No sóc cap expert en política internacional ni conec a fons els casos de tots els estats que recentment han estat creats o que poden arribar a crear-se com a conseqüència d’un procés d’independència. L’independentisme ha tingut sempre referents com Israel, Quebec, Escòcia o el País Basc. De tots se’n poden treure coses, però no
El vot de càstig sempre permet fer conjectures sobre allò que no es vol, de la mateixa manera que quan ens castiguen sabem què no podem fer, però no es diu res del que sí es pot fer. En el debat sobre l’estratègia que ha de seguir Esquerra hi ha molt d’això. Per a alguns
Com que no milito a Esquerra, em miro l’espectacle des de la tanca. Si volgués dir-hi la meva i condicionar el futur del partit, m’hauria afiliat i ara estaria o bé donant suport a la direcció o bé donant-ne a Carretero o potser mirant de trobar un punt d’equilibri en Portabella o m’hauria adherit a
Mentre anava repassant els resultats de les formacions independentistes a les darreres eleccions ha aparegut aquesta informació a E-notícies segons la qual ERC ha elaborat un informe en què es fa un repàs de les majories absolutes i relatives. Si en els darrers apunts comentava el cas de Manlleu, hi ha molts altres municipis on
A Esquerra se li demana ara que reaccioni després dels resultats de les municipals. Ignoro què passarà, però crec que sé quin tipus de reacció se n’espera. A Esquerra se li demana més independentisme. Se li demana que faci recuperar a la gent la trempera que els va portar dels 12 als 23 diputats al
Aquestes municipals han deixat uns resultats molt bons per al PSC quant a ampliació de majories absolutes, manteniment de velles alcaldies i conquesta de noves, etc. En la immensa majoria de casos, amb molt menys suport electoral real han obtingut més poder. Ara són un gegant de l’Administració, una d’aquelles multinacionals que creuen que s’ho
En el darrer apunt feia el meu estat de la qüestió del primer front del sobiranisme, corresponent a ERC, i ara tocaria ocupar-me del tercer, la societat civil. Abans, però, com que l’esmentat apunt ha rebut comentaris dignes de ser llegits i rellegits, m’hi referiré. El primer comentari, el d’en Rafael, m’ha agradat perquè corrobora
El primer apunt que vaig publicar en aquest bloc feia referència al setge practicat contra Esquerra per part de mitjans i partits. Va ser el mes de febrer de l’any passat. Al cap d’un any i dos mesos continuem igual. L’editorial que aquest dissabte publica l’Avui n’és un exemple més, i no serà el darrer.
ERC i CiU no s’han posat d’acord en una resolució. CiU només deia que no renunciava a l’autodeterminació, que és com no dir res, i ERC no ha volgut treure l’al·lusió al pacte Mas-Zapatero. Molt bé. Continua el desencontre entre els dos partits. Però això no és notícia. La notícia serà quan es posin d’acord.
Esquerra ha decidit portar el dret d’autodeterminació al debat de demà al Parlament. Així es pot llegir a Vilaweb. La pilota tornarà a ser, doncs, a la teulada convergent. Ara bé, com que el diàleg es preveu difícil (per no dir per a sords), aniria bé saber què espera sentir CiU exactament. La proposta formal
Les declaracions de Vendrell han tornat a posar la independència en l’agenda mediàtica i política. Les reaccions a les seves paraules són ben variades, però em sorprèn en alguns casos que es donin moltes voltes sense arribar a respondre. Per començar el matí he escoltat els tertulians d’Antoni Bassas. Uns deien que si era una
Les declaracions de Xavier Vendrell a les quals em referia al final del darrer article són realment històriques i marcaran un abans i un després. Tenen unes quantes conseqüències. El primer que cal dir és que CiU ha perdut l’oportunitat de ser qui fes l’escac. Mas podia haver dit a Carod que es comprometia al
Que La Vanguardia valori positivament Carod era una cosa impensable fins ara. Qui vulgui desqualificar ERC per falta d’experiència en el Govern cada cop ho té més magre. Qui ho vulgui fer pel seu radicalisme i confrontació, cada cop ho té més magre. Esquerra està seguint impecablement el full de ruta d’esgotar totes les vies
El pols continua generant notícies com aquesta, al darrere de la qual hi ha Joan Puigcercós, que també ha signat l’acord amb els fabricants de mòbils perquè incorporin el català (El Debat). Com tothom sap, el president Montilla volia aparcar les reivindicacions identitàries. Molt bé: per no haver de reivindicar les coses el millor és
El web del Reagrupament de Carretero ja està en marxa. En parla Vilaweb i les primeres reaccions no s’han fet esperar. En Jordi Colomer (Doi), molt àgil, lamenta que Carretero hagi optat pel corrent intern. Diu que s’equivoca. Caldrà veure qui més opina que s’equivoca. Si més no, ja tenim un dubte menys en el