Meandres Mentre pensaves en la soledat, ens fugia de les mans la vida. Com el riuet dins la mota que entre les corbes dels meandres arriba, -exhaust- a l’ampli llit de descans, que és la mar: verda, blava, grisa. Mentre buscaves el llibre de les respostes certes, vagava incert entre el
Primavera de mirall Aquest segueix sent el cel que ens acull, el mateix de les nits de vi i de lluna de mirall, de foc interioritzat i danses, de mans tremoloses àvides de pell i de jocs, de besades i de juraments, de deliris i follies, castells d’ivori sobre la jàssera de la
Cisterna Quan des d’allà on siguis -que el camí t’hagi dut-, i miris més enllà del tu proper que les violes i els pit-roig han teixit al teu voltant, encara podràs veure la vella cisterna dels somnis que junts vam bastir amb fugisseres hores de tendresa i coratgia, sobre l’alt pilar del
Alba Crides quan crido. Em buido dins: m’omples. L’albada ens té. Desembre 2016
Força Solitari soc em sé: flaquejo. Esdevinc mata de jonc: i creixo. Desembre 2016
Reducte La poesia és el reducte de la més profunda intimitat del jo solitari i nu, que vessa. El darrer lloc. Sense parets. —– Febrer 2017
Margalider Un racó de sol vora el margalider, Sentir les campanes de la tarda. Flaire verd de dona plena. Novembre 2016
Haikú senglar Ara clareja l’amic senglar plora: encara és viu. Desembre 2016
Nadal bord Com ombretes de les figures d’un pessebre inexistent. Com l’alè de la mula i del bou, sobre el rostre del nin ros, nascut a l’establia de la clínica dels avortaments frustrats.
Calonge Nit poètica: ànima. Els amics s’estimen. En blau trobo el roig. El fred net envolta l’aire. Quasi hivern. Tot per fer. Tot és nou. Tu. Desembre 2016
Allò del Nadal Per a la meva amiga Bati Saps? Ara és el temps -de nou- on el bosc torna a entrar a casa, el temps dels plugims i de l’aiguaneu. El temps que la mare ens cantava a cau d’orella arrupits a la seva falda, les nadales de sempre, mentre els
Creu-te. No temis, és lluny, tant, que no pot tornar, ancorat en un oblidat port sense nom, de cap indret conegut. Només l’apropa un vent de capvespre, quan l’invoca el silenci mut i clos de la incredulitat. Però de cert, saps que el pas de les quotidianes hores el van
Tardor Ja està bé, que vulguis posar-te el vestit blanc de seda, i l’engalanis amb poncelles fresques de l’última florida del teu jardí dels desitjos, i que vulguis tallar els fils daurats que empenyen la tarda. Està bé. Però, mentrestant, assegut a la llinda de l’alba, he vist – amb
Calonge 3 de desembre 2016 Per sobre de la nit dels versos, roman un llit de braços, de llavis, i cames entrecreuades: el sexe, és al cap. Desembre 2016
Poquet amor L’amor, és el tot o res. Si el regues viu i creix. Si passa sed, mor. No hi ha amor a mitges. A mitges, es malviu entre l’anominat i el silenci, entre el conformisme i la mediocritat del desig dels altres. Març 2017