El factor dignitat En la pàgina 6 del Levante-EMV, del 19 de novembre, el senyor Josep Puchades exposa una sèrie d’opinions sobre el registre oral que han d’adoptar els mitjans audiovisuals futuribles i propis. I fa bé, ja que demostra una preocupació personal que, sens dubte, és compartida per una bona minoria de valencians. No
El darrer diumenge d’agost em vaig comprar un lloro a la plaça Redona (abans plaza del Cid), amb la confiança que s’ensenyara a parlar: em fa gràcia sentir com xiulen i xarren i aquestes curioses aus. El vaig instal·lar a la saleta d’estar dins d’una gàbia i, des del primer dia, veig com para molta
En la cova secreta desconeguda com l’excusat de can Felip, s’han descobert uns papers dins d’unes orses lacrades amb resina de pi. Els documents, il·legibles i apòcrifs, sembla que expliquen l’arreplega de 58.000 firmes d’un antecessor de Don Fernando Giner, segons els paleògrafs més agosarats. El motiu d’aquella iniciativa –no exempta d’argúcies tramposes– resulta ser
This is a Surreal Country Esta setmana he tingut bona cosa de sort. Dijous em van tocar les igualetes i amb el premi he adquirit un televisor de molts pams i d’alta definició. Però la fortuna no s’ha limitat a fer coincidir el meu número amb el que isqué del bombo. Ni pensar-ho. El tècnic
Manifest tramoista Un ectoplasma recorre els punts neuràlgics de la paquidèrmica metròpoli en cerca d’oxigen que permeta respirar a los levantinos. Grups polítics, empresarials, etc. envesteixen com els pobres bous destinats al sacrifici en l’arena de la Fiesta Nacional. Capots vermells folrats de groc, banderilles de foc i enganyadors és tot el que trobarem en
L’escarabat buiner Abrasida la fina membrana de l’esperit per un devessall d’afronts i d’ultratges, em dispose a buidar el sarró de la decència greument profanada. Ahir, Dia del Caudillo (1.X.2016) apareixia, en el suplement cultural Posdata del LEVANTE E.M.V, un llarg article que signa el senyor don Guillermo Carnero. Davall del nomen i del cognomen,
Infraestructures físiques i coratges ètics Els qui només ens queda el reconditori de la dignitat i la consciència sencera, hauríem d’aprofitar l’embranzida guerrera proposada per polítics i patronals greument emprenyats. Però l’acció de burla permanent dels governants de Madrid no recau exclusivament sobre l’àrea material i noble de l’economia. Hi ha altres esferes que reclamen
Pardiez! Alta traición!! Com que estic sord com una rella d’una orella, em malfie de la meua percepció a l’hora d’analitzar una frase d’alarma patriòtica. Tal vegada he tingut la gosadia de traure-la de context i la Donzella del Valle del Ujón es referia a una deserció de gran incidència estratègica que posava en perill
El paradigma legítim El president de la patronal AVE està ben preocupat per l’infrafinançament i pel famós Corredor Mediterrani que ni s’ha fet, ni es fa ni es farà. En l’entrevista publicada pel diari LEVANTE EMV (4.09.16), deixa anar interessants judicis inèdits… per al món que representa. Referint-se a una investidura de Rajoy, proposa traure
València seduïda Igual que es convertí en cigne o en bou per a conquistar Leda i Europa, Zeus s’encarnà en Rita Barberà per tal de seduir lo poble de la ciutat de València. I així com la bella Europa fou fecundada i parí Minos, de la unió de Rita/Zeus i la massa incauta nasqué Acèfal.
El professor de semiologia A mesura que les actuacions –individuals i col·lectives– esdevenen pràctica política i font de pensament l’admiració pel Partit Popular es fa més i més profunda. La mateixa sensació és compartida per un vell amic que coneguí en un certamen on les ponències tractaven dels delíriums trèmens en les societats avançades. Es
Un SÍ seria més eloqüent L’apassionant món de la política ens procura moments de gran calat o transcendència històrica. El que vivim ara n’és un: com si el destí incògnit ens submergira en un joc diabòlic. Però la immediatesa, nerviosa i poregosa impedeix detectar les oportunitats que la situació ofereix, precisament, al partit en declivi.
Una sessió de divan En alguns casos el destí d’un psicoanalista sensible consisteix a assumir la psicosi que combat en els seus pacients. Això és, exactament, el que li ha passat al meu durant l’última sessió en la qual m’enquimerava a adoptar personatges històrics tot i saber que són productes de la paranoia. En un
Ja sé que no sóc Napoleó Després d’unes quantes sessions amb el psiquiatre, m’he convençut que no sóc Napoleó tal com he cregut els darrers anys. Però una vegada abandonat Napoleó la vespra d’Austerlitz, he transmigrat a l’ànima de Michel de Nostradamus. Per això albire el futur amb discerniment d’astròleg i pense en la llei
Jo denuncie (A manera d’introducció, diré que em dispose a reproduir un article escrit el maig del 2015 i que resta inèdit, ja que la premsa presumptament progressista de Madrid no va considerar oportú publicar-lo. Si no ha perdut –malauradament– vigència, la decisió d’enviar-lo a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ haurà estat correcta. Naturalment, el