Moros, cristians i la tribu “milionària”
Segon any consecutiu de ploguda el dia de l’entrada, segon any consecutiu de suspensió de l’orquestra -la Montecarlo, com sempre-, segon any consecutiu de diners perduts… això sí, ells s’ho poden permetre.
Com cada any, el primer dissabte de setembre se celebra l’entrada de Moros i Cristians. No és ni com la d’Ontinyent ni, molt menys, com la d’Alcoi, però al cap i a la fi, són les festes del meu poble, l’Olleria. Una cosa sí que tenen de paral·lelisme, qui paga, mana, o, millor dit, qui té diners “gaudeix” de la festa. Aquest any s’ha notat això de la crisi, perquè les comparses han disminuït en nombre de participants. Una gran filà ha passat de tenir 60 persones a quedar-se en 27, i per a beure ara calia uns tickets de dos euros. Es nota la pressió monetària.
Bé, des que tinc ús de la raó he vist que en cada cercavil·la han desfilat molts diners per part dels capitants, tant cristià com moro. Que si ara un ballet per ací, que si ara tres bandes de música per allà, que si ara elefants, matxos o camells. Ho paròdia l’humorista Xavi Castillo, però no exagera: “açò ho pague jo” (ja he dit que té la simil·litud amb Alcoi). I després estan les festeres -i aquest any també festers- que es gasten els jornals dels pares en la festa per a eixir amb el tratge de nòvia i amb el de valenciana. El que no m’explique és per què les reines majors i infantils porten a la banda de regina els colors de la bandera de l’Estat Espanyol. No són festes de la cultura valenciana? La bona qüestió és que tenen els seus dies de glòria, ja que les mirades de tota la població estan posades en elles. Això sí, en cap moment he dit que ho fagen en bona intenció, que les crítiques volen. I la hipocresia, perquè aquestos dies tots són amics.
De totes maneres, l’entrada no es va suspendre. Queia aigua, però les filaes van passejar, i les capitanies, arriscant la seguretat física dels cavalls, també. Que va ser bonica? No ho sé. Que hi van haver dones majors cridant “bonico, preciós”? Tampoc ho sé. Que hi havia paraigües? Segurament. I que els capitans no havien de fer gal·la del seu pressupost? Això mai, clar que van eixir!
No tinc res contra un bàndol o l’altre, ni contra els qui es gasten els diners perquè s’ho poden permetre. El que passa és que la privacitat festera és de tal manera que els humans de carrer només podem gaudir la festa tres dies, perquè a la mínima gota els cantants de la Montecarlo, liderada pel seu totpoderós Eduard Forest, pleguen vela. A veure si es costipen, no?
Així i tot, l’avorriment i el malestar és el que va regnar, i no el capità de Jesús ni el capità d’Al·là. Hi havia un sentiment de buit, com si faltara algú. Acompanyat d’un minicostipat que hui sembla més gran. En fi, l’any que ve més i millor. Si la crisi ho deixa, clar. Si no, que vinguen els polítics governants i opositors i que mantinguen ells la festa. Però una cosa: de qui es burlarien, doncs, als alardos? Dels pobres? Això ja ho fan cada dia al Congrés…