Desig Llagostera A fora, la plaça mig buida es despertava i ja havia rebut els primers escalfs d’un sol de gener, que amb la seva timidesa esborrava el gebra, que l’alba havia estès arreu com un impúdic mantell de fràgils equilibris de soledats i de quietuds. Els posseïa la certesa de saber-se
Carrer de Ballester Infantesa: àngels bufadors La catifa de pedretes del jardí, encaixonat entre parets engalanades d’heures despreocupades
Altre cop Nadal Nadal, promiscuïtat de compres desaforades, llagrimetes d’enyor, caganer i molsa embafada per l’alè de la mula i el bou d’un pessebre immutable que ha dormit tot un any a les golfes de la memòria. Taula blanca i flametes d’espelmes envoltades de vesc, boletes de colors i escudella amb galets. I parents,
Carrers de llambordes Encaixen perfectes, estrenyen el terra del trepig; han alçat barricades i acollit rotllanes de dones puntaires de coixí i llargs berenars de mitja tarda. Voleien llençols als balcons i corredisses de mainada amb capell de mariner fent rodolar el cèrcol amb el bastó a la mà. Flaire de Corpus i de
Nit estelada Per a la Bati. Ara que els roures s’han despullat i que la gran volta del cel transparent agombola, un cop més la nit més bella i dins d’ella, tornem a ser nens, ara, inexplicablement, suren cançons que ens menen a la infantesa, ara que se’ns humitegen els
Verdaguer A la falda del gep del Bassegoda, s’ajeuen moltes tardes de pastors, i al davant mateix a la llinda del llevant, el Mont fent migdiada, acull encara, fidel i malenconiós, un gruix de paraules i versos del poeta de la terra, de l’enyorança i el somni: Verdaguer. Gener 2018
Simetria Quina estona, amb cos, tangible, flairosa, de setí, emergeix del silenci, quan bades les mans simètricament , i em prens els cabells per a jugar amb ells. Tremolo a la llinda de la poesia, i tenaç, busco la paraula que m’endinsi en el teu vers. El matí, pascut, planarà
Somriures forçats Confusa processó la dels germans de la congregació, malfien oracions i creen pregàries i en cercles tancats i concèntrics, s’autoestimulen. És la seva incapacitat, un adelitament silenciós pactat en secretes reunions de nits de lletres i veus, amb petjades lleugeres i ombres paoroses que assenyalen el camí fet, que
Antònia Mora: Confluències Entre la ploma i el pinzell sorgeix el paper, receptacle de corriols. Ell és en fi, la immensa nau de veles inflades, que travessarà l’aspre, ignot i desitjat mar de les aigües essencials. Sant Celoni Juliol 2017
Tarda acompanyada Ai, flaires d’espígol! us queda lluny la primavera que us ha precedit, però embriagueu amb pes clement la tardor groga de la pollancreda! Maig 2017
Presonera Et faig presonera del meu desig et lligo al llit com em demanes i em vesteixo de somni. Tanques els ulls i neix el prodigi, Saliva, suor i delit. Harmonia. Juny 2017
Cançó blava de bressol Nina nineta, non non dolça soneta et fon. Nina nineta de plor s’enfila la lluna, la lluna de plom. Darrere el vidre del finestró, làgrimes blaves llisquen manyagues. La nina nineta s’envola., non non s’apropa a la mare, soneta que et fon Lluna negra de
Porcellana En el bosc dels prodigis he trobat una nina d’or, negres fils d’argent l’il·luminen la cara i sempre els llavis somriuen amorosos. Maig 201
Al menjador Al menjador, on cantàvem les cançons el Nadal, amb la taula blanca de tovalles brodades i flametes d’espelmes roges entremig de branquillons de grèvols en fruit, on es trobaven la teva nina i el meu cavall de cartró el bulliciós matí dels Reis d’Orient, al racó de la finestra blanc
Caramel-Haikú Et menjo sencer i et mullo amb saliva per a rebre’t tot. Maig 2017