada cop tenen més importància els continguts i del multiformat. El 2.0 no només serà quantitat sinó sobretot qualitat. Té molta més força un comentari amb un enllaç a un vídeo o slideshare que un comentari pelat. I cada cop és més necessari per destacar entre els milers de continguts el component imaginatiu i un format simple i atractiu (la força de la imaginació)

5.- Afavoreixen la proximitat i la participació: Les xarxes socials són un oportunitat per acostar-nos a la ciutadania i rebre imputs. Però cal fer un esforç cada cop més gran per desplegar eines per ser a prop de la gent. Per exemple les Apps Iphone o ser presents en tots els dispositius mòbils. 

6.- Immediatesa interactiva. Els debats ja no es guanyaran després sinó mentre i fins i tot abans amb l’expectativa que generis a la xarxa on hi ha molta de la gent que després haurà d’escriure o comentar sobre el mateix. El primer que arriba pica dos cops, però abans cal adaptar l’estructura de les organitzacions per poder donar respostes més immediates.

7.- Estan provocant canvi cultural i de llenguatge. Les xarxes socials són eines, però cal un aprenentatge que va més enllà del seu ús. Són un canvi cultural, de xip i en alguns casos impliquen l’aprenentatge de nous llenguatges (Exem. Twitter) com ja va passar amb l’SMS. Les organitzacions han de fer un esforç en digitalitzar-se i en digitalitzar els seus membres.

Per últim us afegeixo l’entrevista que m’han fet els amics de Bitscatalans.com. Espero que us interessi atès que va en la mateixa línia que aquest article.

Dimarts passat en el marc de la DOC session sobre innovació vam posar en marxa una eina que té la virtut de ser el primer cop que em consta que s’hagi emprat mai aquí. Es tracta del Google Moderator, una eina participativa de Google ja s’ha emprat en el seu dia tant Obama amb les OpenQuestions, com Cameron a les recents eleccions britàniques.

Artur Mas respon és el nom que hem donat a aquesta eina. La idea és que qualsevol usuari pugui preguntar a Mas qualsevol cosa i alhora aquestes preguntes s’ordenin a través de les votacions dels participants. La idea també que el mateix Mas respongui les 3 preguntes més votades a la darrera Doc Session sobre Nació que tindrà lloc el proper 15 de juny. Tot i que la idea és acabar responent-les totes d’alguna altra forma.

Resultat de l’experiència del Google Moderator:

Us afegeixo un vídeo que hem editat avui 17 de juny de 2007 amb el resultat de les resopstes que Mas va donar a les preguntes fórmulades a través del Google Moderator. Al final en 6 dies van haver-hi 40 preguntes, i 595 vots i hi han participat 99 persones.  Crec que ha estat una experiència participativa reeixida per ser el primer cop que l’aplicava un partit polític.

Se n’han fet ressò:

Xavier Peytibi [Bloc]: Artur Mas responde

Albert Medran [Bloc]: CiU: per Ipad, Mas i Iphone

Avui hem posat online una aplicació per a Iphone i Ipad de CiU, el peridodista Jankim [twitter] n’ha fet aquesta crònica que us afegeixo:

Convergència i Unió llança avui una aplicació per al mòbil iPhone i també per a la tauleta del mateix Apple, el popular iPad. D’aquesta manera, CiU és la primera organització política catalana que fa servir aquest procediment per arribar als seus simpatitzants i als possibles electors.

L’aplicació de CiU per als aparells d’Apple
és nativa, és a dir que s’ha desenvolupat seguint les directrius que
Apple lliura a tots aquells que pretenen tenir-ne una, i per tant se
n’ha hagut de pagar la llicència corresponent. Les aplicacions natives
estan preparades per donar serveis diversos sense necessitat d’anar
obrint llocs web, com sí que passa amb les aplicacions basades en un
navegador d’internet. Fins ara, CiU disposava d’aquest servei per a mòbils, al qual s’accedia des dels seus llocs web.

El procés de creació s’ha allargat durant prop de tres mesos i a
darrera hora s’hi van incorporar els elements necessaris perquè
l’aplicació també funcioni amb l’iPad.

Connexió a la xarxa Cativistes

L’aplicació conté recursos polítics com ara fotografies, vídeos i
notícies relatives a CiU i la seva precampanya electoral però la peça
més valuosa és el botó que permet una connexió amb Cativistes, la xarxa social pròpia que CiU va obrir a principis d’aquest any.

La facilitat amb què s’accedeix a aquesta xarxa i la immediatesa de la
participació a través del mòbil són arguments de pes que han considerat
els responsables de noves tecnologies d’aquesta organització política a
l’hora de valorar l’oportunitat de crear aquest servei.

CiU no descarta que més endavant es puguin desenvolupar i posar en
circulació aplicacions semblants per a altres modalitats de mòbil. La
presentació oficial d’aquesta aplicació es farà el proper dia 8, en un
acte presidit per Artur Mas que se centrarà en les propostes d’aquesta
coalició en relació amb les noves tecnologies i l’ús d’internet.

Altres referències:

Xavier Peitibi: CiU en Iphone e Ipad
Antoni Gutiérrez-Rubi: Política de butxaca
Solo Iphone: CiU crea una aplicación para seguir sus actividades a través del iPhone y el iPad
Notíciesdot.cat: CiU crea una aplicació per seguir les seves activitats a través de l’iphone i l’iPad
Comunicació 21: CiU llança una aplicació per a iPhone i iPad
Ara Vallès: CiU, el primer partit català a l’Iphone i a l’Ipad

Avui he participat de les Jornades que feia el CAC sota el títol ‘Més enllà de la TDT alternatives i complements a la televisió convencional’. En ella diversos ponents han han destacat que la TDT és una televisió de trànsit cap a la televisió per internet. La confluència creixent entre el TV analògica i l’accés a la xarxa ja fa possible pensar en que el futur de la TV passa forçosament per internet.

Només hi ha un fre a aquest desenvolupament, el desenvolupament de l’ample de banda. Un fre que d’altra banda, representa avui per avui una amenaça també a la competitivitat del país. La Catalunya hiperconectada, és la nova Catalunya ciutat que ja defensava Prat de la Riba. I no nomé spel desenvolupament del país sino per veure la TV del futur!.

Algunes dades que han donat prou aclaridores.

– TV Digital a les llars del món: EUA 83’5%, EU 57’2%, Món 43%, Asia 32’9%.
– Accés a Internet a les llars del món: Alemania 75%, Espanya 57%, Món 24%, EUA 74%, Gran Bretanya 78%.
– Penetració del TVIP a les llars del món. Any 2009 el 28’8%.
– Als EUA un 65% de la gent voldria accedir a internet des del Televisor.

Aquestes dades apunten a que la tendència al món serà la Social TV. entès com el fet de veure la TV comentant el que veus via xarxes socials. De fet aquesta és una de les causes de la caiguda de l’efecticvitat de la publicitat al mitjà televisiu segons el professor Emili Prado [web].

Al llarg de la Jornada també hi hagut altres reflexions interessants que apunto per ponents:

Antoni Elias. Conseller de CMT.

– La TDT no és convergent i per aquí vindrà la seva desaparció
– La TDT s’haurà de rehuvicar com ho han hagut d efer els diaris o les ràdios davant d’internet.
– La TDT té una interactivitat baixa.
– Els directes d’esports i les notícies poden ser l’únic espai reservat a la TDT.
– A la llarga la TV serà per internet.

Antoni Esteve. President de LAVINIA

– L’interfície de relació és la pantalla sigui com sigui aquesta. Per tant l’important són els continguts.
– Aviat el software també estarà en el núvol (a la xarxa).
– La mare de totes les batalles és la batalla per la Televisió. Veure televisó és la tercera activitat del genère humà (després de treballar i dormir). Aquesta batalla es juga en els camp dels usos socials.
– Google i Apple seran els substituts del sistemes de distribució actual.

Vicent Partal. Director de Vilaweb

– S’enfronten dos models: un de lineal i col·lectiu (TDT) i l’altre a la carta i individual (TV per internet).
– La TDT no és una tecnologia especialment adecuda. La TDT actual no és sostenible i és molt ineficaç.

La meva conclusió: Si tots els ponents coincideixen a destacar les mancaces de la TDT enfront de la TVIP. Potser i com diuen els castellans “para este viaje no hacia falta estas alforjas” i enlloc de fer canviar i adaptar tots els televisors hagués valgut més la pena invertir en el desplegament de xarxes Wi-Fi i de banda ampla de cara a la TVIP?

Reportatge del programa Polièdric de Catalunya Ràdio que ens va fer el periodista Marc Vidal a en Jordi Cuminal [Bloc] i mi. El títol del reportatge és “Política 2.0″: CDC demana respecte i coherència a internet”.

Espero els vostres comentaris

Ahir vam estrenar un nou format d’acte, les DOC sessions. Es tracta d’un format nou i imaginatiu, en que d’una forma informal i amb un important ús del multimèdia (vídeos, projeccions…) s’explica un tema profundament.

Des del meu punt de vista es tracta d’una innovació per varis motius:

1.- Diferents formats multimèdia que cal dominar: L’ús intercalat i sincronitzat de imatges, gràfics, vídeos que il·lustren al presentació requeix tenir molt clar que és vol dir i fer una recerca exahustiva de dades i un treball gràfic i audiovisual previ molt important. No é sun discurs amb un vídeo de suport. Són videos, imatges i gràfics que han de bastir un bon dicsurs.

2.- Domini del tema i de l’escena: Requeix que el conductor, en aquest cas el propi Mas domini tant el tema com el fons del tema, atès que no es tracta de llegir un text sino d’improvisar un discurs potent a partir d’una sola imatge, explicar un gràfioc o intrudir un convidat i un vídeo alhora. És un acte en que passem del polític estricte al comunicador. Tot polític hauria de ser un bon comunicador, però diguem-ne que Montilla demostra que es pot ser polític sense ser bon comunicador.

3.- La participació implica capacitat d’improvisació. Des de la inclusió de convidats de prestigi, fins  ala participacioó final del públic impliquen comporten en aquest tipus d’acte una gran capcitat d’improvisació i alhora un domini del tema atès que t’exposes a pèl a les preguntes.

4.- L’ús combinat de tecnologies: Aquest tipus d’acte posa en valor les noves tecnologies per explicar un tema a fons. No només per l’us del format multimèdia, sinó també per l’ús de les eines socials. Un exemple la retransmissió en directe de l’acte d’ahir va assolir les 3058 visites amb 1037 usuaris únics i una mitja de temps de 6 minuts. És a dir, per internet ho va poder veure més gent que presencialment.

Avui la web del 3CAT24 es fa ressò del Manual de Ciberactivsime que hem elaborat des de la secretaria de comunicació en aquest article -que també afegeixo a continuació- fet pel periodista Janquim:

“El 23 de gener, aquest mitjà explicava la posada en marxa d’una xarxa social de CiU anomenada Cativistes
i d’un pla de formació de centenars de ciberactivistes. El manual és la
peça essencial d’aquest pla que, segons fonts de CDC, ja ha començat
amb sessions en diverses localitats.

La presentació que hi escriu David Madí, secretari executiu
d’estratègia i comunicació de CDC, comença amb aquesta afirmació: “Tens
a les mans el manual per convertir-te en un activista polític a la
xarxa.”

Madí convoca els militants i simpatitzants a participar a les xarxes
socials i fins i tot ho concreta amb la petició que es facin
comentaris en xarxes i fòrums, es reenviïn vídeos i textos i
s’escriguin missatges dedicant-hi una estona cada dia: “Són aquells deu
minuts que ens poden fer guanyar un país”, diu.

El manual, que es pot trobar a la intranet de CDC i del qual se n’ha
fet una acurada edició impresa amb els colors corporatius d’aquesta
organització política, compta amb una introducció sobre el fenomen web 2.0 i els hàbits d’urbanitat que s’haurien de seguir a internet, l’anomenada “netiquette“. Tot seguit, repassa les diverses xarxes on es poden dur a terme accions d’activisme polític.

En aquest capítol, el manual recomana que no es perdi el temps “en
aquells llocs on detecteu que són propensos al debat mitjançant la
desqualificació” i acudir allà “on es genera una conversa més adient
per als interessos del partit”. Els ciberactivistes han de “defensar
sempre amb determinació el discurs que s’indica des del partit”

Participar a Facebook, evitar el debat a Twitter

Així, el manual presenta Facebook com
“una eina clau a l’hora de portar a terme accions d’activisme polític”
i recorda que “és important donar suport al perfil oficial de CiU a Twitter
mitjançant la difusió del seu missatge”. Suggereix reenviar missatges
(“tweets”) del partit i enllaçar amb articles “propers al partit”. I
indica expressament que en aquest servei de missatges breus (no poden
excedir els 140 caràcters) s’eviti “allargar les possibles disputes que
sorgeixin”. Pel que fa als blogs, proposa que s’incorporin a l’agregador de blogs de CiU, de la mateixa manera que convida a veure i fer córrer els vídeos que el partit té a YouTube.

A banda d’aquestes recomanacions polítiques, el manual explica com
funcionen cadascuna d’aquestes eines per a aquells militants i
simpatitzants que no tinguin l’hàbit d’usar-les i, a les últimes
pàgines, se centra a presentar extensament la seva xarxa Cativistes.

Campanyes ràpides i dirigides

El manual de ciberactivisme es tanca amb una capítol molt breu, que els
autors han titulat “acció digital”, definida com una activitat
“col·lectiva i organitzada des del partit”. La indicació és concisa:
“Cada ciberactivista la durà a terme de forma individual, però la
informació, els llocs on es recomanarà efectuar-la i els temps
corresponents provindran del partit.” Aquestes “campanyes exprés”, com
també s’hi refereix el text, s’activaran de forma puntual per donar
suport a l’estratègia de comunicació de CiU.

Normes de comportament

A més de les recomanacions polítiques i les explicacions sobre el
funcionament de les xarxes, el manual posa molt d’èmfasi en les
qüestions d’estil. En primer lloc, descriu un “nou escenari” en el qual
“els usuaris exigeixen honestedat digital” i el contrasta amb
l’allunyament dels ciutadans de les institucions i els partits.
Seguidament, assumeix que els missatges tenen més eficàcia si arriben
des de persones i no des dels estaments oficials de la política, i
conclou aquest apartat amb un seguit de normes d’estil: el “respecte
rigorós, no incordiar o molestar la resta d’individus de l’espai on
interactuem”, mantenir un discurs coherent, escriure amb correcció i
comprendre que la conversa inclou el fet d’escoltar a més de parlar”.
Les recomanacions en aquesta matèria es poden resumir amb aquesta
frase: “Comporta’t com vulguis que es comportin amb tu.”

Polèmica sobre l’estil

La prevenció té molt de sentit perquè les qüestions d’estil a la xarxa
ja han provocat polèmica. Fa pocs dies, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va destituir de tots els seus càrrecs municipals Miguel Àngel Martín, del PSC, després que insultés la directora de TVC, Mònica Terribas, en un comentari personal a Facebook.

Quasi al mateix temps, un dels ciberactivistes més reconeguts i prolífics de CDC, Ruben Novoa, abandonava de forma temporal la militància en aquest partit, a petició de Felip Puig, després que, en un article del seu blog, qualifiqués de “virus” la directora d’informatius de la televisió pública catalana, Rosa Marqueta.

Les dues situacions van alimentar un breu debat sobre el fet que els
mitjans de comunicació prestin atenció al que diuen a les xarxes
socials militants de partits polítics que no es troben a la primera
línia. Es va produir una circumstància reveladora quan el també
ciberactivista José Rodríguez, vinculat a la UGT, va escriure un apunt al seu blog per lamentar que Novoa veiés limitada la seva possibilitat d’expressió, tot i discrepar-ne.

En tot cas, sembla que a CDC no estan disposats a córrer el risc que
algú s’esbravi més del compte i el manual es mostra amb claredat a
favor d’un ciberactivisme més dialogant que agressiu.

Aquest manual de ciberactivisme és un dels projectes que preparava des de fa temps la sectorial de noves tecnologies de Convergència, creada el setembre de 2008, que té el seu pla d’acció penjat a la xarxa. En aquest grup, a més del responsable del web, Roc Fernandez, hi ha bloguistes força seguits, a part del mateix Ruben Novoa, que n’ha quedat exclòs, com ara Salvador Grifell, Marc Pallarès i Martí Cabré.

Dictador i mafiós

De tota manera, no serà fàcil perquè els ànims semblen prou encesos.
Una prova és que el mateix Grifell, quan fa pocs dies escrivia un
article sobre l’elecció del nou membre del consell de govern de la
CCMA, ho il·lustrava amb una imatge d'”El gran dictador”, que és, com se sap, una paròdia d’Adolf Hitler. Cabré no dubtava a posar aquest títol a uns dels seus apunts: “PSCorleone.”

La campanya electoral no ha començat, però a la xarxa ja fa mesos que
s’esmolen els arguments i la batalla dels bits agafa forma.”

De l’entrevista entre Artur Mas [videobloc] i la periodista Mònica Terribas s’ha escrit força i s’han fet moltes lectures. A mi els comentaris que m’han arribat han estat força possitius i us afegeixo en aquest post un vídeo-resum de l’entrevista:

Ara bé el motiu del post és comentar l’altra entrevista #MasTerribas la que es va desenvolupar a les xarxes socials twitter i facebook i que denota un canvi ja que el debat es comenta mentre s’està produint.

Algunes dades:

– El hashtag #MasTerribas va ser el més emprat a l’Estat espanyol en la franja en que es produia el debat i el cinquè l’hora anterior i posterior al debat. Amb puntes d’una freqüència d’entre 25 i 30 tweets per minut.

– Al llarg del debat es van produir 718 tweets publicats amb el hashtag #MasTerribas, un 90% dels quals concentrats entre les 21:45 i les 23:00 hores dilluns quan es produia el debat.

– Les persones que van fer més tweets estaven entre els 38 i els 19. I més de 10 persones van estar per damunt dels 20 tweets.

En definitiva aquestes dades denoten a més d’un interès per l’entrevista, un canvi en la manera de veure les entrevistes i debats. Un canvi que ja no és només de quatre “frekies” sino de gent amb capacitat d’opinar i intercanviar impressions, i per tant, d’influir sobre el mateix debat.