En algun apunt d’aquest bloc en què
m’he referit a Esquerra m’han deixat comentaris preguntant-me què
votaria jo al Senat, o què votaria ERC o què votaria
Joan Ridao. Dubto que el meu vot tingui gaire interès, però
la pregunta, evidentment, té segones intencions. En virtut de
la disciplina de vot que se suposa que la militància ha de
seguir, els qui fan aquesta observació remarquen que ERC no es
presenta sola al Senat sinó en coalició amb PSC i ICV a
través de l’Entesa, i que en el cas de Barcelona, els tres
representants de la llista no són precisament
independentistes. Cert. Però com ja he dit en nombroses
ocasions, a mi no cal que em demanin explicacions perquè no
sóc militant i no n’haig de donar.
A més, no està escrit
enlloc que s’hagi de votar aquesta llista per molt que ERC hi doni
suport. Si a moltes persones ja els costa veure quina utilitat
tindran a la propera legislatura sis o set (o els que sigui) diputats
independentistes, més ha de costar il·lusionar-se per
un senador o senadora. Que tothom voti allò que vulgui, al
Senat i al Congrés i on sigui. I si a CiU creuen que els seus
senadors i senadores tindran ocasió de ser útils al
nacionalisme que defensen, endavant.
Però abans d’anar deixant apunts
i comentaris amb to foteta i sorneguer, creient que amb això
posen algú en evidència i fomentant un cop més
la confrontació entre ERC i CiU quan el problema és la
falta de sobirania (per cert, CiU continua sense plantejar la
qüestió), potser convindria recordar als qui utilitzen
aquest argument que el cap de llista de CiU, el Sr. Duran, pertany a
Unió, i que a les institucions europees Unió forma part
del sector conservador al costat del PP. No crec que n’estiguin
especialment orgullosos, no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier,
Crec que és de mal gust preguntar-li a algú per qui votarà. Jo soc militant de CDC i et puc ben bé assegurar que defenso llistes obertes per poder exercir el meu vot amb absoluta llibertat.
L’avantatja del Senat és que pots votar amb absoluta llibertat a qui vols sense estar condicionat per llistes. Així, si et col·loquyen a algun impresentable en la llista de la teva formació et pots quedar més tranquil votant en lloc de tres, un o dos. O votant a un altre encara que no sigui de la teva formació. Per exemple, jo de la llista de CiU només puc recomanar personalment a Montserrat Candini. Als altres, imagino que digníssimes persones, però no les conec. A Guillaumes li he vist la cara a vegades, però no sé res d’ell i la campanya no ajuda. A Torra menys. O sigui, a sobre es fa una campanya en la que no coneixes els candidats.
Als que conec a tots és a la llista d’Entesa i cedrtament els militants d’ERC ho tenen difícil. Amb ells si que no comparteixo res. D’estat català res de res, potser el que més s’hi acosta és Guillot. Del PP no conec a cap.
Es desconsidera al Senat, un error, ja que et puc ben bé assegurar, per la meva activitat política, abandonada per la meva dedicació al Cercle, que al Senat hem aconseguit un munt de coses en la reforma de la LOU que no es van poder aconseguir en el tgràmit del Congrés.
Pel que fa al Congrés, prefereixo callar, jo també tinc ganes de què passi aquesta campanya. Espero que no perdem bous i esquer. Tal com van les coses Catalunya té mala peça al teler. Massa gent mira només pels seus interessos i poc per Catalunya.
En el debat del divendres passat en Joan Ridao va respondre molt be al Sr. Duran. Li va dir que ell com a catalanista s’hauria d’alegrar molt de que hi hagi un altre grup catalanista al senat i que era millor que els senadors del PSC s’integressin en aquest grup i no simplement es dissolguessin en el grup del PSOE. Tambe li va dir que ells s’haurien tambè de d’alegrar de que hi hagi un altre grup catalanista al congrés. El detall de que a Barcelona no hi hagi candidat d’ERC, no ha de fer perdre de vista que aquesta candidatura pot aportar a ERC 3 senadors, quasi un 20% de la representació catalana que son 16 senadors, cosa que es molt equilibrada.
El problema de fons es que CiU es resisteix a cedir pes polític a l’esquerra independentista, sense entendre que son espais electorals diferents. Els atacs indiscriminats amb voluntat d’erosionar l’electorat d’esquerra independentista s’han saldat amb pèrdua de vots de les dues formacions i augment de l’abstenció. Existeix una voluntat clara per part de CiU de retornar a monopolitzar la representació del catalanisme, batalla perduda abans de començar. La seva estratègia es basa en fastiguejar el votant d’Esquerra per provocar la seva abstenció. Una tàctica similar a la que ,el Sr. Elorriaga del PP ha reconegut, els popular sotmetent al votant del PSOE. La diferencia es que aquesta actitud acaba costant-li també vots a CiU.
Espero que aquestes eleccions, en las que tant CiU com ERC retrocediran, suposin una inflexió per CiU i que a partir d’aquí es dediqui a cuidar del seu propi electorat i no a atacar al dels altres. I es que molts ciutadans d’aquest país mai votarem a un partit que, autodenominant-se nacionalista, te un model de país que no te cap diferencia substancial amb el del PSC. Per que de moment, i que jo sàpiga, totes les propostes de CiU no van mes anllà d’un estatut que càpiga dins la constitució espanyola. De CiU mai sortirà un pla Ibarretxe. No n’ha sortit cap en 23 anys de govern. I tampoc votarem un partit el cap de llista del qual assisteix a actes com la famosa missa del e.cristians, i fa les declaracions que fa sobre temes com l’avortament, els homosexuals, etc.
A partir d’aquí, ni cas a la gent de CiU. I ja ho sabeu, els que voleu que governi el PSOE i no el PP, voteu directament PSC i estalvieu l’estació sense valor afegit que suposa CiU. I si Espanya s’us enfot voteu a qui els hi toca els nassos i no a gent que es percebuda com un partit mes del sistema espanyol.
Quan algú comença a donar consells i a fer de jutge aficionat, publicament, el fair play comporta que també admeti consells, opinions, preguntes i suggeriments.
Ningú demana que en faci cas. En cap dels dos sentits. Però els temps dels sermons dels mosssèn’s eren d’altres i en d’altres entorns. No en els blocs que, lliurement, estan oberts a comentaris. Ningú els ha obligat. Com ningú pot obligar a ningú a fer públic el seu vot, si el fa, abans o després de les eleccions. Són eleccions secretes. Sí. Per a tothom. Sigui o no militant d’alguna cosa o de res. Ningú n’està obligat a dir-ho. Però preguntar-ho no està prohibit. Ni és il.legal. Ni es de bon o de mal gust. Es una pregunta més. I com totes, es poden respondre o no respondre. I no passa res. Ni cal molestar-se. Mal senyal seria.
Cordialment,
Andreu
Al Senat per Barcelona, els independentistes ho tenim fàcil: l’únic candidat independentista és el del Partit Republicà Català. Assegureu-vos de fer-li una creueta! Us en sobraran dues per a qui volgueu.