L’autor del Jardí dels Finzi-Contini elabora una síntesi de la gran novel.la d’Alessandro Manzoni, fundador de la prosa italiana moderna, que havia de servir com a base par al guió d’una pel.lícula que no es va arribar a fer. En els temps descreguts i desesperançats que ens toca viure, Manzoni continua sent un referent per
Sempre han tingut bec les oques. L’escriptor sicilià, aquesta vegada sense el seu comissari Montalbano, ens obsequia amb una novel.la d’ambientació històrica, a la Sicília a cavall del XIX i el XX, basant-se en esdeveniments reals: l’abús que una colla de capellans d’un poblet sicilià cometen sobre unes pobres dones enganyades i massa ingènues, fent-los
“La situació és greu, no cal dir-ho, i en això tot el món hi està d’acord. (…) La impressió immediata de qualsevol observador és que l’home del carrer, el veí corrent, ignora absolutament els termes de l’embolic i, pitjor encara, no troba enlloc el menor indici d’esperança -ni que sigui una mínima promesa- per a
El 19 de desembre de 1861 va néixer a Trieste aquest gran escriptor, educat en llengua alemanya -els especialistes diuen que escrivia en un italià deficient, ja que parlava habitualment el seu dialecte triestí-, un dels grans autors del segle XX, renovador de la novel.la psicològica , personatge novel.lesc i fascinant ell mateix. Les seves
El Montseny, el Corredor, el Matagalls, Pratperelló, el Far, el Montnegre, el Sollo, el Turó de Grimola, el Montllorer, el Pedraforca, el Canigó, el Milany, el Montverbal, el Montsec, el Turó d’en Morou, els Encantats, Sant Llorenç del Munt i la Mola, el Bassegoda, els Ports, el Collsacabra, el Pirineu, Montclús, Montalt, Mont-ras, Comanegra, Stromboli,
Sant Pol de Mar (naturalment), Llocairent, Pineda, Mont-Roig, Cànoves, Vallalta, Vallgorguina, el Vallès, el Pla dels Forcs, el coll Blanc, els Replans, Solsona, Solerans, Solans, Solanell, Solerot, Soleràs, Soldeu, Arenys, Sant Celoni, Sant Climent de Taüll, Ribelles, Llorà …Els Torrents, el Sot de la Sènia, el Sallent, la plaça de Sant Jaume, el Pla de
Vet aquí algunes de les referències literàries esmentades a la magna obra de Perejaume: Marià Manent, Joan Maragall, J.V. Foix, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli, Josep Carner, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Virgili, Bernat Metge, Ovidi, Octavio Paz, Miquel Dolç…Carles Riba, Safer ha-Bahir, Ibn Arabi, Andreu Vidal, Ausiàs March, Mercè Rodoreda, Dante, Gregori el Gran,
Acaba d’aparèixer un recull amb aquesta temàtica, amb una selecció de tres contes de tres autors de novel.la policíaca de gran èxit a Itàlia. Dels tres, per mi el millor és el d’Andrea Camilleri, que tracta de la figura d’un jutge que arriba a Sicília provinent del nord, en els temps de la unificació italiana,
Un nou cas del comissari Montalbano, amb el contrapunt literari de l’Orlando furioso d’Ariosto, el gran poema renaixentista italià que ens presenta, entre moltes altres peripècies, els amors d’Angelica i Orlando. Montalbano es va acostant a la vellesa i a la jubilació, com en alguna novel.la anterior s’anunciava. I s’enamora d’una Angèlica de carn i
Com deia en un apunt anterior -i altres blogaires hi coincideixen-, l’art i la literatura són un excel.lent refugi davant les adversitats.Aquí va una estrofa de l’Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, en l’original italià i en la versió del nostre Bonaventura Vallespinosa. Una mostra de l’elegància i la musicalitat ariostesques:Quivi il crudo tiranno Amor, che
Amb l’aigua al coll, hi estem molts, vist el règim de dictadura del capital financer especulatiu que patim. Tampoc se li veu el final, tenint en compte el fatalisme que s’ha aconseguit imbuir en bona part de la població amb la complicitat dels grans poders polítics i mediàtics.La novel.la negra es revela com el gènere
Que jo sàpiga, té tres títols traduïts per editorial Moll -a qui desitgem llarga vida- i és un dels crítics més intel.ligents i amens de la societat contemporània italiana, massa semblant a la nostra.De vegades, cau en l’acudit fàcil o la història òbvia; però amb tantes narracions com té publicades, se li pot perdonar a
Sabíeu que el pont més antic de París és el Pont Neuf? O que hi havia disset esglésies a l’ile de la Cité en el moment de la Revolució?Tot això i molt més és el que explica l’escriptor Raymond Queneau a través d’un qüestionari proposat als lectors del diari L’Intransigeant entre 1936 i 1938. Queneau
Amb aquest títol suggeridor l’escriptor nord-català ens situa a la guerra d’Algèria. El protagonista, oficial de l’exèrcit francès en aquesta colònia, assisteix a la progressiva pèrdua del territori.Amb aquest obra m’ha passat com amb les altres de l’autor: no he pogut deixar el llibre fins que no l’he acabat de llegir del tot. L’estil ràpid
Aquest novel.lista basc, tan consagrat a la seva terra com Bernardo Atxaga i que fins al 2001 estava traduït a l’espanyol per Alfaguara, publica ara a Alberdania, una casa editorial d’Irun, la seva darrera novel.la simultàniament en èuscar i en espanyol.En paraules de Jorge Giménez Bech, editor i traductor, van veure la necessitat d’editar en