Com afecten les xarxes socials a les estratègies de campanya?
El 2.0 està definitivament de moda. De fet portem una percampanya marcada per la sortida a mitjans de comentaris de cafè al Facebook, que és un símptoma clar de que ni el mitjà ha entès ben que és el 2.0, ni el protagonista en qüestió ha après que “l’amic del Facebook” no és un amic amb qui estás prenent el cafetonet en intimitat. Per no parlar del freak professional que ha fet d’aquest defecte virtut.
El trist és que sovint rera aquest castell de focs mediàtic sobre les xarxes socials potser ens oblidem de fer la reflexió a fons del que està canviant i transformant-se, en alguns casos, per sempre.
Des del meu punt de vista la pregunta clau és: Com afecten les xarxes socials a les estratègies de campanya?. Vet aquí les meves respostes:
1.- Les xarxes socials han transformat definitivament el ciutadà en emissor. Tothom és emissor i receptor alhora, ja no existeix l’espectador passiu. A més cal tenir en compte que eines com el Facebook -basades en el concepte amistat- actuen com a prosumidores. És a dir, té molta més força la recomanació d’un amic que tota la publicitat.
En conseqüència les organitzacions i els partits estan obligats a ser presents allà on hi ha la gent: Facebook, Twitter, You Tube, Flickr, slideshare… i tenir una política activa en cada mitjà. Cal ser un més per poder compartir el lideratge i orientar els corrents.
2.- Les xarxes socials transformen al militant o afiliat en activista. Les xarxes permeten recuperar el rol clàssic del militant. Abans un militant enganxava cartells, ensobraba… ara amb la xarxa qui vol pot recuperar un rol actiu. Ara bé cal organitzar bé tot aquest potencial, en aquest sentit els action center adquiriran cada cop més importància i força.
3.- Cal gestionar la suma de reputacions: Els partits i organitzacions ja no gestionen només la seva “web institucional” i perfils oficials sinó que han de gestionar com poden el conjunt de reputacions digitals dels seus membres.
4.- Cada cop tenen més importància els continguts i del multiformat. El 2.0 no només serà quantitat sinó sobretot qualitat. Té molta més força un comentari amb un enllaç a un vídeo o slideshare que un comentari pelat. I cada cop és més necessari per destacar entre els milers de continguts el component imaginatiu i un format simple i atractiu (la força de la imaginació)
5.- Afavoreixen la proximitat i la participació: Les xarxes socials són un oportunitat per acostar-nos a la ciutadania i rebre imputs. Però cal fer un esforç cada cop més gran per desplegar eines per ser a prop de la gent. Per exemple les Apps Iphone o ser presents en tots els dispositius mòbils.
6.- Immediatesa interactiva. Els debats ja no es guanyaran després sinó mentre i fins i tot abans amb l’expectativa que generis a la xarxa on hi ha molta de la gent que després haurà d’escriure o comentar sobre el mateix. El primer que arriba pica dos cops, però abans cal adaptar l’estructura de les organitzacions per poder donar respostes més immediates.
7.- Estan provocant canvi cultural i de llenguatge. Les xarxes socials són eines, però cal un aprenentatge que va més enllà del seu ús. Són un canvi cultural, de xip i en alguns casos impliquen l’aprenentatge de nous llenguatges (Exem. Twitter) com ja va passar amb l’SMS. Les organitzacions han de fer un esforç en digitalitzar-se i en digitalitzar els seus membres.
Per últim us afegeixo l’entrevista que m’han fet els amics de Bitscatalans.com. Espero que us interessi atès que va en la mateixa línia que aquest article.