Moreno i companyia

El darrer diumenge d’agost em vaig comprar un lloro a la plaça Redona (abans plaza del Cid), amb la confiança que s’ensenyara a parlar: em fa gràcia sentir com xiulen i xarren i aquestes curioses aus.

El vaig instal·lar a la saleta d’estar dins d’una gàbia i, des del primer dia, veig com para molta atenció a alguns programes de la tele, de manera especial en les notícies.

Em feia il·lusió que aprenguera a dir Laura i Helena, que són les meues nétes, però he fracassat en el meu paper de logopeda ornitològic. L’únic que diu sovint  és «rajoy, rajoy, rajoy; real madrid, real madrid, real madrid; cristiano ronaldo, cristiano ronaldo, cristiano ronaldo. Com veieu, he allotjat una cinquena columna en forma de pardalot. Ah!, i quan em veu que el mire amb cara de pometes agres, m’amolla: “levantino, levantino, levantino”.  Què hi puc fer?

València, 10 de novembre del 2016

V. M. i M.