Magraner
A la cripta de l’amor il·luminat
ens trobem per a cremar com l’oli sagrat
de la llàntia astral sense ombres,
a poc a poc i titil·lant sense descans,
lligats pel profund vincle del foc.
Tots dos, tronc i gemmes.
Tu t’empeltaràs de mi
i jo de tu.
Serem el magraner de l’hort,
a l’estiu,
l’hortolà beurà vi i berenarà
a la nostra ombra,
i a la tardor,
entre el brancatge nu
ens obrirem ben roges
i s’ens menjaran els ocells.
Maig 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!