Arxiu de la categoria: Noves Tecnologies i Internet

Anàlisi de l’ús d’internet dels Diputats al Parlament (III): Facebook

L’ús de Facebook entre els parlamentaris catalans és un fet bastant corrent i majoritari. No en va, un 55% dels diputats ja disposen de perfil en aquesta xarxa virtual. Aquest fet es pot interpretar com un senyal que els càrrecs electes van prenent consciència de la importància i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies a l’hora de comunicar-se amb els ciutadans i intercanviar-hi opinions.

Per partits, CiU és qui té més perfils de diputats a la xarxa i gairebé la meitat dels parlamentaris amb presència a Facebook són d’aquest grup. Darrera seu, amb uns 10 perfils cadascun, venen els grups d’ERC, PSC i PP. En darrer terme trobem ICV i el Grup Mixt que tenen una presència pràcticament testimonial de diputats 2.0.

Per grups parlamentaris, quant a l’ús de Facebook, les dades mostren dues tendències contraposades. Per una banda, tenim els PSC i ICV on només al voltant del 30% dels seus membres estan interactuant a la xarxa mitjançant un perfil a Facebook. Per l’altra, tenim CiU, PP i el Grup Mixt on el percentatge de perfils se situa al voltant del 70% dels respectius diputats. L’ús a ERC és similar però se situa 10 punts per sota d’aquests darrers grups. En aquest cas, el grup de CiU és, novament, qui més disposa de perfils interactius entre els seus representants a la cambra catalana.

Els diputats que tenen més presència a Facebook són els elegits per la circumscripció de Barcelona. Aquest grup suposa, per si sol, 53 dels 74 perfils 2.0 dels diputats al Parlament. És, amb diferència, la zona on CiU té més presència de diputats virtuals. Les altres formacions també hi concentren la majoria de perfils tot i que en altres espais del territori català, també hi ha partits amb pes important. Aquest és el cas de Tarragona. Aquí CiU segueix tenint una rellevància dominant però el grup d’ERC s’hi troba molt a prop, amb gran part dels seus perfils a Facebook utilitzats pels diputats escollits per aquesta circumscripció.

Anàlisi de l’ús d’internet dels Diputats al Parlament (II): Twitter

Actualment, la presència i ús de la xarxa social Twitter entre els diputats al Parlament de Catalunya és minoritària. Dels 135 membres de la cambra, només 21 tenen el seu perfil en aquesta eina 2.0. Això significa que sols el 16% de diputats interactuen amb la ciutadania per aquest canal. Aquesta és una dada que il·lustra i posa en relleu la novetat d’aquesta eina de comunicació virtual en el camp de la política parlamentària.

Quan mirem la distribució per partits, observem que CiU i ERC són els grups amb més diputats a Twitter, amb 8 i 5 usuaris respectivament. Més concretament, CiU per si sola suposa, gairebé, la meitat dels parlamentaris catalans connectats a Twitter. La resta de formacions parlamentàries (PSC, PP i ICV) tenen entre 1 i 3 diputats interactuant.

Els diputats més actius a twitter són Albert Batalla (CiU), Jordi Cuminal (CiU), Carles Puigdemont (CiU), Ernest Benach (ERC), Marina Llansana (ERC) i Núria Ventura (PSC).

La freqüència d’utilització de Twitter entre aquells diputats que en fan ús apunta que sol ser emprat pels seus usuaris periòdicament o, si més no, de forma esporàdica. La majoria hi interactuen assíduament, mentre la proporció dels que hi tenen nul·la participació es manté baix. Aquestes dades mostren que la xarxa 2.0 va obrint-se camí en l’activitat dels parlamentaris, de forma tímida en el nombre d’usuaris però notablement activa quant a la freqüència de les piulades.

Un espai per poder fer un seguiment de l’avctivitat política de casa nostra al Twitter és Politwitts que mensualment elabora rànquings.

Anàlisi de l’ús d’internet dels Diputats al Parlament (I): els blocs

La presència de diputats blocaires al Parlament de Catalunya és força discreta. Amb prou feines un terç dels parlamentaris catalans fan ús d’aquesta eina per exposar les seves opinions i intercanviar impressions amb els ciutadans.

El grup amb més diputats en actiu als blocs és CiU (amb 15 parlamentaris), tot i que ERC es manté amb un nombre similar (13) de diputats amb pàgina personal. El tercer és el PSC, amb una desena de blocs entre els membres del seu grup. La resta de formacions amb representació tenen una presència menor. En aquest àmbit sembla que els partits amb major representació parlamentària tenen més tendència a fer-se amb un lloc a Internet.

En la distribució per edats, els diputats amb edats compreses entre els 40 i els 55 anys són els més actius en la interacció amb els ciutadans a partir dels seus blocs personals. CiU té una important presència de diputats blocaires amb aquestes edats, amb una també destacable activitat dels diputats entre 30 i 35 anys. De manera semblant, és notable l’activitat de parlamentaris del PSC amb una franja d’edat entre els 55 i els 60 anys. Pel que fa a ERC, tot i tenir gran part dels seus representants en les edats centrals, té una activitat a la xarxa força present en els trams d’edat més joves. La resta de formacions tenen la majoria de diputats actius a Internet en les edats més freqüents.

Si fem l’anàlisi per circumscripcions. La circumscripció amb més diputats que fan ús de blocs és la de Barcelona. 34 dels 48 espais personals dels parlamentaris catalans són escrits per representants escollits en aquesta demarcació territorial. Seguidament trobem Girona i Tarragona com a zones mes avesades a la interacció dels diputats mitjançant les pàgines personals a Internet.

L’espai que concentra els diferents blocs polítics de Catalunya és Poliblocs.

Catosfera 2010. Partits Polítics i Política 2.0

Aquesta tarda ha tingut lloc al CDigital 2010 la taula sobre Partits Polítics i Política 2.0 que moderava en Marc López el qual ha formulat una sèrie de reflexions que al llarg del matí a la terrassa de La Troca hem estat reflexionant uns quants malalts com: Roc Fages, José Rodríguez, Icaro Moyano, Edgar Rovira, Albert Medran, Marc López i jo mateix. Aquestes reflexions passaven per debatre sobre si podem seguir pensant que l’elaboració de polítiques públiques és només dels governs, partits i Parlaments. Sobre com afectarà la política 2.0 a les estructures dels partits o si internet és una eina de comunicació amb la ciutadania o una eina no només a disposició dels partits.

A la taula els tres ponents Jose Antonio Donaire (PSC), Carles Puigemont (CIU) i Ignasi Llorente (ERC) havien debatre sobre aquesta qüestió:

José Antonio Donaire
(PSC). [Bloc] Ha començat dient que cal distingir polítics 2.0 de la societat 2.0 que fa política. Per ell un polític 2.0 ha de complir dos condicions:

– ser responsable del que diu (li puc demanar comptes) i

– I tenir un discurs propi que a vegades no és del partit, ni el de l’organització.

És a dir, per Donaire la principal qualitat d’un polític 2.0 és ser transparent i que dir el que pensa. Passar d’un model de comunicació unidireccional, a passar a ser un comunicació bidirecccional. Per Donaire el polític 2.0 ha d’utilitzar les xarxes per aprendre, per a ser un node en una xarxa de comunicació i no tant per controlar.

Sobre la societat que fa política 2.0. On és la ciutadania?.Li sembla que ens equivoquem si la societat que fa política 2.0 vol dir decidir, la xarxa no serveix per a decidir. Per Donaire la democràcia participativa és un error i ha posat com exemple el fracàs de l’elecció de chikiliquatre per a Eurovisió. En canvi el que si és la política 2.0 és un espai deliberatiu, i on construir discursos. Però la xarxa 2.0 és autojeràrquica.

Carles Puigdemont (CiU). [Bloc]  Per l’amic Puigdemont el 2.0 ha superat diversos obstacles, el de la incomprensió o sornegueria que es mirava als polítics que començàvem amb els blocs o el twitter que erem considerats uns “frekies”. Després hem superat l’obstacle de l’accessibilitat gràcies a l’augment de la nostra perícia i al desenvolupament tecnològic que ha simplificat les aplicacions. Però per Puigdemont ara ve la prova del nou que és veure si tot el que hem fet servirà per canviar la societat. Per canviar les organitzacions i les institucions, per millorar la relació amb el ciutadà i recuperar el prestigi de la política. Aquest és el desafiament.

Puigdemont ha afirmat que CiU pensa entomar aquest canvi sense complexos i arriscant, perquè amb aquest nou entorn haurem d’aprendre dels errors i perquè tenim una trajectòria puntera a internet (CDC va ser el primer partit polític a Internet de l’Estat). En aquest sentit, ha posat d’exemple d’aquesta aposta de CiU la xarxa ning de CATivistes que es va posar en marxa fa una setmana i ja ha arribat al 1.000 usuaris. Per Puigdemont, CATivistes és una eina que ens ha d’ajudar a interactuar, a dialogar amb la gent, a recuperar el rol del militant i de l’activista que pot fer política activa des de casa. En definitiva és una forma d’entomar aquest desafiament definitiu, amb l’esperança que aquestes eines ens retornin el prestigi que la política ha perdut.

Sobre la política com a domini públic, Puigdemont augura que fer prospectiva del que pot passar és absolutament inútil. I que un cop superat l’esforç del desprestigi del principi i el somriure que despertava, tot això del 2.0, és impossible que només sigui propaganda. Que sigui una trasal·lació dels vicis dels partits a la xarxa. Els polítics 2.0 pensem que això són eines al servei al ciutadà i que poden ajudar a millorar la vida dels ciutadans. El desafiament és saber si això s’acabarà en retòrica, en jocs, o si d’aquí a pocs anys la gent entendrà que hi ha una nova administració, una nova manera de fer política.

Finalment Ignasi Llorente
(ERC)
ha dit que els lideratges dels 80 no es poden repetir pel canvi dels sistemes de comunicació i que els partits polítics hem d’evolucionar amb l’arribada de les noves tecnologies. Haurem de canviar la forma de comunicar però també d’organitzar-nos.

Començar il·lusiona

Avui CiU canvia la seva imatge. Canvia el logo per humanitzar-lo, per covertir-lo en un símbol. Però és més que un canvi d’estil o d’imatge. També és un canvi en la manera de fer política i d’entendre-la.

Ara és el moment de fer un canvi en positiu, de tornar a il·lusionar el país, de fer creure a la gent que junts ens en podem ensortir. Ara és el moment de recuperar un to positiu i optimista no només de cara a mobilitzar la gent per unes eleccions, sinó per a mobilitzar-la pel país. Mobilitzar la gent per aixecar Catalunya. Per sortir del pou i la desorientació, per sortir de la crisi. Perquè junts, podem fer els que ens proposem.

També volem donar un tot que marqui la campanya, un to possitiu, un to basat en el diàleg, en el contrast d’idees, programes i projectes i no en la descualificació per l’adversari. El color, enlloc del blanc i negre!.

Canviem la imatge, però no és només un cavi estètic, és un canvi de tarannà. Volem fer una campanya amb la gent i per a fer-ho entenem que les noves tecnologies ens brinden una oportunitat com mai. Per això volem jugar a fons, com mai cap partit ho ha fet fins ara, la força que té internet per dialogar, per conversar. Hem fet un desplegament a les xarxes socials, com ja s’ha anat notat aquests mesos. Però a més hem creat una xarxa ning cativistes.cat que vol ser la xarxa social dels catalanistes.

L’aposta és molt gran, i com a tot lo nou és arriscat. Però què seria el món sense els que arrisquen?.

Us deixo amb el meu spot preferit d’aquesta campanya que simbolitza millor millor que cap el junts podem i que em fa posar la pell de gallina:

Informacions interessants sobre la nova imatge:

– Notícia del 3cat24 sobre CATivistes feta pel periodista i blocaire janquim:

CiU llança una xarxa social pròpia i forma centenars de ciberactivistes

– Entrevista de Marc Vidal sobre CATivistes al portal Crònica.cat:
A les eleccions catalanes gairebé un milió de vots es decidiran per les xarxes socials.

– En aquesta notícia podràs escoltar el reportatge del Polièdric de Catalunya informació sobre la nova imatge de CiU.

Els partits polítics de l?estat a les xarxes socials a gener de 2010

Aquest post parteix de l’anàlisi objectiu de l’ús de les eines 2.0 per part dels principals partits de l’estat espanyol. Les dades han estat recollides a gener de 2010 i parteix de l’anàlisi de tres tipus de xarxes socials: el twitter, el Facebook en els caps de llista i els blocs.

Twitter:
El PP estatal és el que té més followers. 30 més que el PSOE. Però en canvi el PSOE segueix unes 100 persones més que el PP . Pel que fa als tweets, el PP supera amb escreix les altres partits. N’ha publicat 2.303 seguit per CiU amb 1221. CiU és el grup qu més gent segueix tot i que està en quarta posició en relació als seus seguidors després de IU. Però IU no utilitza aquest potencial perquè no té gaire activitat publicant tweets. El PNB té la meitat de seguidors que IU però és molt actiu pel que fa als tweets. ERC és la formació menys activa, no segueix a ningú i el nombre de twetts no arriba a la trentena. UPiD, Nafarroa Bai i el BNG no són en aquesta xarxa.

Facebook:
No tots els caps de llista a l’estat són al Facebook. Pel que fa als perfils oficials dels caps de llista només Artur Mas ha arribat als 5000 seguidors i ha hagut de crear una fan page per incloure nous “amics”. Mariano Rajoy del PP amb 4058 i Rosa Díez amb 4731 arribaran en breu al màxim. Josu Erkoreka i Gaspar Llamazares queden molt lluny d’aquestes xifres. Zapatero no està present en aquesta xarxa social.

Blocs:
El partit socialista és amb una clara diferència el que té un major nombre de blocs, 551. Encara que 300 d’aquests no estan actius. En segon lloc trobem ERC amb 340 però amb 219 blocs inactius. CiU és el tercer partit amb major nombre de blocs amb 265 però amb un major índex d’activitat només té 161 blocs inactius 161. IU, en quarta posició, té 156 blocs dels quals 121 són actius també amb un alt índex de blocs actius. Aquest fet és força rellevant atès que l’important del bloc és el contingut actualitzat.

Al Personal Democracy Fòrum reinventant la governança

La segona jornada del Personal Democracy Forum ha girat a l’entorn de la Governança. Al matí hem començat amb una taula on han intervinguts diversos experts en aquesta matèria:

Tom Steinberg creador de www.fixmystreet.com (arregla el meu carrer ha comentat que al seu país, la Gran Bretanya, el 110% de la població ha utiltzat alguna d’aquestes web de democràcia participativa. Ha posat algun exemple més com www.whatdotheyknow.com o una web que  a partir d’un qüestionari que responen la gent sobre temes les proposa el partit que més s’apropa a la seva forma de pensar.

– Scott Heferman. Que ha ressaltat la necessitat de reinventar el govern. Que els governs actuin com a plataformes per connectar entre sí la gent, com un catalitzador perquè la gent parlin entre ells. I s’ha preguntat com s’autorganitza la gent?. Per Heferman la participació significar deixar actuar, no només opinar. Un enfoc molt allunyat d’alguns governs que parlen molt de participació però no deixen actuar. Heferman és eel creador del portal www.meetup.com.

Ellen Miller de Sunligth Fundation (EUA). Una fundació americana que es dedica a “crear tecnologia per millorar la transparència del govern”. Algunes webs que ha presentat: www.opensecrets.org que posa al descobert “secrets d’estat”,   www.fedspending.org que mostra la distribució de la inversió federal per estats, vaja les famoses “balaces fiscals” d’aquí als EUA les monotoritzen dia a dia!. També ha mostrat el www.opencongress.org una web de seguiment legislatiu que avisa a l’usuari registra’t de la tramitació d’una Llei que el pugui afectar i el posa en contacte amb altre gent amb el mateix interès en esmenar la Llei.

S’ha parlat del “cercle de la transparència”. Que vol dir quan més informació, més necessitat de crear eines per connectar les dades, i això comporta a un major esforç pels partits per ser més transparents. El cerclee es tanca perquè a més transsparència més confiança en el govern i una major implicació del ciutadà. Sentir parlar d’això quan al meu poblee aconseguir el tancament pressupostari nde 2008 implica una feina titàtica fa adonar-me de lo fàcil que és trencar aquest cercle, només cal posar obstacles a la informació.

Més tard ha intervingut Katrin Verclas de mobileactive.com. Ha comnetat que els mòbils actuals i futurs es basaran el convergència de moltes tecnologies i la eina a l’abast de tothom per estar connectats al món de diverses formes (veu, dades, internet…). Un exemple avui ja hi ha 64 milions de persones al món que es connecten a Facebook a través del mòbil dels 300 milions d’usuaris d’aquesta xarxa social.

La nota negativa de la jornada ha estat una improvisada taula de política espanyola on no sé per quin motiu inexplicable ha estat una taula monopolitzada pels dos partits estatals PP-PSOE (i el seus satèl·lits: Yopolitico.org) excloent la resta, alguns amb una trajectòria immensa a internet com Convergència que va ser el primer partit polític de l’estat a la xarxa i el 17è a Europa i és a la xarxa des de l’11 de setembre de 1995. Una cagada organitzativa llargament comentada.

A la tarda s’ha parlat dels valors de la web d’un candidat. Aquí ve un breu resum:

1.- L’autenticitat importa. Un exemple videobloc David Cameron.
2.- La transparència és bàsica. Mostrar-se tal i com s’és.
3.- Els moments importen: cal crear esdeveniments i moments.
4.- Cuida els líders: cal formar i educar els líders a l’ús de les noves eines que usen. Cada nova eina crea un nou llenguatge. 😉  o si no kes axo!. I requereix noves competències.
5.- Testejar que totes les parts del web funcionen. No improvisar.
6.- Permetre i potenciar la comunicació de dalt a baix. Utilitzar el mail per estimular accions. Traslladar la comunicació on-line a la presencial. (Mails personalitzats).

I una norma d’or. Les tecnologies són una eina, no han d’aclaparar el candidat han d’ajudar-lo en la relació amb la gent. Una nota que he trobat molt sensata perquè al nosstre país estem en un moment que si no ho tens tot sembla que quedis invalidat. L’important és l’ús no les les eines.

Al Personal Democracy Fòrum amb Joe Rospars analitzant la campanya d’Obama

Avui i demà es fa a la Torre Agbar a Barcelona el . De CDC hi hem assistit al Personal Democracy Forum, bon grup entre ells Jordi Cuminal, Salvador Grifell, Marc Pallarès i Esther Padró. Avui divendres el plat fort ha estat la xerrada del director de campanya on-line de Barak Obama, Joe Rospars.

Rospars ha fet una interessant xerrada on ha exposat algunes de les magnituds de la campanya d’Obama:

– 13 milions de suporters
– 45.000 grups de voluntaris (Grassroots)
– milions de trucades, mails i porta a porta
– 1’2 bilions de minuts de vídeos de campanya vists.
– Més de 2000 videos de campanya.
– 500 milions de dolars (3 milions de persones van fer donacions)

El principi bàsic en que es va fonamentar la campanya per Rospars “es basa en organitzar la gent i donar-los eines i tasques concrtes”. En certa forma és fer-los partíceps i protagonistes de la campanya.  Cada elements de la campanya d’Obama es va estudiar per veure com fer participar la gent i és fonamental que el contingut estigui fet des del punt de vista de la gent. Ha posat diversos exemples de vídeos en que no apareix el candidat com aquest:

Un altre aspecte que ha destacat és el fer continguts que relacionin la gent que vol col·laborar.

Els eixos de campanya que ha destacat són: transparència, autenticitat, participació, comunicació i organitzar.

Aquesta voluntat de transparència es va dur durant la campanya d’Obama afer per exemple el portal barackobama/dinner on es mostra Barack Obama a distància curta a partir de gravar diversos sopars i coverses amb els convidats de tu a tu sobre els temes més diversos.

En aquest línia ha posat per exmple aquest vídeo que feia habitualment el director de la campanya d’Obama explicant la base i arguments de la mateixa amb tota transparència:

En definitiva, un any després de la campanya d’Obama la paraula més emprada al Personal Democracy Fòrum Europe el primer dia ha estat: Obama. Us deixo amb el famós: Yes We Can!!

Lliçons de Brawn GP o quan només els ràpids sobreviuen

Avui he anat a la presentació del llibre “Lecciones sobre Brawn GP, 10 claves empresariales para compartir el éxito” de l’amic Antoni Gutiérrez-Rubi [Bloc] que es feia a l’FNAC de la Diagonal. Allà hi he trobat algunes cares conegudes del món dels blocs i la comunicació dispoats com jo a passar una bona estona. Vaig per la meitat del llibre i per tant em sabia una mica el contingut però com sempre les provocadores exposicions de l’Antoni no m’han deixat indiferent.

Que té la velocitat que ens atrau tant? ha començat. Perquè la roda és l’element central de la humanitat i 4000 anys després de la primera imatge d’una roda (Estandard d’UR) se segueixen semblant tant?.

Gutiérrez-Rubi ha explicat en 10 punts el perquè un “jubilat” de la Fórmula 1 –Barrichello– i un aturat –Button-, ara són campions del F1. Aquí va un resum:

1.- L’imprevist. Saber veure l’escletxa que els altres passen per alt (canvi en el regalemnt de la F1)
2.- Creativitat i simplicitat. (un nou difusor)
3.- Una estratègia guanyadora (aprofitar el desconcert dels grans per guanyar les cinc primeres curses).
4.- Combinació d’experiència i joventut (tàdem Button-Barrcihello)
5.- Ambició calculada (El cotxe que va començar sense patrocinis, ben blanc, avui val 170 M€. L’any vinent s’especula que Google podria ser un patrocina el més ràpid de la xarxa amb el més ràpid de la F1)

6.- La rapidesa com actitud col·lectiva (van fer l’equip en tres setmanes, un equip de F1 té unes 1.000 persones).
7.- Desafiament de l’establisment.
8.- El caos és una oportunitat (mentre les grans marques es queixaven, Brawn va guanyar cinc curses, una avatatja suficient).
9.- Audàcia (van comprar l’equip Honda amb els deutes i els treballadors per una lliura)
10.- El triomf del treball ben fet (un equip àgil, compacte i amb ganes de guanyar).

I una conclusió: La competència el futur ja no és entre grans i petits sino entre ràpids i lents. Potser per això he escrit tant ràpid aquest apunt!.

Píndoles informatives sobre noves tecnologies

Per il·lustar el post us afegeixo aquesta imatge simpàtica que he trobat al Bloc de l’amic Pau Ibars [Bloc]…

I us faig arribar un recull de les darreres coses que he llegit sobre noves tecnologies:

– Interessant article sobre Linux que aquest any fa 18 anys dels seu naixement i en només 18 anys ha aconseguit uan important posició al món. Aquest article que em fa arribar en Martí Cabré explica com va néixer Linux.

– També us recomano l’article d’Erique Dans titulat I si la web social fuese realmente social? serà la política la propera “industria” en rebre l’impacte de la tecnologia?. Bona pregunta.

– He llegit, l’article que l’amic Marc Cortés ha publicat al seu bloc interactividad.org sobre les veritats i mentides de la blogosfera

– I per últim, un article a tenir en compte sobre els rscos de els xarxes socials de Roca Salvatella, titulat “Ten cuidado con lo que dices, también en las redes sociales

Cinc anys de blocs de Vilaweb

Ahir no vaig poder assistir a la Festa del 5è aniversari dels blocs de Vilaweb. Vilaweb va ser el primer mitjà digital català en apostar pel tema de les bitàcores i entendre de nou, que els blocs eren més una oportunitat que una amenaça per als nous mitjans de comunicació. O si més no una amenaça inebitable!.

També haig de dir que gràcies a aquell inici dels blocs de Vilaweb que jo n’escric un. Va ser arran de la invitació a fer-ho de l’amic Vicent Partal [Bloc] que m’hi vaig posar i d’això ja fa quatre anys. Ahir no hi vaig poder ser present per dir moltes gràcies i a seguir treballant per un país normal. Almenys a la xarxa gràcies al blocs de Vilaweb ja ho som força!

Presentació de les propostes de noves tecnologies

Avui amb en Ramon Tremosa hem presentat les propostes de CiU en tecnologies de la
informació i el coneixement (TIC)
de cara a les eleccions europees.  La proposta més interessant és l’aposta  per
la creació d’una autopista de telecomunicacions pública europea, de
banda ampla, oberta a diferents operadors i que permeti la lliure
competència. Una opció que ja segueixen alguns països europeus, que obren la infraestructura pública als operadors privats i això es tradueix al mercat en preus més barats. Cal pensar que l’estat espanyol és a on hi ha els preus més alts de l’ADSL.

Una altra proposta ha estat la de demanar una IP catalana que ens identifiqui com a catalans a la xarxa i el .ct o l’adaptació els currículums educatius a la societat de la informació i el
coneixement i la introducció de les TIC a les aules de les escoles.

Aquí pots consultar el conjut de les propostes que duem al programa i que hem estat treballant com a Sectorial de Noves Tectologies.

La política 2.0 dels partits catalans

Avui participo de la Jornada que organitza l’Associació STIC.CAT, conjuntament amb la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i AnticsUPF. Es tracta d’una Jornada d’anàlisi de la política 2.0 dels partits catalans. Compateixo presentació amb Raquel Querol (PSC), Ignasi Llorente (ERC), Eva Marín (ICV) i Santi Rodríguez (PP).

L’associació STIC.CAT és la creadora dels Premis Bloc Catalunya, i la Jornada té com a objectiu que els responsables dels àmbits 2.0 dels respectius partits expliquin aquesta manera de fer política a la xarxa, quin tipus de posicionament pretenen i com volen promoure la interacció amb els usuaris i, al mateix temps, entre els militants i els polítics.

A continuació us afegeixo la presentació que he fet per l’ocasió amb l’esperança de ser prou entenedor i amè:

Aprofito per agraïr a l’amic Saül Gordillo [Bloc] aquest artícle títulat “Salt espectacular a la Blogosfera convergent

2es Jormades de la Catosfera: Política en els social media

També es va parlar de Política. La taula portava per títol “Política en els Social Media”, En aquesta taula van intervenir la presidenta del Partit Democàta americà a l’Estat espanyol  Alana Moceri, el diputat del PSC, José Antonio Donaire (amb aquesta presntació Política 2.0) i el diputat de CiU i Alcalde La Seu d’Urgell, Albert Batalla. Com a moderador hi va participar l’Antoni Gutierrez-Rubí (Podeu veure el power point CATOSFERA 2009 Política en els Socia Media que va passar).

L’Albert Batalla [Bloc] va comparar les eines 2.0 amb el Nordik Walking és a dir són eines per arribar més i millor a la gent. Per Batalla t’ajuden a liderar el relat, a actuar sense intermediaris. Són eines fonamentals per fer millor la tasca política: debatre idees, posar el termometre, estar en contacte directament amb la gent, afavorir la trasparència i pemetre el diàleg multidireccional.

Donaire va destacar la possibilitat d’aprofitar el capital i talent col·lectiu. La poliítica 2.0 permet segmentar i trencar el seguidisme partidista. Donaire va fer algunes relacions interessants de conceptes que us reprodueixo:

Polítics 2.0: trasparència / interacció / talent col·lectiu / primera persona / proximitat.

Medis Polítics 2.0: Participació / talent col·lectiu / complexitat / meritocràcia

Espais 2.0: Espais de trobada / diàleg vs intercanvi / identitats complexes.

2es Jornades de la catosfera

Des d’ahir sóc a les 2es Jornades de la Catosfera que es fan a Granollers. A la web podeu seguir els debats en directe. Per aquestes Jornades han passat ja molts del gurús de la catosfera: Enrique Dans [Bloc], Nacho Campos, Antoni Gutierrez-Rubí [Bloc]… Hi hagut taules de diferents temàtiques:

Sobre videoblogging aquest matí amb Susana Alosete (La chica de la tele) o la Gina Tost, aquella adolescent que es va fer famosa per explicar-ho tot en format vídeo o en Xavier Muñoz de munyoki.com. Ells han apuntat els pilars del canvi de la TV: la deslocalizació de la tele (del sofà a diferents dispositius), la desestructuració (ja et post fer la graella a mida), la desintermediació i el multicanal.

També s’han comentat el decàleg del videoblogger que ha explicat en Xavier Muñoz:

– oferir contingut diferent
– Apasionat pel que fas
– Crea’t un estil propi
– Captiva els primers segons
– Ves directe al gra
– L’edició comença al gravar
– Qualsevol càmera és vàlida
– Utilitza música lliure
– Puja qualitat i llicència creative commors
– El vídeo com a eina social

M’ha interessat especialment sobretot perquè de fa un any i mig gestionen el videobloc de l’Artur Mas, el primer de l’Estat i que ha estat un gran experiència
– Utilitza música lliure.

Sobre la contrucció de la veritat on hi han participat en Saül Gordillo, director de l’ACN. Han exposat que no existeix la veritat sinó que cadscú interpreta la seva. Cada vegada serà més díficil vendre gat per llebre per la monitoritzaciò que permet internet. En aquest context les agències tenen el rol de fer fiables els continguts més que subministrar-los.

Us afegeixo un vídeo resum de la Jornada de la catosfera de disabte: