Prendre la mesura de la desmesura. I em somriuràs. Trepitjo fort sobre un asfalt trencadís. Veuràs que hi soc, que mai et vaig deixar d’estimar. I aquesta senyors és la gràcia de la vida. Trobo una excusa que em porti a tu. Un boci de mirall trencat, per fer aquell crit. On sortirà tot, i
Et vaig veure sortir per aquell portal. Sé que volies escampa boires. I ho vas fer. Havia de marxar em diries, i jo et contestaria és el que necessito que marxis. Una casa on ja no hi has de fer res. Penjar aquestes ballarines i agafar el davantal. El teu. Sense punts i comes. Mentre
Vaig patir aquell ensurt. Un llibre tancat i una ploma esborrada. Escriure a raig i aquell mirall trencat que et segueix. Et mires. I em paro. Una tomba mig oberta. Una escriptura t’interromp. Una cantonada oblidada amb un petó esborrat. No pretenc fer poesia ni sóc escriptora. Una Amelie em recorre la cama i Cleopatra
Vaig entendre la primavera fa molt de temps. Abans que s’hi plantés a la ciutat jo ja la olorava. Tu rius i jo somric perquè les papallones ja s’han instal·lat pels carrers d’aquesta trista i bruta ciutat. Un, dos i tres i quatre. Segueixes el ritme amb un toc dolç d’amargor. Una primavera. Una altra.
Vaig entendre que calia una carícia. Ets tu o sóc jo. Un camí s’enfonsa per un carrer que ja no serà mai més el carrer princesa. Voltes i et creues. Fas un espagat en forma de peix, i jo em quedo sense bíblia .Què ens queda? Res. Una ciutat perduda i em quedo en blanc.
… Obres la finestra. Enyores aquell temps. Un onze de setembre que s’ha fos a les mans. Un amor que mai hi va ser. I ara et dediques a escriure sense ruptures ni unitats mètriques. I et fas dir artista. Amelie està perduda entre bambolines. I avui ho vols abandonar tot. Tot és tot. Apaga
… Fot calor dins d’aquesta reixa. I penses que fa dies que no escrius cap nota ni d’amor ni de mort. Has viatjat. Maletes amunt i avall i el teu cor igual. Ni un sol ni una gota. Catalunya està seca i Barcelona la trobes buida. Què t’has perdut? Unes vacances i qui ets ara?
… Tot en un desert. I caus com una ballarina temptejant el que podries haver fet i saltes sense plomes. Els micos et fan por. L’hivern dins del teu estiu i l’estiu dins del hivern. No hi ha lloc per tu en aquest món que ha deixat de gira. Una roda primordial. La fotografia et
… Em demanaràs art i jo et ballaré una de tango. M’aixeco amb els ulls humits les teves espelmes no s’han fos en aquesta nit on l’hivern no vol marxar. I jo sí. Jo li dic marxa marxa, ves-te’n ja, i ell segueix aquí voltejant les nostres ànimes penoses dins del metro. I vol que
… Tens fred. I intentes convertir aquest hivern en una primavera que ja no trobaràs mai més. Et fa mal el cos de tant buscar el que ja no ignores. Mira’m i diguem que al pol nord s’està millor. I busca’m amb desig dient-me que el desert està ple de rebaixes i jo estic a
…… Vas tornar sense mes. Sense fer soroll i estranyant les meves sabatilles. Torna un amor idiota i jo baixo del cel. Tot s’escapa dins del meu cap. No entén l’ alfabet de la vida. Camino i camino i m’esvaeixo en el que no va ser. I ara pretens que sigui. Cleopatra em deies. Cleopatra
I l’entrada està tancada. Amb els ulls obert crides aquesta sí és la meva. I el diumenge explotarà la primavera sobre la ciutat. I ja fa dies que notes la olor de les papallones que baixen i pugen dins del teu estómac. Però en aquesta primavera no enyoraràs les últimes. Estàs cantant entre arbres, instituts,
… No pas. No diré que no. Balla amb mi. Sí, avui si. Potser ja mai més tronaràs riure. Fins que passi la pluja sota les escales. I quan es faci clar. Et miraré i menjaré pa. No pots controlar el teu cos i vol caminar. Ets una sirena sense mar. El peixet s’ha mort.
Com ho farem? Ets bonic, preciós, ets el seu noi…però com té de fer…com l’has d’estimar. Jo cec que molt. Us costarà. Ho aconseguireu o qui sap! Com ho farem? Miquel et dius. I ella et mirar , no s’ho vol creure. Deixa la Laura costa entendre-la, li hauràs de donar temps i ella també
(qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm) ara a construir paraules… <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt