Drets i coaccions En l’entrevista apareguda al “Levante-EMV” el 9 d’abril, entre la periodista Julia Ruiz i la consellera de Justícia i Administració del Consell del País Valencià, apareixen algunes claus entre les quals el rotatiu en destaca una que insereix en primera plana. «Fer servir el valencià és un dret, no pot ser una
Als valencians que volen ser-ho Frustraria l’expectativa del lector si algú pensa trobar elegància, estil o exquisidesa en aquest article, ja que la indignació supera disciplines d’autocontrol o complicitats amb la prudència. I perquè a qui va perdent el partit per dotze a zero tant li fa rebre més gols en la xàvega. Aquestes ratlles,
Jocs diabòlics Ja fa temps un savi em va aconsellar que fera servir la ironia com a instrument de seducció a l’hora d’escriure. I jo el vaig creure: creure en el sentit d’admissió convincent i creure com a significat d’obediència. Ho he intentat de cor, però quan els fets fan bullir les neurones com la
El vesc imperceptible Cada dissabte, el diari “Levante-EMV” publica una interessantíssima pàgina que firma Luis Motes (en algun moment, Lluís). Amb delit llig cada article d’aquest periodista perquè aporta un elevat nivell cultural. No obstant això, en el publicat el dia 25 trobe una expressió que grinyola, perquè la crec digna d’altres plomes menys sensibles.
Madrid 7, Barcelona 1 Invocar els mandats de Brussel·les contra els diputats que han votat contra decisions del govern, em sembla, com a mínim, una exhibició d’hipocresia hispànica. Sobretot si recordem la displicència –o la repulsió– amb què el mateix govern respon als manaments o directius que formulen, amb insistència franciscana, les comissions de la
Dependències pernicioses D’uns quants mesos ençà, els mitjans de comunicació reprodueixen un concepte negatiu que els impulsors haurien de contindre quan el fan servir com una arma llancívola. Es tracta del mot xantatge. No sé si xantatge és la immersió en castellà de milions de valencians que fórem educats en l’idioma dels vencedors de totes
Curial e Güelfa En saber-se l’autoria d’una obra en català fins ara anònima, veig amb profunda satisfacció les reaccions del món acadèmic de Madrid. L’aclariment de l’enigma mobilitza la intel·lectualitat hispànica i fa visible l’article 3 punt 3 de la Constitució “que nos hemos dado!”. Experts en romanística medieval, filòsofs i escriptors, són entrevistats pels
El rei fundador i Amalio Gimeno Sovint em repenge en la sàvia opinió de sociòlegs o pensadors que reforcen les meues idees. Més d’una vegada he citat George Steiner. Aquest filòsof exquisit sol dir que llegint els noms dels carrers de pobles i ciutats podem arribar a conéixer la seua història. La ciutat de València
Globalització: l’enigma pervers El fet de confessar ignoràncies no crec que comporte una penitència excessiva. M’acuse, doncs, de no tindre ni idea d’això que els entesos denominen macroeconomia. Però observe el meu entorn amb ulls de xoriguer. Ah, també llig, veig i sent el que els mèdia ofereixen a la ciutadania. És a través d’eixes
Barbarismes i xantatges Com que la meua pueril ingenuïtat sembla no tindre límits, els papers diaris no deixen de sorprendre’m. Ahir –19.92.2017– em va arribar al cor un article que signa José Miguel Orts Timoner que publicà “Levante-EMV”. La peça literària se centra en la denominació oficial del cap i casal. Segurament es tracta d’un
Empresaris escarnits Un dia sí i l’altre també, veiem i sentim com l’empresariat valencià i la ciutadania atònita són escarnits i torejats en l’“albero” pels primers espases de Madrid. Tot plegat, em suscita un interrogant. Si haguérem jugat les cartes del valencianisme real –no el del Partit Popular, evidentment genuflex– es burlarien de nosaltres com
Qui no vulga pols, que no vaja a l’era Acabe de llegir al LEVANTE-EMV del dia 12 de febrer del 2107, que el PSPV vol “robar” al Partit Popular l’economia i el valencianisme. El Partit Popular, Honorable President del País Valencià, no sé si ha robat en l’esfera de l’economia. (La fiscalia i els jutges
L’home del serrell daurat En efecte, Donald Trump sembla un elefant irrompent en la botiga de Lladró de la Cinquena Avinguda de Nova York, en una nit de tenebra. Però hem de saber que el Minotaure de serrell daurat encara no ha prohibit el castellà. No sé si m’explique. V. M. i M.
Prosternacions avant la lettre El 17 de gener, el diari LEVANTE EMV duia un document d’enorme transcendència i equanimitat sobre la futura RTVV. El document, el signava don Rafael Mollà Carbonell i, en sols dotze ratlles aconsegueix resumir el que a mi em costaria un parell de folis. És més, el seu contingut mereixeria l’honor
Comence dient que Rita Barberà i el que ella ha representat han sigut i són enemics mortals de la meua cultura i de la meua ideologia. Però he de manifestar una contundent repulsa sobre l’actitud de l’organització política Podemos. El sentit de l’ètica hauria de presidir el comportament de tothom. I més, dels qui es