Pesca sostenible a la UE: Reunió amb Joe Borg, Comissari de Pesca
Aquest matí la meva companya de Grup, Marie Helène Aubert (Les Verts), el nostre assessor en temes de pesca (Michael Earle) i jo mateix hem tingut, a petició nostra, una reunió a Estrasburg amb el Comissari de Pesca, Joe Borg. Els temes que volíem tractar eren fonamentalment tres: primer, de quina manera té intenció de fer front la Comissió a les preocupants dades que mostren com la sobre-pesca, especialment d’algunes espècies com la tonyina, està arribant a punts de manifest esgotament dels estocs (i especialment, en relació a la tonyina, com es pensa sancionar als Estats que han superat la quota que els havia estat assignada en el marc de la ICAAT); segon, de quina manera pensa la Comissió dur a terme la reducció de la capacitat pesquera de la flota europea (segueix…)
a partir no només de no subvencionar noves ampliacions de la flota, sinó de reduir-la; i tercer, com planteja la Comissió millorar els fins ara deficitaris sistemes de recollida de dades per tal de poder fer planificacions més acurades en relació a la situació dels estocs.
La reunió ha anat força bé i cal destacar el to cordial i la voluntat de diàleg demostrada pel Comissari. Degut a l’arribada tardana del Comissari, però, hem hagut de centrar la reunió en un punt fonamentalment: la gestió de la sobre-pesca de tonyina, i el mecanisme de sancions i compensacions de quota (Payback), tema que segueixo especialment, gràcies en gran part a l’assessorament d’experts com Sergi Tudela (WWF) o Sebastián Losada (Greenpeace), i que planteja diversos interrogants.
D’entrada cal dir que, segons les dades oficials proporcionades pels mateixos Estats membre, dos d’aquests han admès haver pescat per sobre de la quota que els havia estat assignada (França i Itàlia), per la qual cosa van rebre un toc d’alerta de part de la Comissió. Així mateix, la Comissió va iniciar també altres procediments legals contra els set els 7 estats membres que no els havien proporcionat adequadament les dades requerides en relació a les captures.
El primer problema aquí, per tant, és de recollida de dades, per a les quals cal confiar en les declaracions dels vaixells un cop són a port, els quals informen els governs de cada estat membre sobre les captures, i aquest a la Comissió. La debilitat d’aquest mecanisme és manifesta i el mateix Comissari ha admès que cali revisar-lo per evitar ‘fraus’ augmentar-ne la credibilitat. Així, s’està desenvolupant tota una sèrie de sistemes de transmissió de dades per via electrònica, així com l’establiment de patrulles multi-estat, per tal de controlar les captures directament a alta mar.
El segon problema és que per una banda cal establir la compensació de quota resultat del fet que el conjunt de la UE hagi superat la quota assignada en el si de la ICAAT (de fet ha pescat un 26% més del que li tocava, per la qual cosa a partir del 2009 la quantitat sobre-pescada es reduirà de la quota que pertoqui a la UE, a distribuir en tres anys successius), però per l’altra cal també repartir aquesta compensació entre els diferents estats membres, ja que no tots són igualment responsables. En aquest sentit, França, l’Estat que més excés de pesca ha declarat (ha superat la quota que li pertocava en un 89%) ha mostrat una doble preocupació: primer perquè considera que se li atribueixen unes captures que, en realitat, pertocarien a d’altres països en funció de la cessió de ‘drets de pesca’, i segon perquè considera que d’altres països, sobretot Espanya, han pescat també molt per sobre del què els tocava, i que en canvi no ho reconeixen. El conflicte entre flotes (i les autoritats) francesa i espanyola està, doncs, més que servit. Tot plegat posa de manifest un cop més la necessitat de millorar els mecanismes de recollida de dades.
I aquí trobem el tercer problema. Resulta que WWF i Greenpeace van denunciar també fa uns mesos (adjunt trobareu l’informe pertinent) que l’existència d’una incoherència entre les captures reconegudes per part d’Espanya per a 2006 (4.7000 t) i les exportacions (8.964 t). Aquest fet, sumat al fet que d’altres països no hagin informat degudament sobre les captures, fa que sigui necessari contrastar les dades oficials proporcionades pels Estats Membres amb d’altres fonts. Segons el Comissari, una de les fonts serà l’informe que s’ha de conèixer aquest gener sobre l’origen de la tonyina comercialitzada en el mercat japonès. En cas que les dades contradiguin les informacions oficials proporcionades, segueix el Comissari, caldrà revisar-ho tot, tant els sistemes d’informació com els mecanismes de compensació per excés de quota.
La resta de temes inclosos en la carta que li vàrem enviar seran abordats en una propera reunió (veure document adjunt al respecte).
Per cert, que adjunto també el reportatge que divendres passat publicava El Público (Un manjar en peligro de extinción) en relació al tema, de la mateixa manera que adjunto el link al reportatge de la CBS News, 60 Minutes, The king of Sushi, el qual va comptar amb l’assessorament de l’equip de WWF.
Foto: Pesca de la Tonyina a Zahara de los Atunes. Font: AFP/José Luis Roca