Un frau de llei? Vicent Moreno Mira No sabria com dir-li a una llei que ignora una part substancial de la seua raó de ser. Un destacat ministre va dir que el contingut d’aquella norma s’ancorava en els quatre principis del dret humanitari internacional: la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no
¿Pagar sense sucar? Vicent Moreno Mira Sabem que la ingenuïtat ens fa mirar el dit que assenyala la lluna, en lloc de mirar el fenomen principal de l’acció. Ho dic per les disputes que suscita el pressupost de l’Estat i, de manera especial, la partida destinada al sector audiovisual per al pròxim exercici. Crec que
Obsessions servils Vicent Moreno Mira No sé si estem davant d’una actitud dictatorial, d’un despotisme pueril o d’una fantasia grotesca. Intentaré aclarir la meua perplexitat. Han passat més de quaranta anys i l’esperit de Franco continua viu i en plena vigència. Un assumpte greu perquè no sols persisteix la nostàlgia pel Caudillo invicte, sinó també
À Punt. M’ha tornat a passar Vicent Moreno Mira No podia imaginar-me el disgust que m’assaltaria cap al migjorn del dissabte. L’equip habitual de metges que tenen cura de la meua salut m’ho aconsellen, i els de més confiança m’ho ordenen: «No ha de veure ni sentir segons què que el pose nerviós. No s’excite
“El norte de la provincia de Alicante…” Vicent Moreno Mira …i el sur de la de Valencia, etcètera… Cada vegada que sent o llig una expressió com aquesta sobre el meu país, m’ix foc pels queixals. Segurament, els mitjans de comunicació que perpetren la fórmula no són conscients del meu desconsol… o sí, vés
Enric Valor i la pertinaç obsessió Vicent Moreno i Mira Les converses no foren tantes com jo hauria volgut, però suficients per a saber qui, com i què era aquell home prim que em va presentar el seu fill. Fou un escriptor que intentà salvar del silenci i de la incúria les paraules que aprengué
Sucronensis sinus Vicent Moreno i Mira Aneu a saber què s’ha fet d’aquelles grues del port de València que em fascinaven de tan grans com eren. Totes dues portaven noms en què la força era l’atribut superior. La més gran duia el nom d’Hèrcules; i la més petita, el de Goliat. El primer, extret de
El tren llarg Vicent Artur Moreno i Giménez Com me’n recorde, del tren llarg. Eixia de València de matinada. I jo aquella nit no dormia, igual que em passava la nit de Reis. Arrancava la locomotora amollant xiulits i fent grinyolar el sistema de tracció amb els sons aguts del metall. Els seients eren de
Badajoz o Badacós? Vicent Moreno Mira La notícia ocupà una escassa mitja dotzena de ratlles als diaris. Segurament es tracta d’un assumpte intranscendent perquè no he vist ni oït cap rebot ni comentari sobre la notícia esmentada. Però a mi m’ha encés el pilot vermell de l’alarma patriòtica. Segons aquelles ratlles, la Real Academia de
Mare meua… …que esteu en lo cel. Prompte farà cinquanta anys que moríreu. Mig segle de destrucció programada del món que vós i jo mereixíem com a persones lliures que hauríem d’haver sigut. Del món que jo heretí quan em vau parir un dia fred de l’any 1937. És clar que el programa i l’aplicació
E PUR SI MUOVE… Vicent Artur Moreno Vivim moments extraordinaris. Assistim a una real, abrupta, catàrtica, sincopada, cruel i sorprenent “segona Transició”. Aconseguirem fer net? La immaculada Transició, la Puríssima Constitució de 1978 està mutant. En som testimonis. La taula d’antimatèria s’endoblega, es transforma, es revisa… Des de fa 10 anys hem assistit a reivindicacions
El dogma nefast Vicent Moreno i Mira Som milions les persones adoctrinades en el dogma de la indissoluble unitat d’Espanya. La política educativa estatal sostinguda durant segles ha conformat una gran majoria ciutadana amb un alt grau de sentiment nacionalista centrípet. Per tant, els devots creients que integren la massa irreflexiva difícilment s’esforçaran a
“Ventajistas” Vicent Moreno i Mira Desaprensius? Profitosos? Avantatgistes? L’adjectiu no és suficient per a definir la idiosincràsia que intente transmetre. La paraula esmentada era més convincent i redona quan es llegia a les novel·letes de l’Oest. Era ventajista aquell que, amagat i gallina, disparava el Colt 45 contra un enemic que no es podia defensar.
Impugnar el pensament Vicent Moreno i Mira Preferiria escriure sobre les noves i velles tendències en el món de l’art, sobre la bellesa, sobre el temps o sobre la vida en general. Hi ha tantes coses dignes d’atenció… Però l’assumpte que guia la meua conducta s’imposa i m’obliga a repetir una vegada i altra no
Mentalitats Vicent Artur Moreno i Giménez En general i amb les excepcions que calga, la mentalitat castellana profunda no ho entén. No m’entén. Als ciutadans que tenen aquesta mentalitat els funciona la repressió, l’amenaça, el calbot, el clatellot. Davant d’una cosa que algú vol proposar, amollen la repressió, el càstig, el turment, l’amenaça, la injúria,