Registre Civil d’Albaida-Matrimonis. 1869 (Arxiu Municipal d’Albaida) Per primera vegada n’hi haurà constància oficial i seran reconeguts com a membres de la societat, amb drets i obligacions, i tindran accés a la protecció legal emparats per una institució; per l’estat, en definitiva. Per M. Luisa Plà Tormo Una manera de conéixer la població d’una ciutat,
Certificat d’ingrés en la Casa Borderia de València (Arxiu Municipal d’Albaida) Després del registre, es gravava una xapa de plom que el xiquet havia de dur al coll, lligat amb un cordó, amb l’any en què entrava i el número d’ordre. Per M. Luisa Plà Tormo Ja vam analitzar en articles anteriors que a la
Imatge: Certificat del batle d’Alfarrasí Tot i les devolucions, un gran nombre d’expòsits es van quedar a la Vall, registrats com a afillats Per M. Luisa Plà Tormo La Vall d’Albaida no es va incorporar de manera massiva a criar xiquets procedents de la borderia valenciana fins al segle XIX. Però el boca-orella va funcionar,
“Agència de nodrisses”. José Frappa (1854-1904). Al llarg d’aquesta centúria van augmentar les exigències envers les nodrisses: bona salut i bons costums que havien de confirmar els metges, el batle o el rector. Per M. Luísa Plà Tormo El segon gran problema que patien aquests xiquets abandonats era l’alimentació. Tot i que en el segle
Detall de salconduit de 1891 (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà) A més de les malalties contagioses i de la mala alimentació i atenció, les pèssimes condicions en què es feia el trasllat de xiquets a les incluses eren factors de l’alta mortalitat entre els infants. Per M. Luisa Plà Tormo Del segle XVII al XIX,
Si bé en les centúries anteriors les criatures es dipositaven de nit en el torn, al llarg del segle XIX l’hora d’entrada es va anar allargant i es deixa de fugir de les hores de llum. Per M. Luisa Plà Tormo Comptabilitzat l’elevat nombre d’expòsits que van entrar a la casa-bressol de València en el
Imatge: “Batalla del Raboser”, Honorio Romero Orozco (1912). Ajuntament de Bèlgida El final de la Guerra del Francés i la restauració borbònica no va detindre la tendència a l’alça de l’exposició infantil, i arribà a les cotes més elevades en la dècada de 1831-1840 amb 8.184 criatures registrades Per M. Luisa Plà Tormo El segle
Francisco Cabarrús (Obra de Francesc Jover. Museo del Prado, Madrid) En les seues famoses “Cartas”, Cabarrús denunciava la societat per la rigidesa normativa que condemnava moltes mares a abandonar els seus fills i dedicar-se a la prostitució Per M. Luisa Plà Tormo En els articles anteriors sobre el segle XIX ja hem apuntat el creixement
Imatge: “Ferrán vacunant a Alzira”. La Ilustración Nacional, 1885 Hem d’afegir que el XIX és conegut també com el segle del còlera. Quatre onades successives (1834, 1854, 1865, 1885) en què l’augment demogràfic d’uns anys es veia retallat per les elevades taxes de mortalitat que aquests corrents mortífers produïen Per M. Luisa Plà Tormo És
Xiquetes del Col·legi Imperial d’Orfes St. Vicent Ferrer de València. Detall d’una postal En aquest segle, la Vall d’Albaida que havia quedat al marge del tràfec de criatures en els segles anteriors, s’incorporarà en les dues direccions: unes van anar a la inclusa, 2.179 xiquets; i unes altres, 2.524, en van vindre. Per M. Luisa
Hospital General de València L’estudi dels expòsits de la Vall d’Albaida, objectiu dels articles, no deixa de ser una microhistòria centrada en un espai i un temps que respon a una problemàtica general, existent també en més àrees estudiades per uns altres investigadors. Per M. Luisa Pla Tormo L’abril del 2022 iniciàrem el recorregut del
A mesura que avança el segle, com que la casa no té prou dones disposades a alletar, la inclusa va haver d’augmentar el nombre de dides procedents de València i voltants Per M. Luisa Plà Tormo Els 612 xiquets procedents de la Vall d’Albaida que van ingressar en la borderia en el segle XVIII, hi
La intempèrie, la mala alimentació i el poc interés per la supervivència d’aquests xiquets per part dels portadors contribuïen a desenllaços fatals Per M. Luisa Plà Tormo El trasllat dels xiquets expòsits del lloc on eren batejats fins a la Casa-Bressol era un dels moments més penosos en la vida d’aquestes criatures. Ja m’hi vaig
Palau de Terrateig (Fotografia: Ajuntament de Terrateig) Aquell costum, tantes vegades al·ludit, d’afegir el nom del sant de l’església on era batejat un expòsit no era tal, sinó una ordre expedida en forma de decret. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII, el segle de les Llums, va mantindre la vigència els noms de
Panell d’ivori paleocristià, baptisme i confirmació, segles IV-V dC. A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià Per M. Luisa Plà Tormo El baptisme era un acte