SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

4 d'octubre de 2014
0 comentaris

ELS BANCS VENEN TÒXICS? (1) Comptes corrents

Davant la confusió creada expressament pel gremi bancari de fa uns anys, molts ciutadans, quan s’atansen a un banc o li ofereixen algun producte bancari arrufen el nas, com a mínim. Degut a l’extensa estafa en el llenguatge i en les clàusules abusives de productes oferts, com les clàusules de desnonament hipotecari, la venda fraudulenta de deute perpetu o la venda irregular de productes complexes, el que reclamen molts ciutadans, és informació imparcial i clara de tot aquest món. Fan molt bé en malfiar-se. La confiança que es dipositava abans en els treballadors de banca i de caixes, i sobretot en els directius de les oficines, ha desaparegut. No n’hi ha per menys. Com a treballador d’aquest sector, i amb l’ànim només d’aclarir al màxim cada classe de producte que podem trobar al mercat bancari i financer, anirem repassant si més no els productes més estesos i les ofertes més abundants que trobem actualment.

Començo doncs amb els més senzills. Les llibretes d’estalvi i els comptes corrents. Fa uns anys aquests dos productes bàsics es diferenciaven en que els comptes d’estalvi donaven interessos i els comptes corrents no. Però això ja no és així. En principi, no hi ha cap diferència entre una llibreta d’estalvi a la vista i un compte corrent. I en principi, actualment no donen pràcticament interessos. Sembla que no pugui haver gat amagat, oi? Doncs la cosa s’ha complicat amb l’aparició dels comptes primats, patrimonials o d’alta remuneració. I aquí n’hi ha de tots els colors.

Els comptes d’estalvi patrimonial tots donen interessos. Però, ho fan per trams. Així (i aquí està la trampa), els primers 1.000, 3.000 o 6.000 euros poden tenir un tipus d’interès 0%. El següent tram, per exemple del 1.001 euros fins als 20.000 poden donar 0,20% d’interès, i el tram superior, o sia, més de 20.000 euros, poden donar fins al 0,75%. La propaganda diu que aquests comptes “poden arribar a donar fins…” al 0,75, i la gent pot entendre que és a partir del primer euro, però no. En l’exemple que he ficat, si un té 21.000 euros, els primers 1.000 euros no li donarien res, del 1.0001 fins a 20.000 li donarien 0,20% i del 20.001 fins als 21.000 euros, és a dir, els darrers mil euros li donarien 0,75. Resumint, en aquest exemple, el banc li pagaria realment al 0,21%.

Per tant, quan us parlin de comptes primats, bonificats, patrimonials o d’alta remuneració, heu de reclamar un paper oficial del banc on expliquin les condicions. És obligat que us el donin si el demaneu. I sobretot, si contracteu algun d’aquests productes, us han de donar obligatòriament una còpia del contracte. L’heu de llegir bé, sobretot les condicions de remuneració (de vegades ho dissimulen quan parlen de números creditors (que són els interessos). De totes maneres, si no ho veieu clar, teniu cinc dies per poder anul.lar o retrocedir l’operació de qualsevol contracte bancari, encara que us diguin que això no és així. I sobretot, si us diuen que us pagaran més del 0,50% per un compte a la vista, desconfieu, doncs si el preu del diner en aquests moments està al 0,23% (el que marca el Banc Central Europeu està al 0,05), ningú serà tan babau de pensar que un banc està disposat a perdre diners, i durant molts mesos.

En els darrers temps els bancs han començat a vendre comptes “especials” o específics per determinats sectors, amb aparentment més avantatges que els comptes normals. No us deixeu enlluernar. Aquesta mena de comptes sempre van acompanyats de clàusules de saldos mínims a mantenir o associats a domiciliar rebuts com la llum, la pensió, el telèfon, o la nòmina. A canvi us prometen que no tindreu comissions i una remuneració més alta. Realment no és veritat. Les comissions, els directors estan facultats per retrocedir-les, o sol·licitar la seva retrocessió. Si no ho fan, és perquè us consideren com un client que no aporta negoci o rendiment, o per mandra, o perquè això li perjudica el seu compte de resultats o el seu sou variable. Per res més. Com he dit, el director d’oficina bancària no és el vostre amic, encara que us somrigui molt.

Aquests comptes especials poden denominar-se com “Compte Jove”, “remunerat”, “afí”, “recaptador”, “conveni”, “de confiança”, “de negocis” o “d’alt rendiment”. El nom no fa la cosa. Però tots porten clàusules de serveis associats a canvi de la promesa d’una millor remuneració o condicions. També és pràctica habitual que per incentivar l’apertura de compte, els primers mesos us paguin un interès més elevat que el normal, però heu de saber, que això no serà per sempre. Passat aquest temps de “gràcia”, tard o d’hora us aplicaran el tipus normal.

I darrerament algunes entitats han ficat en funcionament productes que sí que podrien ser tòxics. Comptes lligats a accions, o comptes en divises o d’inversió combinada amb una part invertida en Fons d’Inversió o en productes de rendiment variable. Cal tenir molta cura amb aquesta mena de productes. Però sobretot, si no ho enteneu totalment, si no ho teniu clar o teniu algun dubte, no el contracteu, encara que us diguin que “està totalment garantit”, si no ho veieu escrit, no és veritat. Perquè les paraules se les emporta el vent….i els directors i els estalvis….també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!