SAVIESA DE GOS

El primer que he de dir als senyors de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), als pagesos i als regants de Ponent és que ells no són els propietaris ni els amos de l’aigua. Ni la dels rius ni tan sols la dels canals de reg. L’aigua és de tots, també dels que vivim a la ciutat i de qualsevol ciutadà que no visqui del camp. Les Comunitats de Regants i la CHE actuen com si fossin els propietaris i gestors de l’aigua. Però què s’han cregut!!? Cal recordar-los que el munt de milions que han costat totes les infraestructures hidràuliques (inclosos els canals i els pantans) s’han fet amb els diners de tots, per això els amos ho som tots. I que el manteniment d’aquestes mateixes infraestructures és fa gràcies als impostos que paguem tots. Clar i ras.

Perquè també els hi cal recordar que si les obres les haguessin tingut de pagar només amb les aportacions dels regants, mai s’haguessin fet. Els regants haguessin pogut pagar el pantà de Rialb, o el d’Albagés o el canal Segarra-Garrigues? Senzillament NO. Aquests lobbys de l’aigua sempre s’han aprofitat d’una Administració massa feble per dir-los-hi NO. De l’Administració catalana, sobretot en temps de Pujol, per por a perdre vots. De l’Administració espanyola perquè ja sabem que les grans obres han estat la gran font de finançament dels partits i les campanyes electorals.

Avui, que tothom parla de democràcia participativa, només voldria preguntar als militants de l’antiga CiU i de l’antic PSC, que són els responsables del que estic dient: alguna vegada se’ns ha preguntat als ciutadans de les comarques de Ponent si estàvem d’acord amb el Segarra-Garrigues o el pantà de Rialb? Si no fos perquè ratlla lo tràgic, ja és de riure recordar que no fa tant es lamentaven que ho s’havien apuntat suficients pagesos per garantir la finalització de les darreres fases del Segarra-Garrigues. També cal fer memòria, que sempre ha estat l’Administració la que finalment ha ajudat a pagar aquestes obres.

Encara és més tràgic que cap polític plantegi la necessitat de revertir aquesta mena de privatització encoberta que s’ha fet amb la gestió de l’aigua. Cal preguntar-se si és lícit que la gestió  de les preses, els pantans i canals de regadius estiguin de manera indefinida en mans privades. Com a ciutadà EXIGEIXO que passin a ser de titularitat pública, i quant abans millor. Algun partit s’anima a fer-ho? Tristament NO, ni la CUP. També hem d’esperar a la independència per reclamar-ho?

Quan alguns dels gestors de la CHE es queixen que si no es fan els plans hidrològics aprovats recentment no es podran garantir els cabals mínims per les campanyes de reg, saben que menteixen com a miserables que són. Qui ha anat animant i de vegades provocat l’extensió artificiosa dels regadius, si no ha estat la pròpia CHE? Més de quatre sabem que el Segarra-Garrigues, des del seu inici, ha estat una gran estafa. Abans de començar-ho, ja sabien els experts, que amb la disminució progressiva de les pluges als darrers 50 anys, i accentuat pel canvi climàtic, no hi hauria aigua suficient, no pas pel consum humà, ni tampoc pels regadius existents. A més va ser una bonica manera de pagar favors a les constructores pel finançament de certs partits i polítics, i de retop una manera encoberta d’endeutar a una part de la població pagesa i abocar-la finalment a plegar de l’activitat agrària. Ho sabien i res els va aturar. Ni als que ho plantejaven ni als pagesos beneits que pensaven en produccions fabuloses, que només estaven en els seus caps, aquesta mena d’irredempts que encara pensen que l’Administració i per extensió està obligada a ajudar als pagesos….a canvi de res.

Perquè aquesta és una altra, jo encara recordo que als anys 60, els ciutadans podíem banyar-nos en les séquies i canals de reg, fins i tot podíem trobar crancs de riu, sangoneres i algun peix. Ves a veure-ho ara! A veure qui és el valent que s’hi banya! L’aigua tèrbola, contaminada per purins i insecticides, quan la pagesia ens la retornarà als ciutadans? Perquè a Ponent, d’indústries, sobretot les que no estan lligades a la pagesia, que jo sàpiga no n’hi han. Perquè la Impacsa de Balaguer ja va tancar (i aquell dia ho vaig celebrar) a causa d’un tal Javier de la Rosa i els KIO, i les indústries de l’entorn de Cervera i Tàrrega, que jo sàpiga estan en terres de secà. Com a ciutadà, els exigeixo als pagesos i ramaders que em tornin l’aigua neta que ells han contaminat.

Alguns ciutadans ja estem cansats de sentir queixar-se sempre als pagesos, sobretot quan és un dels sectors econòmics més subvencionats (que els hi diguin als comerciants i industrials si algú els ajuda). Sempre la queixa del malament que els hi paguen la fruita, queixant-se dels intermediaris i de les distribuïdores, quan ells són incapaços de posar-se d’acord en unir-se i formar grans grups cooperatius que puguin controlar la venda, abaratir costos dels fitosanitaris i les assegurances, com ja fa temps fan a Holanda, per exemple. Ningú els impedeix ajuntar-se sinó ells mateixos, per fins i tot ficar la seva xarxa comercial de venda directa o tenir la seva pròpia flota de transport. Els ciutadans catalans necessitem pagesos amb mentalitat del segle XXI i no pas del XIX (que només pensa amb “kilos i pel·les”).

Els ciutadans catalans tenim dret a exigir que volem només productes agrícoles ecològics o biodinàmics. Perquè hem de continuar tolerant que se’ns vengui fruita madurada en cambra frigorífica, és a dir, de pitjor qualitat? Perquè hem de tolerar productes alimentaris recoberts de substàncies químiques i hormonades? Fins quan es dirà agricultura a un tipus d’activitat que té més de química que no pas natural? Qui, quan comencen els tractaments fitosanitaris massius, està contribuint de manera decisiva a crear en l’atmosfera una sopa química que contamina la terra (i a la llarga les aigües) i l’aire, afectant a tota la població, amb un augment considerable de les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries? Això, també s’ha de subvencionar als qui ho provoquen, és a dir hem de subvencionar tenir pitjor qualitat de vida?

Per tot això i moltes més raons, tinc una immensa alegria que hagi una oposició creixent als darrers plans hidrològics, un nou transvasament (d’aigües interiors d’una mateixa conca) encobert. Encoratjo als polítics a dir als pagesos que NO pot haver-hi més regadius. S’ha de dir definitivament que l’aigua és un bé escàs i és un bé de tots. De la mateixa manera que el Delta és un patrimoni de tots que hem de preservar.

Algun compatriota de Ponent em pot acusar de trair a la riquesa i economia del lloc on visc. També sempre he tingut de sentir que Lleida sense la pagesia no és res, que l’any que va malament la collita, tota l’economia va malament. Però això, ja fa temps que ha passat a la història. Primerament, perquè molts dels productes agraris que s’ofereixen a les botigues venen de molts llocs i durant tot l’any. Els pagesos de Lleida ja són fins i tot incapaços de cobrir la pròpia demanda dels lleidatans. I acte seguit cal afegir que en una economia globalitzada, on en 48 hores una poma d’Osaka pot estar venent-se a Lleida, els pagesos que només es preocupen de vendre kilos ja no són imprescindibles. Cal que s’espavilin, s’especialitzin, es preocupin de tenir producte de qualitat, amb valor afegit de marca i territori. I finalment, que si cal triar entre el pagès del Segrià contaminat i el Delta de l’Ebre, jo i molts més com jo, triem el Delta. Pel bé nostre i dels nostres fills.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!