La primera falca radiofònica de
la campanya que he sentit aquest matí m’ha fet cert impacte i
em pregunto, més optimista que els del PSC, si altres persones
no deuen haver experimentat el mateix. Se sent un rellotge i una veu
diu “quan acabi aquesta falca faltaran vint segons menys per a
la independència”. En sentir això és
inevitable centrar la reflexió en aquest procés de fons
que ens acosta cada dia una mica més a l’estat propi que
necessitem. Crec que tothom ho sap, tot i que alguns faran veure que
no. Hi haurà qui, sabent que és cert, dissimularà
amb to mofeta i dirà que això no s’ho creuen ni ells.
Hi haurà qui farà el trist paper de reaccionar igual
tot i voler la independència. Però amb aquesta falca
queda clar que a l’horitzó polític hi ha la
independència, que segons el CEO la vol el 19,4% i que cada
cop som més, que hi ha una part important de la població
que vol un estat dins d’una Espanya federal i que a aquesta població
se li ha de fer pedagogia perquè entengui que això no
pot ser una trampa per quedar als llimbs de la indefinició,
que ha d’exigir als partits que aposten per aquesta via terminis i
alternatives.
I crec que cal remarcar una altra cosa.
ERC és l’únic partit que recull de manera nítida
aquesta aspiració que declarem el 19,4% segons el CEO i moltes
més persones segons altres fonts, com el CIS. És molt
difícil que la societat civil sobiranista pugui fer arribar un
missatge d’aquestes característiques i en aquestes condicions:
durant quinze dies i per diversos mitjans, ERC no estarà dient
que és un partit d’esquerres, que ja ho sabem; no estarà
dient que s’han de publicar les balances fiscals, que també ho
sabem; ni estarà dient que vol un ministeri o que pactarà
amb la força més votada o coses d’aquestes. Estarà
conscienciant massivament a les persones que s’acosta l’hora en què
hauran de decidir si volen que Catalunya tingui un estat propi o si
prefereixen continuar dins l’Estat espanyol i per què. El
partit es posa al servei d’un projecte que supera el seu àmbit
estricte, perquè tots sabem que d’independentistes n’hi ha a
CiU, a la CUP, al PRC, a ICV i al PSC en més o menys mesura,
però ni CUP ni PRC tindran l’espai que tindrà ERC; i
pel que fa a CiU, els seus independentistes veuran com ERC planteja
allò que ells volen mentre Duran es perd pels viaranys del
respecte al país.
En el procés independentista que
estem vivint, la campanya d’ERC és una aportació
excel·lent. Per a mi, la comunicació sempre té
un paper fonamental en aquest procés, i que ERC hagi posat la
seva campanya al servei d’aquest objectiu hi ajudarà molt. No
sé si ajudarà el partit, però ajudarà el
país. Esquerra sap que el Congrés no és
l’escenari des del qual s’avançarà cap a aquest
objectiu polític. Personalment hauria preferit que no es
presentessin a aquestes eleccions, però com que no sóc
ni militant no tinc cap dret de dir-los què han de fer. En tot
cas, com que sabem que la independència arribarà per
una decisió democràtica, fins que Esquerra no tingui la
majoria suficient o algun company de viatge que la hi asseguri, no té
més remei que ser present a les conteses previstes. Com que
som a mig camí, la desafecció d’Espanya impedirà
que ERC tregui els resultats que voldria, però aquesta mateixa
desafecció, quan finalment ERC pugui fer el camí que té
previst, serà un coixí social decisiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però pensa que potser és una visió tant partidista (en el bon sentit de la paraula, ja que et considero independentista) com l’optimisme que fa la Chacon i el PSC fan amb la seva campanya.
El que no voldria de cap manera és que el desastre que ERC obtindrà sigui associat al independentisme. Crec que això serà segur la lectura interessada que tant el PSC, IC, PP i alguns dels sectors regionalistes de CiU faran el dia després de les eleccions.
No m’agrada que ERC faci servir la independència com a arma electoral perquè no li queda cap més argument i sobretot encara m’agrada menys que tant en Riado com els demés de la llista, pensen continuar amb la mateixa línia que han dur a terme aquest 4 anys. Pactaran amb el ZP per impedir que mani Rajoy i només tenen por de que CiU els hi prengui el protagonisme.
M’agradaria difondre a tots els que encara son indecisos amb la independència, que l’executiva nacional i comarcal d’ERC son els únics que decideixen la llista i el seu programa electoral. Els militants d’ERC no han pogut votar a cap dels que es presenten en els primers llocs i quan ha estat possible fer-ho a Lleida i Girona, l’actual executiva ha fet i desfet amb tripijocs més típics de partits comunistes que de republicans, tot el possible per a impedir que és pugin presentar els elegits per la militància com a caps de llista.
Aquesta llista d’ERC no representa ni el sentiment actual de la militància ni molt menys el sentiment dels independentistes.
De igual manera que no m’agrada que CiU vulgui (com molt be fa fer-ho en Pujol) que CiU = Catalunya, que ara ERC = Independència.
Ho diu un militant d’ERC independentista de 20 anys treballant-hi per la causa.
La independencia no es una marca electoral, la independencia és el nostre objectiu i no serà possible aconseguir-la en aquesta elecció al "Congreso de Diputados" dEspanca. No te cap sentit malbaratar aquesta paraula per fer només propaganda electoral.
A mi l’anunci m’ha recordat el "Som com som": voteu-nos "perquè sí", sense cap missatge, ni idea, ni pla d’acció.
Per cert, recordeu que en el "Som com som" deien que eren "Catalanistes i d’esquerres". L’independentisme ja l’havien enterrat.
Ara que l’independentisme ha revifat gràcies a factors com la crisi de les infraestructures, Kosovo, plataformes diverses (i no pas per la feina que hauria de fer ERC), tornen a treure la pastanaga de la independència.
La hipocresia dels actuals manaires d’Esquerra sembla no tenir límit. Sí, Xavier, jo sóc un dels qui fa "el trist paper" de denunciar que la direcció actual d’ERC no se la creu, la independència del nostre país. M’agradaria que algú m’expliqués (tu mateix, per exemple) com s’aconsegueix la independència pactant arreu (Generalitat, Diputacions, grans ajuntaments i fins i tot a Madrid) amb una força política, el PSC-PSOE, que és profundament contrària a la independència. Fins i tot s’oposa a l’exercici del dret a l’autodeterminació, perquè diu que ja ens autodeterminem cada vegada que anem a votar.
En fi, com ja he dit més d’una vegada, les paraules (sense fets que les acompanyin) se les emporta el vent. I la realitat és que ERC no té cap pla, cap full de ruta, per arribar a convocar un referèndum d’autodeterminació i guanyar-lo. Aquest anunci electoral s’ha d’interpretar com una sortida endavant que posa de manifest que l’actual direcció d’ERC ha perdut el rumb i navega a la deriva.
Només afegir un comentari al teu apunt: segurament els dirigents d’ERC són els únics dirigents d’una formació política que renunciarien al partit si això els portés a la independència. I com ja se sap que en aquestes eleccions tan fa qui guanyi perquè sempre perdrem, doncs millor aprofitar els minuts d’anuncis per difondre la idea, l’horitzó i el compromís de la independència. De moment allò que importa és que se’n parli, més que res perquè les persones que tenen pànic a aquest projecte vagin sentint-ne a parlar i les persones que hi apostem veiem que avancem cap aquest óbjectiu.
Un 10 a ERC per aquesta campanya valenta que han posat els interessos del país per sobre el partit. Les darreres eleccions del parlament del Principat no us vaig votar però aquesta vegada tindreu el meu vot.