Pegàs i desig
Esperàvem la cambra
de mitja nit,
com qui espera el cavall alat
que t’ha de dur
al jardí dels plaers,
pel damunt de tots el confins.
Però la cambra que coneixíem
dels teus versos,
-argent, llavis, saliva i alè-
clogué la porta,
Plorarem el perdut
cavall alat
i restarem erts,
a la llinda del carrer
de les finestres tancades,
vora del bosc
de qualsevol setembre.
setembre 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!