SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

9 de desembre de 2014
0 comentaris

PRODUCTES TÒXICS (2): Dipòsits a termini

En principi, quan els ciutadans estalviadors (potser una espècie en perill en temps de crisi) entren a un banc i els parlen de Dipòsits a termini (correntment dits amb el castellanisme “a plaç”), sempre pensen que són productes segurs i sense risc. Això era cert fins l’any 2005, però amb la enginyeria financera i la nova terminologia emprada pel sector financer, especialitzada en dir mitges veritats i fer passar bou per bèstia grossa, avui ja no està gens clar i quan ens ofereixen un producte anunciat així, cal demanar informació més detallada, a banda del tipus d’interès i la data de venciment. La venda de preferents i deute subordinat ha estat una amarga lliçó per a molts estalviadors que quan els bancs diuen una cosa, no cal refiar-se del que diuen o prometen.

Actualment, de dipòsits a termini podem trobar una varietat molt gran que pot fer despistar a molts. Podem trobar dipòsits normals o estàndard, el que s’havia entès de tota la vida, caracteritzats per tenir un tipus d’interès baix, però molt segur. N’hi han de disponibilitat absoluta o que es poden cancel·lar parcialment, però aleshores disminueix una mica la retribució, ja de si baixa. Però no pot ser altrament perquè el tipus del diner establert pel BCE és més baix que mai.

Dintre d’aquests, hi han dipòsits que es poden contractar a dies o a mesos, o ser del tot disponibles. Normalment els que passen de 18 mesos tenen un tipus d’interès més elevat (amb una certa bonificació), però la condició és que només es poden contractar a partir de quantitats elevades (normalment més de 10.000 euros), fins i tot hi ha la varietat adreçada a grans patrimonis (normalment més de 200.000), bastant més ben pagats (tots superen el 1,50%) però aquests estarien dintre la categoria de dipòsits bonificats. Entre aquests dipòsits més ben retribuïts, hi han els bonificats durant els primers mesos, sobretot per a nous clients, els anomenats dipòsits de benvinguda. Passat aquest temps (normalment fins a 6 mesos) passen a retribució estàndard. Molts dels dipòsits que es poden contractar per la banca on-line pertanyen a aquesta classe. Fins i tot hi han els dipòsits que primen un determinat sector, com agricultors o ramaders, els funcionaris o els estanquers.

Fins aquí, no hi entra la toxicitat en aquests productes. La cosa es complica quan li comencen a afegir certs adjectius al nom de dipòsits, com per exemple “bonificat”, “afinitat”, “de confiança”, “de solidesa”, “de fortalesa”. I ja no diguem els que porten acompanyaments de paraules com “estructurat”, “indexat”, “referenciat”, “de risc mixt”, “de divises” o bé cruament “dipòsit de Borsa”. El millor consell que puc donar és que cal fugir d’aquesta classe de dipòsits com del diable o del foc, sense pensar-s’ho gens ni mica, per molt bon interès que ofereixin, que tots els ofereixen però gairebé cap acaba complint les expectatives. El secret, és que perquè te’ls paguin millor, cal complir amb una sèrie de requisits, que en aparença són fàcils de complir, però estan perfectament estudiats perquè la majoria no ho pugui fer. I per tant, a canvi d’immobilitzar un capital que li deixeu al banc, finalment la rendibilitat serà 0. Els financers juguen ben bé amb l’afany de voler més de la gent que té uns diners i que veuen que pel cost de la vida van perdent valor, intenten treure un cert rendiment o que les rendes els facin més fàcil la vida. Però, passaran els mesos i veuran amb frustració que com a màxim només recuperen el seu capital. I encara els hi vendran que sortosament no hi han perdut….!

És per exemple el cas dels dipòsits bonificats, que ho són a condició que és mantinguin saldos considerables del capital total que una persona té al banc. Els financers calculen que les persones que contracten aquests productes no tenen en compte que normalment, sinó tenen uns ingressos elevats, el capital d’un moment futur serà menor que el que han tingut quan han contractat el producte, perquè en aquell moment els hi sobrava, però no han calculat quant empraran en despesa corrent. O també que han de mantenir la domiciliació d’alguns rebuts i la nòmina. O el cas dels productes estructurats, referenciats o indexats, que normalment ho són amb una combinació mínima de cotitzacions de tres productes borsaris, essent la probabilitat de es compleixi molt baixa, com tenir una cotització mínima de cada producte, Tot està estudiat per a que el petit i mitjà estalviador no obtingui cap rendiment, mentre durant tot aquest temps, el banc sí que li ha tret una bona rendibilitat a aquests diners (per exemple comprant deute sobirà, que com a mínim li haurà rendit al 2%).

Així de senzill és el joc de trilers que en algunes ocasions es converteix el sistema bancari. Essent això reprovable i irresponsable perquè li fa un mal terrible a la credibilitat del sistema, el pitjor és que els òrgans supervisors i reguladors del sistema bancari ho permeten, i a voltes ho incentiven. Després n’hi haurà que s’estranyaran de l’augment de l’euro-escepticisme  o del populisme dretà o de la indignació esquerrana de Siritza o Podemos….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!