En aquests darrers dies m’he vist en un embolic considerable, malgrat l’edat que tinc (o potser gràcies a això), com si fos un principiant qualsevol. Fins ara havíem tingut el telèfon fixe i internet contractat amb una companyia (Jazztel) que em funcionava força bé, amb la qual no hem tingut mai cap incidència, però els
El primer que he de dir als senyors de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), als pagesos i als regants de Ponent és que ells no són els propietaris ni els amos de l’aigua. Ni la dels rius ni tan sols la dels canals de reg. L’aigua és de tots, també dels que vivim a
A voltes col·laborar en un projecte et porta bones satisfaccions. És el cas del projecte ICTINEU 3, impulsat des de Verkami, que es va assolir exitosament, per ficar en funcionament un nou submarí d’exploració científica, desenvolupat íntegrament a casa nostra. Aconseguits els diners per acabar el submarí, el següent pas era fer-lo plenament operatiu i
Un llibre que ha desmuntat tots els paràmetres neo-conservadors de molts economistes i polítics. Només cal reflexionar sobre algunes de les seves afirmacions: “El sistema de preus coordina les accions de milions d’individus, però no coneix límits ni moral, l’oferta i la demanda no impedeix una divergència en la distribució de la riquesa. Els patrimonis
Quan el representant de la patronal bancària espanyola AEB, ha dit amb tota naturalitat que, confirmada l’inici de la recuperació econòmica, era del tot evident que la política bancària de “comissions zero” tocaria a la seva fi. Ja només ens faltava sentir això! La barra que gasten alguns personatgets que diuen dirigir bancs només és
Parafrasejant “Blade Runner” i mirant enrere, ara que s’atansa l’hora del comiat de la feina, després de tota una vida treballant, dels quals els 31 darrers me’ls he passat (i patit) a les caixes, conservo a la memòria alguns episodis veritablement delictius que he viscut directament o ben a prop. No em refereixo pas a
Mentalment estava preparat per finalitzar la meva vida laboral. Això ja fa temps ho tinc assumit. La negociació entre empresa i sindicats semblava que podia millorar la situació dels que anem al carrer. Hi havia coses que ens mosquejaven als afectats, com que reiteradament s’ha plantejat com un ERO (és a dir acomiadaments amb indemnitzacions
Els treballadors de caixes d’estalvi o de banc, que per exigències del guió (és a dir, ens empenyen a plegar), estem passant a una jubilació encoberta o anticipada sota la denominació de “baixes incentivades” (per no dir clarament que són acomiadaments) a causa de repetits ERO (Expedient de regulació d’ocupació) n’hem vist de tots els
Ara ho tenim recent i a la memòria, però sembla que cíclicament, una generació té tendència a oblidar les lliçons econòmiques de les generacions anteriors. És per això que les crisis cícliques del capitalisme són la norma, en un fatal moviment pendular de regulació i desregulació que sembla fer-les inevitables. L’escarment patit pels milions de
La majoria de la ciutadania entén per assegurança un diner que es paga periòdicament per cobrir un risc material. Així, majoritàriament quan els hi parlen d’aquests productes pensen en el cotxe, la casa, els viatges, la salut, etc. Però vet aquí, que com sempre el món financer és capaç d’inventar-se noves aplicacions a aquest concepte,
Podem dir sense por a equivocar-nos que els Fons d’Inversió és una eina financera dissenyada sobretot perquè els petits estalviadors inverteixin en productes sobre els quals no tindran gaire control ni coneixement. Quant més lluny s’escapin al control (o sigui quant més inverteixen en productes llunyans i desconeguts) més potencial tòxic tenen. Perquè no és
En principi, quan els ciutadans estalviadors (potser una espècie en perill en temps de crisi) entren a un banc i els parlen de Dipòsits a termini (correntment dits amb el castellanisme “a plaç”), sempre pensen que són productes segurs i sense risc. Això era cert fins l’any 2005, però amb la enginyeria financera i la
Davant la confusió creada expressament pel gremi bancari de fa uns anys, molts ciutadans, quan s’atansen a un banc o li ofereixen algun producte bancari arrufen el nas, com a mínim. Degut a l’extensa estafa en el llenguatge i en les clàusules abusives de productes oferts, com les clàusules de desnonament hipotecari, la venda fraudulenta
Després que Christine Lagarde ha estat imputada per corrupció (i es nega a dimitir del FMI) i que el senyor De Guindos ha estat nomenat candidat a presidir l’Eurogrup per part d’Angela Merkel (després d’haver estat responsable de Lehman Brothers quan va fer fallida), ha quedat meridianament clar que els destins de l’economia estan en
L’Eurostat ha ficat noves normes perquè a partir de setembre es calculi el PIB fent entrar en el seu càlcul el volum econòmic que genera la prostitució i les drogues. Primera pregunta: s’han tornat bojos? NO, simplement apliquen fins a les últimes conseqüències els principis neoliberals (o conservadors, tant se val). Als rectors del capitalisme (alguns