Entrada-haikú
21 de març de 2020
0 comentaris
Entrada. Haikú Només tu entens com separes les cuixes i esperes l’embat. Maig 2017
Entrada. Haikú Només tu entens com separes les cuixes i esperes l’embat. Maig 2017
Argent haikú Blancs pits de plata, xumo dels mugrons la llet. La teva essència. Maig 2017
Silenci- Haikú Delicadament t’enfonsaré els meus dits dins i et tindré quieta. Maig 2017
Magraner A la cripta de l’amor il·luminat ens trobem per a cremar com l’oli sagrat de la llàntia astral sense ombres, a poc a poc i titil·lant sense descans, lligats pel profund vincle del foc. Tots dos, tronc i gemmes. Tu t’empeltaràs de mi i jo de tu. Serem el
Hi ets Que després de tants anys de provar tot allò assimilable, de beure totes els licors destil•lats als innombrables cellers de cap lloc concret, s’obri la porta il.luminada que crèiem impenetrable, em confirma que no sabem res, que tot és possible. A l’altra banda de la pineda algú com
Vi madur Veig esberlada la copa de cristall fi, no podrem servir el desitjat vi que la tardor madurarà al celler de les respostes. Has sentit potser, cap cançó desafinada? Jo no. Tornarem a veremar, I aquest cop, sense tisores Agost 2016
Pomeres Ha entrat el setembre, i ens deixarà enrere com cada any, l’encís, que ens apropa, de les farigoles i els espígols, però ens durà calladament, a la plenitud del flaire verd i dolç de les pomes madurades en el seu ventre. Setembre 2016
Pegàs i desig Esperàvem la cambra de mitja nit, com qui espera el cavall alat que t’ha de dur al jardí dels plaers, pel damunt de tots el confins. Però la cambra que coneixíem dels teus versos, -argent, llavis, saliva i alè- clogué la porta, Plorarem el perdut cavall alat i restarem erts, a la
A flor de pell Encara he trobat encenalls d’aquell foc de paraules enceses, que eren íntims desitjos de trobar-vos. Mots d’ànima que perduren, que remouen amb benvolença el lloc on sóc. Em crideu pel meu nom i ja estic llest de la feina. Agafaré els ormeigs, i m’embarcaré mar enllà fins l’horitzó
De matí Després de tanta tramuntana, de constants aücs sords, rere el finestral, el jardí eixut despunta un sol bullent d’enyor i em deixo endur a la platja, davant d’un pausat anar i venir de escuma insistent d’un mar de estiu groc. L’encaro, àvid de tot escalf i em pren, el rebo, el sento
Ocell nocturn Ja sé que tendeixo a somniar, idíl·liques fonts de l’aigua de la vida, o cavalls alats, preparats per a iniciar l’eteri viatge a la recerca de les lentes hores dels colors. I amb tots ells, m’afanyo per a portar-los davant teu, com si fossin presents ben vius. Tu -bella
Barba de sucre Quan esperes les hores que vénen, s’esvaeixen les que s’allunyen, aquelles del temps de la innocència, rere d’escenaris desdibuixats. Bagul d’hores que t’han macat, hores de silenci, i s’emporten de tu íntims crits de colors, que jeien -despreocupats- a l’eixida del jardí de casa. Xuclen, fins la petita plaça del
Inhòspita fita d’orient T’oferia el meu millor vi en la copa d’aram i em deies: No, no en vull beure. Et feia a mans el petit vaixell de veles d’argent per a encetar el viatge al país de les orenetes i em feies: No, fuig, em fa por navegar! Et
Monarquia haikú El republicà corprès, remuga renecs, foll, col la reina. Gener 2017
Haikú llençols Entre llençols de lli s’il·lumina la cambra: encara et tinc! Desembre 2016