Agraneu, que el món s’embruta!! L’alcaldessa de Madrid ha fet la proposta que els mateixos autors que embruten campus i carrers, els deixen com els havien trobats abans dels simposis. No és estrany que aquesta mesura haja concitat la condemna fulminant de l’oposició. Crítica que hem de considerar normal perquè entra en les atribucions del
Tres xiques de calendari Intrèpids i benvolguts lectors del blog “Moreno i companyia”: Acabe de tancar un “poema” que pretén alegrar al lector, ja que dimana fragàncies de falla. L’escena hauria de tindre com a fons “Les tres Gràcies de Rubens”. I els ninots estarien inspirats en la volumetria real, per tal d’aspirar a l’indult.
Si jo fóra un espanyol… demòcrata La generalització no és bona companya de la justícia. I perquè ho sé, evitaré cometré un error que deteste. Per eixa raó, aquesta anàlisi estudiarà la conducta d’una immensa majoria de ciutadans del Regne d’Espanya. Val la pena dir que, des de les coordenades de la pura hipòtesi, és
Museus i símbols Els mitjans reprodueixen veus mel·líflues i discursos destrempats que estigmatitzen aspiracions absolutament legítimes. Són les mateixes que s’escaroten davant el lamentable robatori perpetrat en el Museu de Belles Arts de València. No entraré a adjudicar responsabilitats al governants anteriors, però sí que formularé algunes objeccions. Com és que no badaven boca quan
El laboratori de la “doctora” Bonig He tingut ocasió de veure i sentir la portaveu del Partit Popular del País Valencià en la pantalla d’una emissora de TV (m’abstinc de dir el mitjà per no fer publicitat dels mitrats de l’escola de Toledo). Em va semblar una excel·lent oradora i, per tant, una incisiva i
A la Mare de Déu del llit, amaneix-li la jupa al teu marit. Refrany propi de les zones muntanyoses del País Valencià. No pot ser del litoral perquè la temperatura del mar pròxim impedeix el refrescament de la terra. La foto, l’he treta d’ací: http://www.misteridelx.com/va/misteri-festividad/#formbsc
“Oigo, Patria, tu aflicción… y escucho el triste concierto que forman el dúo imperfecto de Soraya y de Rajoy” Una vegada feta la introducció amb l’èpica que l’assumpte reclama, entraré en matèria. Tot fa pensar que l’anhel de llibertat d’una bona part de Catalunya, no fa gens de gràcia a l’Espanya castellana o castellanitzada.
La imminència d’una recentralització Ja ho deia en un article anterior: la recuperació d’atribucions per part dels organismes “superiors” no és una entelèquia. La cosa és seriosa i preocupant. Aquesta és la raó que m’impulsa a denunciar assumptes amb el risc de repetir-me. Però de més grosses en veureu. D’ençà que els diversos governs del
No sé si el lector ha sentit l’autoflagel·lació verbal del president d’una de les excessives associacions empresarials valencianes. Divide et impera He d’advertir que, ni en els moments de màxima indignació faig servir el llenguatge escatològic. Però no em fa res que d’altres ho puguen fer en moments de còlera plenament justificada. O quan els
Insídies perilloses Observe, astorat, com un amplíssim sector mediàtic espanyol està inoculant en la opinió pública el verí de la por. Moltes argumentacions sobre el possible pacte del PSPV amb Compromís dimonitzen aquesta darrera formació: la desqualifiquen argüint que han demanat la parcel·la de l’educació amb el propòsit de fer com a Catalunya. És a
En una València tan irreal com anhelada, un jove restaurador artístic rep una comanda aparentment senzilla. Aquesta faena es convertirà en l’eix d’una història en què l’amor i l’art dibuixen un espai idíl·lic. L’escenari on es desplega la trama, Balcavència, adquireix un pes substancial dins de la narració. Per això els personatges viuen entre la
Exploracions arborescents En El manuscrit 1204 de l’autor Moreno Giménez, he trobat una frase que m’ha fascinat. Diu exactament: “Però res no pot ser estimat o odiat si abans no es coneix, i l’amor naix del coneixement. El coneixement és saviesa, la saviesa és virtut i la virtut és llum…”. Exacte! Eixe és l’itinerari encadenat.
Concòrdia o jou? Max Weber justificava el monopoli de la violència com una de les característiques dels estats moderns. Però el savi alemany no considerava la coerció psíquica i moral que pot ocasionar una pseudodemocràcia com aquesta de què “gaudim”. Dic açò perquè el poder alça barrots inflexibles davant el conflicte entre Catalunya i Espanya.