SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

8 de gener de 2015
0 comentaris

PRODUCTES TÒXICS (3): FONS D’INVERSIÓ

Podem dir sense por a equivocar-nos que els Fons d’Inversió és una eina financera dissenyada sobretot perquè els petits estalviadors inverteixin en productes sobre els quals no tindran gaire control ni coneixement. Quant més lluny s’escapin al control (o sigui quant més inverteixen en productes llunyans i desconeguts) més potencial tòxic tenen. Perquè no és el mateix un fons d’inversió monetari o de valors del Tresor que un fons d’inversió d’una SICAV. Els bancs els venen als clients com a productes on invertir sense tenir que preocupar-se de vigilar la cotització o el tipus d’interès, això ho fa, els hi diuen la pròpia Gestora del Fons creada pel mateix banc, que en teoria vetlla, diuen, per obtenir la millor rendibilitat possible, superior a la que puguin obtenir pels productes d’estalvi clàssics com les imposicions a termini o els plans d’estalvi. Però molts cops els hi estan venen una seguretat i una rendibilitat inexistent. La Gestora no mira pels interessos del client, sinó sobretot perquè el banc obtingui una rendibilitat adequada i sobretot per obtenir una comissió de gestió que justifiqui la seva existència.

De menys a més tòxics podem trobar: Fons de Renda Fixa a curt termini (monetaris, fondtesoros, de divisa, renda fixa internacional, etc), Fons de Renda Fixa a mig i llarg termini (nacional, internacional o zona Euro), Fons de Gestió Alternativa, Fons mixtes, de Renda Variable invertits en sectors determinats (borsa nacional, europea o internacional, tecnològic, sanitari, països emergents, petroquímic, immobiliari, etc), cistelles de fons (de capitals, rendes, borses o globals), Fons garantits (que mai obtenen la possible rendibilitat oferida a una data determinada), Fons d’inversió estrangers (mixtes, de renda fixa, renda variable de països emergents, sectorials, globals) i Fons d’inversió de Sicav (nacionals o estrangeres). com es pot veure, la quantitat d’enginyeria financera i les diferents denominacions inventades per fer-los aparèixer com a productes atractius és enorme. Com enormes són les promeses incomplertes i mentides venudes als petits inversors, que la major part, no hi pleguen res del que els hi explica “l’expert” bancari, que no deixa de ser un peó entrenat en vendre i no donar massa explicacions.

Fiquem el casos més extrems. Les anomenades cistelles de fons o fon de fons, son fons d’inversió que diversifiquen la seva inversió en altres fons. Aquests altres fons poden arribar a canviar de destí i composició fins i tot cada setmana. Al client se li diu que així no cal que es preocupi de saber si són rendibles o no, que la pròpia Gestora vetlla per canviar les inversions per fer-les rendibles. En d’altres paraules, se’ls hi està dient que la Gestora especula per obtenir sobretot una rendibilitat mínima. El més gros del cas és que molts cops el client ha insistit que vol invertir però no especular, però l’agent bancari d’això no en fa ni cas. Li fa firmar un document MIFID (obligatori per normativa europea) en que l’inversor és classificat amb un determinat perfil que permeti contractar aquell producte i on ell dóna la seva conformitat amb la seva signatura. Confiant en la professionalitat de l’agent bancari, el client es refia i se’n va cap a casa, pensant que ha fet una bona inversió i que al damunt els té invertits en productes segurs. D’il·lusions per excés de confiança, també se’n viu….!

I el súmmum del cinisme és la inversió de Fons de Sicav (Societats d’Inversió de CApital Variable), una figura creada expressament per les autoritats monetàries per facilitar als grans patrimonis pagar menys impostos que la resta (un màxim d’un 2%). En teoria, els integrants de les Sicav han de ser com a mínim 100 persones físiques diferents, que entre tots inverteixin un mínim de 2 milions d’euros. En teoria, tots els seus integrants haurien de conèixer els altres socis de la Sicav, però a la pràctica els grans patrimonis i els bancs les creen amb empleats seus, a efectes instrumentals, per arribar inicialment a aquest mínim de 100, i amb una inversió mínima, per després un cop creada, permetre l’entrada de socis i de capitals desconeguts fins i tot en la seva procedència, lucrant-se no sols de la rebaixa fiscal, sinó de la gestió de capitals aliens al cercle inicial que va crear la Sicav.

Per tant, ja som al cap del carrer. El propi sistema ha creat les eines per poder defraudar impostos sense tenir que acudir necessàriament a paradisos fiscals. La justificació dels governs és que així es controlen capitals que d’altra manera sortirien del país. La realitat és més crua i senzilla: és una autèntica fàbrica de frau fiscal consentit legalment, per afavorir als més rics, a ulls de tothom. Els bancs col·laboren de manera eficaç a engrossir aquestes Societats que en alguns bancs com el Santander són Sicav propietat d’una sola família. A què no endevineu de quina? Però qui diu el Santander, pot dir el Corte Inglés, i qualsevol empresa de l’IBEX 35. Visca el capitalisme espanyol! Com va dir Zapatero, el millor sistema bancari del món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!