vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

(Vídeo) L’enigmàtic aqüeducte de “Peña Cortada” als Serrans (País Valencià)

Ens  comenta l’historiador de Llíria Francesc Rozalén:

“Vos recomane que vegeu aquest vídeo de 29 minuts sobre la construcció i ús de l’aqüeducte romà de” Peña Cortada” de Xelva (actualment la part més espectacular d’ell és terme de Calles), que s’acaba de difondre per les xarxes i que podreu veure davall d’aquestes paraules.

És magnífic, amb unes imatges aèries espectaculars i sobretot molt didàctic.

L’autor és un gran divulgador, Isaac Moreno, enginyer tècnic d’Obres Públiques i historiador especialitzat en enginyeria romana.

És el que féu aquells impressionants documentals anomenats “Enginyeria Romana” que s’emeteren en TVE2.

Esperem que futures troballes arqueològiques puguen confirmar la hipòtesi que l’aqüeducte de “Peña Cortada” es féu per a portar aigua a Edeta.

Si açò es poguera confirmar, reforçaria encara més la gran rellevància que la ciutat d’Edeta arribà a tindre en època romana.”

Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX (segona part). Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)

En aquesta segona part de les notícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programa complementari del pòdcast “Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)“, els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d’aquell temps i als mitjans tècnics d’avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.

En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d’un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d’indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d’avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.

En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s’han convertit en una excusa comercial, que s’ha perdut l’esperit nadalenc d’antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el “naixement del Nen Jesús”. Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.

Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d’estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.

En resum, estem davant d’un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d’aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l’aire?

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quarta Temporada, “Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX, segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Caminant pel “Sender de les Campanes” de Llíria

Tres anys i escaig després, retornem  al “Sender de les Campanes” de Llíria… els oblits i les neurones massa vegada t’esborren les coses… aquesta vegada ens acompanya “El Xiquet del Ribàs” a “El senyor Abstracte” i a “Xafanúvols” que repetim experiència… un agradable passeig circular periurbà de 12 quilòmetres…

17 de desembre de 2020: junt amb l’amic Pep Novella, hem encetat hui un nou itinerari excursionista a Llíria buscant combatre el colesterol amb una bona passejada. El “Sender de les Campanes” l’hem anomenat, amb 11 quilòmetres i mig aproximadament i poc més de dues hores i mitja caminant. Vos contem…

Al poble existeix oficialment la “Ruta de les Ermites” i amb aquesta base pensàrem un recorregut on, afegint tots els campanars del poble, aconseguíem un camí quasi circular de poc més de setze mil passos i on abraçàvem amb aquest trajecte una bona part de Llíria. Ací  el teniu…

Arranquem el Tour des del pla per acabar la marxa amb muntanya. L’inici, el patí de Sant Francesc al Raval. Anem per Censals buscant les Casetes Noves i eixim a l’església actual del Pla de l’Arc (i després trobem on era l’antiga). Pel Prat a la del vell Reformatori i cap a les Fonts de Llíria a la de sant Vicent. Continuem…

Retornem i, pel carrer de Bétera, cap a la Vila Vella cercant la Llíria medieval. Saludem ara al Remei, busquem el Bon Pastor, avancem per la Mare de Déu i pel carrer Major Antic arribem, i encerquem, la Sang i anem a l’església de la plaça. Des d’ací a la vista els dos següents objectius. Quasi acabant…

Baixem per darrere de l’Ajuntament a la Plaça. Escalons de la Gila cap al Trinquet i per la Costa Vella toquem l’antiga Edeta. De Sant Miquel descendim per la Torreta Vella cap al Coet i busquem la Costa Vella de Santa Bàrbara… i pel Calvari retornem al punt de partida…

 

 

 

“George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos

Un 13 de desembre de 1923, #TalDiaComAvui fa cent anys, venia al món a Llíria l’escriptor Pascual Enguidanos Usach, un dels clàssics europeus de la ciència-ficció. L’Ajuntament edetà acaba de col·locar una placa commemorativa de l’efemèride a la casa on va nàixer al carrer Major 33…

+info

+info

+ Pasqual Enguídanos, George H.White, tota la informació a la Biblioteca de Llíria.

+ AUDIOVISUAL DE PASCUAL ENGUÍDANOS.

 

“Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)

LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Joan Bell-lloc

El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot.

Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l’obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d’escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l’ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs.

Però és la costa de Sant Miquel i l’interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l’espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.

Per altra part també apareixen nombrosos elements “profans” que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots “l’oferida magrana”, símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.

Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d’Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.

Amb ells comença el recital.

+ “Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria en temps de pandèmia” Francesc Rozalén

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quarta Temporada, “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles amb Clara Rozalén”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Els versos de Vicent Andrés Estellés en la veu de l’edetana Mireia Vives i la simfonia de la Unió Musical de Llíria

“Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

… i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!!

Quarta TemporadaEpisodi 8  (programa 35)

Amb Ferran Navarro autor del llibre…

…i la participació deJoan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria,  Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell.

“Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de la pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible…

Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat”

Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que és la recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries… i les músiques!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quarta Temporada, “Harca, harca, harca! Músiques de la guerra de Successió”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

“La màgia de la paraula. Rondalles i llegendes del Camp de Túria” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta TemporadaEpisodi 7  (programa 34)

Amb Carme Cardona i les narracions d’Hèctor Martínez i Joan Bell-lloc i la col·laboració de l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

L’oralitat com a creadora de la realitat i eina de comunicació popular…

Té la paraula Carme Cardona

Recuperar les tradicions orals i compartir-les: desig i anhel de Carme Cardona i de Cròniques Edetanes.

(Estigueu atents: pròximament vos presentarem el relat de “Valera”, una història real, dramàtica i tràgica que va passar al segle XVII a la nostra comarca en un paratge macabre i maleït on tres-cents anys després va tindre una segona part també cruenta amb “L’home mort”… serà un relat de Carme Cardona amb epíleg d’Alfons Cervera i que podreu escoltar a Cròniques Edetanes).

Per això el punt final d’aquest programa serà retrobar la rondalla valenciana d’arrel urbà, i amb sabor edetà, de “Matilde, el darrer viatge”.

Enric Llopis ens va contar en primera persona uns fets reals de fa més de cinquanta anys esdevinguts a les veïnes terres dels Serrans i Carme Cardona ho va transformar màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral.

Obriu les orelles que rescatem de l’oblit a la Matilde per fer-la volar cap al seu darrer viatge…

Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes relacionats amb aquest programa com són:

+ Animetes edetanes, arrels de llegenda

+ Matilde, el darrer viatge

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Quarta Temporada, “La màgia de la paraula. Rondalles i llegendes del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

 

“Viatjant des dels orígens de la Vallbona” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 6  (programa 33)

amb Miquel Martí i Joan Bell-lloc i en col·laboració amb Ràdio Pobla

Des dels nostres webs trobareu enllaços directes per accedir al programa complet del passat 27 d’octubre de 2023 d’aquesta emissora de la Vallbona i on també va participar Artur Balaguer.

Hem estimat oportú la publicació d’aquest pòdcast per a complementar el nostre anterior treball “L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX“.

Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes amb la Vallbona com a protagonisme com són:

+ Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584

+ El Camp de Túria, de Jaume I a l’expulsió dels moriscos

+ Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona

+ Una Pobla neix a la Vallbona

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Quarta Temporada, “Viatjant des dels orígens de la Vallbona”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Primer document històric on apareix, al Camp de Túria, la denominació de La Vallbona:

“Nós, Pere, rei per la gràcia de Déu, us concedim a vós, el nostre estimat fill, Jaume, que el camí que ve de Llíria a València es canvie i passe per la vostra població de Vall Bona, que està dins del terme de Beniguazir. I podeu tallar els altres camins, de manera que tots els que vinguen de Llíria a València, passen per dita població de Vall Bona.

I a més, us concedim que a tots aquells que gosen venir per un altre camí els cobreu una pena, és a dir, cinc sous als que van a cavall i dotze diners als que van a peu.

I manem als batles, justícies, jurats i hòmens de Llíria i d’Alpont que presten auxili i favor per mantenir i preservar les coses dites.

Fet a València, el 27 d’abril de l’any del Senyor 1282.”

“L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

Quarta Temporada – Episodi 5  (programa 32)

El riu Túria, el By-Pass, el Barranc del Carraixet i la serra Calderona defineixen prou bé la nostra comarca en conjunt. Però si ens apropem, trobarem en ella tres subàrees diferents i significatives:

+ Al nord-oest, i arrancant des de la Serra de la Concòrdia, trobem El Camp o el Pla de Llíria que integra a la capital comarcal, a Benissanó i a Casinos.

+ Cap al Nord-est, sobrepassant el Barranc del Carraixet, estem a la subcomarca de l’Alt Carraixet amb els nuclis de Gàtova, Olocau, Marines Nou, Serra, Nàquera i Bétera.

+ Finalment, la tercera àrea complementària, la dels Pobles Castells o Vallbona: amb Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l’Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Loriguilla i Riba-roja de Túria.

Aquests últims, i la seua íntima relació amb el Túria, seran els protagonistes del present pòdcast: una conca hidrogràfica la d’aquest riu que al llarg del segle XIX i el XX va experimentar una creixent pressió sobre els seus recursos, resultat fonamentalment de l’expansió dels regadius. Així mateix, van sorgir noves demandes urbanes, hidroelèctriques i industrials, que van entrar en competència amb els usuaris agrícoles. A conseqüència d’aquesta expansió, es va experimentar una forta conflictivitat social entorn de l’aigua…

Com és habitual, el nostre programa està centrat en la terra i en la gent del Camp de Túria. En aquesta ocasió hem seleccionat un recull de notícies que, situades dins la crònica negra del periodisme del segle XIX, tenen l’aigua com a fil conductor de totes elles. Ara bé, si dins del Camp de Túria hi ha una zona on l’aigua és el principi vital i defineix el territori és a la subcomarca de la Vallbona. Per això dediquem la primera part del nostre pòdcast a presentar aquesta subcomarca edetana on situarem quasi totes les notícies que hem triat.

I desprès de presentar l’escenari, col·loquem en aquest paisatge un manoll de notícies de fa més de cent cinquanta anys i que tenen l’aigua com a protagonista. L’aigua en tots els seus estats, sòlida i líquida, en la seua magnitud, massa o massa poca, i l’aigua com a causa de múltiples beneficis i collites, però també com a origen d’esgarrifosos enfrontaments i discòrdies pel seu ús…

‘Almenara del Jabalí’ sobre la sèquia Major de Benaguasil. És el darrer “castell d’aigua” dels Pobles Castells.

Cròniques Edetanes

(tots els programes)

Accedir a l’Episodi 5 de la Quarta Temporada, “L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

El punt exacte del País Valencià on conflueixen el Camp de Túria, els Serrans i l’Alt Palància…

Des del punt geodèsic del Bardinal a l’edetana Concòrdia, la serra cosina-germana dels cims de la Calderona que està apegada cap a l’est i de la carena d’Andilla pel nord… jo fent la foto, i la meua trista ombra, a Les Alcubles, els dos de la dreta a Llíria i la parella d’enfront a Altura… Serrans, Camp de Túria i Alt Palància respectivament i amb un agermanament total… d’ací el nom…

… i ara, sobre el plànol, el lloc exacte on estàvem a la imatge anterior mirant les Vint-i-quatre, les Bodegues Velles de Torres i Torres

Això sí, semblem astronautes edetans made in Jules Verne amb el nostre coet “Concòrdia I” a punt d’iniciar el vol cap a la galàxia d’Andròmeda… com a mínim!!!

+info