Moreno i companyia

Infraestructures físiques  i coratges ètics

Els qui només ens queda el reconditori de la dignitat i la consciència sencera, hauríem d’aprofitar l’embranzida guerrera proposada per polítics i patronals greument emprenyats. Però l’acció de burla permanent dels governants de Madrid no recau exclusivament sobre l’àrea material i noble de l’economia. Hi ha altres esferes que reclamen la presència necessària de la reivindicació no menys negligida. De manera que la raó de les vies fèrries (infraestructures en general), l’explotació colonial i la justícia exigida per la decència espiritual  estan units per llaços no peribles. O el que vindria a ser el mateix concepte: immarcescibles, com ara els vincles que no es poden revocar ja siga amb fal·làcies o amb retroexcavadores psicològiques. Afanyem-nos, doncs, a afegir-les al llarg i vetust  memorial de greuges.

La primera consisteix a “consolidar” la titularitat de CAPITAL de Levante, tal com ens citen els mèdia espanyols. Alguna objecció? Feu-la si de cas.

La segona, que afecta el fet geogràfic i meteorològic, està basada en les autoritzades definicions dels intel·lectuals del califat de Còrdova. Caldrà recordar que aquesta cultura andalusí fou la que va rescatar els clàssics grecs de les foscúries de l’alta edat mitjana. I seria bo saber que l’historiador àrab Siglabi escrigué, aproximadament, la frase següent: «[…] a causa de la pressió que rep dels meus conciutadans, em veig obligat a abandonar Tudmir i refugiar-me a Yibâl Balansiya», que significa, literalment, muntanyes de València.

En fi, per molt maldestra que siga la meua explicació, no deixa de constituir una dada cabdal. Ja fa anys que emissores aèries, terrestres i ciberespacials diuen que plourà al sud de la província de València i al nord de la província d’Alacant. I amb més continuïtat al nord de la província de Castelló. Per tant, abandonem les províncies i definim el nostre territori com la geografia, la història i la cultura l’ha cisellat al llarg de centúries. La qual cosa significa abandonar la geopolítica de caràcter centrípet en mans dels manifassers espuris especialistes a aparellar tafarres i defensar la terra. No hi ha cap altre remei. Ja sé que la moral de l’esclau (Nietzsche) és dominant, massiva i corrosiva, si se’m permet la cacofonia. Hi tenen tot el dret. El nostre, els qui ens sabem hereus de la història, haurem de fer servir la moral del senyor (Nietzsche).

Per cert, ¿la Ràdio Televisió Valenciana en estat latent a hores d’ara, farà al·lusió a les províncies? Vertebrarà el País o acceptarà consignes no explícites supranacionals que acaben satel·litzant-lo?

V. M. i M.

València, 29 de setembre del 2016