De Vergílio Ferreira (1916-1996), Quaderns Crema va traduir fa uns quants anys una de les seves obres màximes, En nom de la terra, novel.la que em va impactar fortament i que recreava la relació d’una parella d’ancians tot contrastant l’esplendor de la seva joventut amb la decrepitud de la vellesa. L’editorial anunciava la publicació d’un cicle d’obres d’aquest autor que no s’ha dut a terme. En l’editora en castellà, Los libros del Acantilado, va aparèixer Invocação ao meu corpo, conjunt d’assajos entre literaris i filosòfics i una altra novel.la, Para Sempre.
Acabo de llegir Aparição, publicada per primer cop el 1959 i que ja va per la setanta-sisena edició.
(segueix)
Està considerada una obra mestra del seu període existencialista i explica la història d’un jove professor d’ensenyament secundari que té el seu primer destí a Évora. Vergílio Ferreira mateix va ser professor de llatí en diversos liceus portuguesos.
El llibre presenta les característiques de l’estil d’aquest autor en la seva plenitud: prosa intensament poètica, amb metàfores abundants, reflexió filosòfica, contrast de temps narratius, monòlegs del narrador protagonista, tendència a l’elegia amb to dramàtic… I el problema de la identitat personal i la responsabilitat davant els reptes del viure que l’emmarquen en el pensament existencialista.
És llàstima que grans escriptors com el que ens ocupa tinguin relativament tan poca difusió a casa nostra. Les cultures ibèriques encara ens ignorem massa.
Vergílio Ferreira. Aparição. Ed. Quetzal, 2009
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!