Recordo quan vas marxar i ja mai vas tornar. El mirall em parlar de tu i de mi. No puc respirar. No puc caminar. Entre el carrer Balmes i Paris veig quan érem dos. Tu. Jo. Ningú més .Dos cossos que esperen el perdó. El perdó d’un pecat. Mal begut, mal estimat. Només tu
Tornaràs al lloc on havíem de ser-hi. Una Gala, un Joan i un Hug que avui em diuen que sí amb les seves paraules i esborranys. No tinc esperes ni silencis. Només vull fer-te una Gala. El teu nom i els teus ulls. Avui em dius que sí , que et puc seguir, que
Et recordo com un mal de cap. Aquell que un dia va desaparèixer i mai més ha tornat. Pols sobre mullat. Vaig veure la nostra castanyera. Plantada entre el carrer Aribau i la gran via feia olor a hivern. Una passa, dues passes. Torno on era. L’agonia de no estar on hauria d’estar. Una
Vaig pensar que ja no tenia sentit escriure la teva història. Vinc de visitar masses somnis insomniats. Vinc de perdrem per una ciutat sense tu i amb tu. Vinc per dir-te adéu .Vina ara tu amb mi. Una Gala s’escola dins la teva pell. Un Joan que apareix en els meus somnis. Molts homes en
Et vaig conèixer quan no erets res. I jo et faré una GALA amb majúscules. Escriuré la teva història i la meva. Baixes pel carrer Balmes mentre t’escolto un t’estimo barrejat per cotxes mal sonats . T’has plantat dins del meus pis i t’admiro. Ets l’essència de la laura amb un plus d’intel·lectualitat. I has
Vaig respirar a fons. La carrera comença i una platja deserta em desperta pensant en tu. I no sé com ets perquè fa tant temps de… Una espelma m’il·lumina. La cala està en silenci i miro on estem i no entenc el què ni el per. Em sento despullada mentre camino per una sorra desconeguda.
Et vaig veure entrar per aquell porta mentre una guitarra sonava al compàs del teu ball. Una laura que em mira i m’escriu els secret de la vida. La pluja ha decaigut i jo ploro la teva absència mentre l’olor d’octubre se’m clava dins la pell , haurem de passar un hivern molt fred. Ja
Vaig pensar que no calia. Un aire que s’acomiada, tu assaboreixes la última llum del dia mentre el mires. I recordes tot allò que va ser i que no va ser, ni va passar. Un amor que es va quedar en aquella puta plaça. Una amor on ni els hiverns ni els estius passaven
Una cuina i quatre fogons. Et truco, respiro i veig el teu alè. El veig perquè sé que et tinc dins del meu, del meu què? del meu cor. S’apropa una nova Laura i em rep amb aquell orgull que no sé com trencar. Aquells cafès només amb tu. Una plaça. Un toc a
Un autocar. Estic lluny de tu i de mi. Tot s’ha fos. Un viatge sense condicions ni passats retornats. Laura Sovirà no respira. No cuina. No fa fum. Unes vacances. Un aire nou. Va entendre que calia marxar. I tu ho vas fer. Sense aire ni esma. Un pis buit i una maleta. Mèxic s’apodera
La revolta ha encès els carrers de Barcelona. I de cop el meu cor fa un salt. Un passat i una tombarella. Un t’estimo en silenci. Quan de sobte un crit em ve el cap i penso en una platja massa decantada cap a tu. Un somni inesperat on tot tenia el seu sentit, i
Vaig topar amb tu. Una nit on ni tu ni jo havíem d’haver sortit per una Barcelona perduda. Un em mira i l’altre em diu t’estimo. No puc entendre els misteris de la vida. Erets tu un Joan que em vol, un Joan que em va abandonar en una plaça freda, de matinada . La
Et vaig trobar a faltar quan menys devia fer-ho. Un carrer sense sortida. Un núvol que no cau. Una primavera que em fa veure la força de tot. Compto els dies amb esma i amb fum. Et vull. Una abraçada descomptada sense pors ni esforços. Un conte de deu. La colometa m’espia mentre jo dicto
Veig aquell boci de cel on un dia vas decidir quedar-te i ja mai més vas tornar. Et vas convertir en un mítica estrella a la que juro un dia abraçar-la perquè seràs tu i només tu. Tombarella per la muntanya. Et veig. Em murmures el secret de la vida. Pròxima parada , primavera. Una
Obro els ulls i ho veig. El tango. El ritme amb el que vas abandonar aquella casa. Avui sents el fred en els teus dits de ballarina. I no me’n surto quan vull que cuinis i que no ballis. Cadaqués és lluny i avui no vol sortir el sol. Una escena, dues escenes i tres