Estrelles, mars i Bona Esperança
A mida que passen els dies sento més admiració, i un profund respecte, per a les tripulacions que han gosat desafiar els elements i donar la volta al món, no en solitari, però gairebé, a duo, en vaixell de vela (parlo de la Barcelona World Race). Els vaixells ja han superat el Cap de Bona Esperança i queda prou de manifest que la regata no està essent gens fàcil. Ho demostra, entre d’altres, que ja hi ha hagut quatre abandonaments destacats (els del PRB, el Delta Dore, l’Estrella Damm i avui acabem de conèixer el del Veolia Environment). Ara fa uns dies esmentava l’efecte captivador que havia tingut en mi un dels tripulants, n’Albert Bargués, de l’Educación sin Fronteras (Albert Bargués i Servane Escoffier: regatistes sense fronteres). Dilluns ens regalava, a través de La Vanguardia, un nou detall de sensibilitat. Fa anys que Julio Villar (Ei Petrell), Bernard Moitissier, Alberto Vazquez Figueroa o el mateix Jacques Cousteau ens van captivar a molts de nosaltres amb els seus viatges, històries increïbles i somnis mil, alguns de frustrats, d’altres aconseguits. Ara són altres noms els qui ens captiven. Una de les coses bones que té viatjar és que tens força estones mortes que et permeten llegir. Ara em té atrapat el nou llibre de (segueix…)
l’autor del thriller ecologista El Quinto Dia, Frank Schätzing. Aquest cop, més que una novel.la l’autor ens regala un assaig de més de 500 pàgines en què explica, de manera extraordinàriament didàtica, la creació i evolució dels mars i oceans. El títol ho diu tot: Notícies des d’un univers desconegut. Notícies que ens permeten entendre, entre d’altres, les penúries que deuen estar passant n’Albert i na Servane, així com els i les tripulants de les altres embarcacions. Penúries, però, que no impedeixen pensar. En què? doncs en això:
Ver una estrella sin mirarla directamente, per Albert Bargués,
La Vanguardia 17/12/2007.Arcturus de Boyero, Altair de Aquila… Desde hace 30 años, ellas, y otras, me siguen con sus nombres en latín, sus historias llenas de dioses, mitos, leyendas y batallas. Son bellas, hermosas y unas más brillantes que otras. Las conocí con apenas 17 años. Adolescente soñador, embriagado con la luz de las estrellas y el relato de los grandes viajes, cogía una linterna, un mapa celestial y una cálida manta, subía a la montaña y tumbado sobre la hierba aprendía el nombre de cada estrella y dibujaba en el cielo los fantasiosos dibujos de las constelaciones. Descubrí una técnica para encontrar en el cielo una estrella poco brillante. No tenía que mirar directamente allí donde el mapa indicaba su presencia sino dejar que la vista se paseara alrededor de la zona hasta ver aparecer por el rabillo del ojo un puntito brillante. ¡Funcionaba! Años más tarde, en mis noches de guardia en buques mercantes, pasaba horas con la nariz pegada a los cristales del puente de mando buscando la lucecita de algún otro barco en el horizonte. Decidí aplicar la misma técnica que con las estrellas, aunque aquí consistía en pasear la mirada ligeramente por encima del horizonte. ¡Funcionaba! En tierra, integrando equipos y organizaciones, me he dado cuenta de que las estrellas en el cielo y los barcos en el horizonte siguen existiendo, pero se les denomina "problemas". En cualquier organización uno se ve enfrentado a problemas. Me he dado cuenta de que para afrontarlos con serenidad tenía que aplicar la misma técnica que con las estrellas y los barcos: si quería ver y entender el problema, no tenía que mirarlo directamente. Tenía que mirar alrededor de él.
Cruzando al sur de Buena Esperanza pienso en África. A vela hemos tardado un mes desde Gibraltar hasta aquí. Me cuesta entender y aceptar que la inmensidad, la belleza y la riqueza de este continente no sirvan para crear condiciones de vida dignas de las que sus habitantes puedan sentirse orgullosos. Algo estamos haciendo mal. ¿Quizás será que miramos África sin verla? Un ejemplo: el sida. Una solución lógica, correcta y acertada nos lleva a la distribución de preservativos. Pero si queremos ver otra dimensión del problema, debemos dejar de mirar directamente a la enfermedad y darnos cuenta de que el sida, además de un problema sanitario, es un problema educacional. El preservativo busca paliar el problema en la inmediatez. La educación, en cambio, persigue el largo plazo.
Foto: Albert Bargués. Font: BWR/Educación sin Fronteras
És una llàstima que la Història ens hagi furtat una excitant lectura dels fets tal com van passsar realment i amb els seus veritables protagonistes. Així, si la Història no hagués estat manipulada per satisfer un interés polític molt concret (construir la gran nació castellana sota el nom genèric de "España"), avui podríem gaudir del Diari de la Descoberta no retocat del barceloní Joan Cristòfor Colom, de les Cartes de Relació originals de l’anomenat Hernan Cortés (un príncep aragonès que féu la Conquesta de Mèxic amb soldats aragonesos, catalans i sobretot valencians: has vist "Los 7 Magníficos" d’en Yul Bryner i l’Steve McQueen?" Fixa’t en la celebració dels mexicans, com van vestits i els petards que tiren, i digue’m si no és Valencià, allò), de la Bitàcola de la primera circumnavegació del món, amb Ferrando de Magallón (el portuguès Magallaes va batejar a Les Filipines 3 poblacions amb el seu topònim d’origen: Magallón, a l’Aragó. En tot el món només hi ha aquestes 4 poblacions amb aquest nom: 1 a Aragó, 3 a Filipines), i en Joan Sacirera del Canós (Juan Sebastián Elcano), que fou qui acabà el viatge. Se’ns diu que només divuit homes van completar aquest viatge, i la resta hi van deixar la vida heroicament. La història castellana ha estat sovint mancada d’èpica (i encara més sovint, d’ètica) i se’ls nota: en realitat, els súbdits de la Corona d’Aragó que protagonitzaren el viatge no anaven a morir fent grans conquestes, sinó a colonitzar, a establir-se en un lloc i obrir noves línies de comerç. Per això en van tornar tan pocs!
Ai, quines aventures que podríem llegir, avui, si no ens haguessin manllevat la Història, no només als catalans, aragonesos i valencians, sinó a tot el món. Per això ens hem de comprar best-sellers, avui. Perquè tenim una Història que és una maleïda fal·làcia.