L’illa de les sirenes Enllestisc aquest text en moments de màxima perplexitat entre les formacions majoritàries decantades en les darreres eleccions estatals. L’envitricollada situació esdevé un nuc gordià de difícil solució. Entre altres dificultats, hi ha la de no disposar de cap Alexandre que satisfaça l’oracle. És una veritat universal què l’ànsia de poder és
Les contaminacions del llenguatge Repassava el dial del transistor a la recerca d’alguna emissora on em poguera sentir una mica còmode. (Per cert: miqueta és valencià i mica català?) Al cap i a la fi, intentava comprovar la meua realitat, la meua substància. És a dir, volia constatar si el meu poble i jo som
L’orquestra del Titànic Repenjat en una òrbita intemporal i metafísica, el president en funcions del govern espanyol contempla els fruits de la seua malvestat. Impertorbable davant l’escissió causada per ignominiosa i pròpia acció, fa l’efecte de tocar el saxo mentre “la nación más antigua del mundo” –són deliris seus–, s’afona en les aigües fredes d’una
Destil·lacions totalitàries …«Com m’agradaria, arribat el cas, rectificar aquestes ratlles». D’aqueixa manera anunciava jo una situació que es podia donar en cas de guanyar la contesa electoral la immensa recialla destil·lada en l’antic règim totalitari. No sé si conjugar el verb “rectificar” forma part de les atribucions exclusives dels savis; possiblement, no, perquè l’escrit que
Au, aneu a fer la mà! R. M. i G.
…I el verb es convertí en substància Durant la campanya electoral no he tingut la sort de sentir el concepte de cultura en cap dels aspirants a governar el Regne d’Espanya. La qual cosa demostra que no és prioritària ni tan sols secundària per als candidats. Segurament, l’omissió de tan alta qualitat humana és deguda
El retorn d’un malson Besllume un horitzó amenaçador. Un horitzó blau. Però no blau com els pensaments que s’engronsen en la fantasia celeste. El color que albire sobre la imminència del futur és l’“azul mahón”. Per això tremole només de pensar que la nau anomenada Espanya s’aixoplugue en la rada presumptament superada en la transició.
El misteri del requisit Els fonemes constructors de la paraula requisit semblen admonitoris i possiblement ho són. Però el problema no és, ni de bon tros, fonètic o semàntic. El problema és de jerarquia i adquireix proporcions de màxima iniquitat quan s’ha d’aplicar a una sola llengua oficial en detriment de l’altra. Llengua que, a
El prototipus, malgré moi En papers anteriors he tingut l’ocurrència d’escriure que el poder central intentava valencianitzar Catalunya. Ara, el cap de la diplomàcia espanyola m’avança per la dreta i expressa una frase digna de ser inscrita en marbre: «Hemos de valencianizar España». En efecte, el País Valencià ha acabat sent la terra de promissió…
La transparència de la Medusa (i III) Les persones que intentem escriure o, senzillament, parlar, hauríem de fer servir certes paraules amb cautela. Especialment si són mots que connoten arestes perilloses o insultants. En el cas de la il·lustre diputada, he de col·legir que no li importa molt ofendre persones, institucions o cultures. També cal
La transparència de la Medusa (II) “España somos todos y el desafio catalán inocula el veneno en la sociedad de la defensa de los hechos diferenciales que no es más que la desigualdad entre españoles. Es la introducción de la semilla del odio contra lo ajeno. Si a los valencianos no les preocupa, tenemos un
La transparència de la Medusa (I) No parlaré del quadre del Caravaggio, ni de l’escultura de Cellini. Tampoc del naufragi de la fragata que inspirà la gran obra de Géricault. Ni de Teseu quan mata la Gorgona, ajudat per l’escut que li donà Atena. Res d’això. El títol respon al recurs metafòric que ofereix el
Les sis claus d’una aversió històrica (i II) Ja ha passat el dia de la “Raza”. A la megalòpoli hi ha hagut desfilades militars, inclòs un xoto que li diuen Pablo. Els presidents de les autonomies han estat presents en l’acte. Només tres no hi han anat: el d’Euskadi, la de Navarra i el de
Les sis claus d’una aversió històrica (I) Intentar fugir d’Espanya és una empresa absolutament legítima. I més quan es proposa des del pacifisme. Faig a continuació una selecció de les mil raons que esgrimeixen un parell de milions de votants (més o menys). No és menester remuntar-se a cròniques del passat suficientment il·lustratives. Em limitaré
Anatomia del personatge ingrat Versos per a una falla de la secció 2aB que porta per títol “la cinquena columna ”. Remata el monument un jove vestit de torrentí que ofrena una cistella de caquis a la “Virgen de la Paloma”. Vull pintar-vos el retrat d’una espècie original: comentaré el manual del Dr.