Amb quina rapidesa Cronos fa girar la roda inexorable del temps. Sembla que ha sigut un sospir i ja fa més d’una setmana que, seguint els savis consells de l’exalcaldessa del Valle del Ujón, plore l’amargor de la derrota. Reclòs al racó més penombrós de casa, enyore un passat venturós. Perquè dues dècades i mitja
No descobriré res de nou si afirme que les conseqüències de la globalització econòmica fan trontollar l’estat del benestar. Les bambolles financeres provocades per la desmesurada ànsia de riquesa han produït injustícies socials d’ampli abast. L’efecte del capitalisme incontrolat ha fet que una minoria acumule béns d’ús i de canvi a costa d’incrementar la penúria
«La clau està en el 3». És tot el que vaig esbrinar després de traduir el missatge xifrat que em va lliurar un suposat venedor d’igualetes. Segurament la fragmentació de la succinta frase obeïa al rigorós protocol de l’Agencia Central d’Afligits Anònims. En realitat és una mena de Mossad a la valenciana, amb diverses dependències
Des de l’àgora de Patraix sent les veus de savis, mercaders i legisladors que disserten en l’acte solemne del lliurament dels premis Jaume I. Els discursos, des del punt de vista del sofista diletant, són un cant a la ciència i a l’esforç. Impecables, doncs. I no obstant la bellesa oratòria de patricis i tribuns,
Com a introducció d’aquest article faig constar l’amonestació cordial del meu mentor i amic: m’ha suggerit amablement que no escriga en to admonitori i, també, que la ironia pot causar més efecte que no el drama. He de fer-li cas. Tanmateix, al·legue que les evidències injustes provoquen impulsos difícils d’embridar. Però he de contindre’m perquè
No sé si hem sigut justos a l’hora d’avaluar la tasca benefactora d’aquells que han governat el nostre país al llarg d’una generació. Crec que no hem sabut agrair-los l’esforç esmerçat a fer-nos més feliços als valencians. Ens queixem per vici quan hauríem d’elevar-los al podi dels campions. Intentaré corregir les faltes comeses amb la
El pacte de la gàbia La meua immensa i contrastada ignorància em feia suposar adhesions i convinences que, en fracassar el vaticini, m’han afonat l’autoestima. És exactament el que em passà quan el PSOE signà –possiblement amb sang– l’acord amb el partit dels “citoyens de la patrie”. L’inveterat desconeixement inherent a la meua ingenuïtat em
En ocasió del 25 d’abril, diada del País Valencià en record de la trista batalla d’Almansa, de cada tres llibres que compreu en la meua pàgina web, només en pagareu dos. El més barat és el de regal. Només el 25 d’abril. http://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/
Colúmbrets Islands El polític feia mesos que estava barallat amb Morfeu. La pèrdua del sistema financer autòcton i les pressions que practicava l’Altiplà li impedien cloure els nit rere nit. Aquell matí de primavera la secretària va obrir amb prudència la porta del despatx i anuncià: –L’assessor d’economia demana per vosté. –Diga-li que passe. Es
En ocasió del 23 d’abril, dia de Sant Jordi, de cada tres llibres que compreu en la meua pàgina web, només en pagareu dos. El més barat és el de regal. Només el 23 d’abril. http://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/
Una subtil destral No sóc ningú per a qüestionar la solvència professional i enciclopèdica de Juan Lagardera, qui ens té acostumats a uns articles dominicals molt ben documentats. No obstant aixo, en el d’ahir, diumenge 17 d’abril, LEVANTE, EMV– esmuny una tesi falsa que incorpora la contradicció in terminis. La qüestió de les banderes com
En vista que el minimalisme ortogràfic influeix en la borsa política com pot fer-ho una OPA hostil, m’atrevisc a exposar un parell d’idees. Idees que em cremen l’esperit i posen en marxa el motor invisible que impulsa aquest text. La primera és la constatació del valor d’una titla. O el que ve a ser el
No puc evitar-ho. Sóc atractiu, encisador, eficaç i multimilionari. Alguns han fet càlculs sobre quants milions tinc. Uns han dit que 400, uns altres 450. I els més generosos me n’adjudiquen 500. Però en vull més. No me n’afartaré mai prou. Com a gran potentat, amague els orígens que han generat la meua fortuna així
La lectura de l’article de Lluís Bertomeu publicat al diari Levante-EMV del dia 27 de febrer em crea un dilema. És a dir, que el contingut igual em decanta a celebrar-lo com a posar-me en guàrdia. L’eix vertebrador del text és la possible superació del conflicte polític sobre la meua –intransferible i única– llengua nacional.
Agonies paral·leles Satel·litzada i, alhora, vampiritzada, la mil·lenària urbs valentina arrossega pel fang de la incúria els darrers vestigis de dignitat. I així, submergida en un magma vomitat pels mitjans omnipresents i aliens, oblidem qüestions fonamentals. Sense anar més lluny, hem desaprés que la prostrada València de hui és la capital d’una nació… encara. Insistisc: