Agafada al vol
Som les paraules que diem
Reguerall
Les idees han de tindre una aparença física. Per a intercanviar el que pensem necessitem el suport tangible de les lletres o dels sons que es combinen en paraules, estàtiques i recordables. En canvi, en algunes circumstàncies, els significats es mostren volubles.
Una cadira és una cadira; de tantes formes i aparences com calga, però tots convenim que, impertorbablement, serveix per a seure. Ara bé, no sempre el sentit o sentits que contenen els mots són tan nítids. De vegades, tenim una idea vaga del que expressa un vocable encara que estiga inclòs en el nostre repertori habitual.
Avui he agafat el bisturí per a disseccionar la paraula reguerall, que sempre m’apareix seguida de la preposició de: un reguerall d’aigua o un reguerall de sang, posem per cas. El DIEC2 la recull i la remet a regueró, que significa solc o canal. Com que aquesta definició no lliga del tot amb el significat que li he sentit atorgar al meu voltant, m’asseguro que en un altre diccionari no continga algun matís relacionat amb quantitat. No és el cas. En totes les obres consultades, ens remet a la idea de lloc per on discorre un líquid.
No obstant això, faig una llisteta de paraules que comparteixen el sufix -all per a comprovar si totes expressen una idea semblant i, de seguida, m’adono que no. D’una banda, trobem fregall i altres amb doble forma com ara agafall / agafador, aturall / aturador, eixugall / eixugador... en les quals aquest sufix fa d’indicador d’instrument. D’altra banda, n’hi ha unes quantes en què el sufix sembla que aporta la idea de quantitat: escombrall (allò que s’arreplega escombrant); degotall (sobreeiximent d’aigua); espurnall (raig d’espurnes); escumall (porció d’escuma).
Vist que el mateix sufix -all ens pot expressar matisos diferents, concloc que en el reguerall del meu catàleg hi ha latent una accepció inèdita als diccionaris; com a porció d’aigua o de líquid que circula en forma de reguer. Per tant, els diccionaris de referència que han fixat aquesta formació de tres síl·labes per a la posteritat no han recollit tot el potencial que semànticament és capaç d’expressar.
Finalment, remenar tant amunt i avall fa adornar-me que aquesta accepció particular de reguerall correspon a la de reguera. Així, doncs, en el meu dialecte, una mateixa forma ens remetria a dos sentits: al de regueró i al de reguera.
Segur que llegir-ne exemples en textos literaris d’autors ebrencs ens ajudarà a veure’n la diferència. Com a sinònim de regueró o canal, n’hem trobat una referència en Terres de l’Ebre de Sebàstià Juan Arbó (1):
Veieren les basses de pedra vessant per totes bandes l’aigua transparent, que s’escorria en regueralls muntanya avall.
Com a expressió de quantitat, n’hem localitzat una mostra en la prosa de Miquel Esteve (2):
De seguida va començar un reguerall de visites procedents de tota la ciutat.
Que les formes tangibles de les paraules ens amaguen sentits que s’escapen al rastreig dels fabricadors de diccionaris ens confirma que la llengua és com l’aigua, que s’esmuny incontenible per totes les fissures.
—
(1) Exemple extret del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (IEC)
(2) Exemple contingut a la novel·la La fi dels secrets, de Miquel Esteve. Ediciones B, 2015.
Fotografia de Ralph Combs
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Teresa! I dic jo, el teu reguerall no tindrà relació amb el verb regallar i amb el substantiu regall? A mi em regalla la suor, les pintures fan regalls, o les aigües q regallen per una costera obrin regalls (xaragalls diu el meu llibre de Geo. d’Espanya de 2n de Bat). Pel q diu el DCVB regallar prové del verb regalar (q encara es diu en valencià com a sinònim de derretir) q és d’on prové el central regalimar. Hui mateix baixant de Morella, hi he vist el topònim del Barranc del Regall. I fins a zona xurra hi ha l’embassament del Regajo.