SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

21 de maig de 2015
0 comentaris

Productes tòxics (i 6): Comissions (més dura que el ciment)

Quan el representant de la patronal bancària espanyola AEB, ha dit amb tota naturalitat que, confirmada l’inici de la recuperació econòmica, era del tot evident que la política bancària de “comissions zero” tocaria a la seva fi. Ja només ens faltava sentir això! La barra que gasten alguns personatgets que diuen dirigir bancs només és comparable a la grandària i desmesura dels sous que es fiquen a si mateixos. Tot just després de conèixer l’espectacular augment de beneficis del 1er trimestre de l’any, ara ens volen fer empassar, com si tothom fos estúpid, que tornaria a començar la guerra de comissions entre bancs, a càrrec naturalment dels clients, no fos cas que minvessin els guanys!

Inicialment les comissions s’aplicaven per situacions anòmales com la devolució de xecs, rebuts o altra classe de documents compensats entre entitats. Més tard va anar guanyant pes les comissions de manteniment del compte o la targeta (de dèbit i crèdit). Després es va anar introduint amb més o menys intensitat, depenent de cada entitat comissions per conceptes tan variats com l’enviament de correspondència, per nombre d’apunts, per reclamació de deutes o descoberts i fins i tot, per petició de talonaris o qualsevol altre concepte que els hi passi pel cap a aquestes llumeneres del màrketing i política comercial dels bancs. Aviat fins i tot veurem que cobraran comissions per no utilització de les targetes, per ser simple client del banc o potser per no utilització dels caixers o la banca electrònica. Vés a saber….quan es perd la vergonya, li donen pel broc gros, a veure qui la fa més grossa…mentre no es queixin…

Potser per això cada cop es fa més evident la vigència i necessitat dels missatges que emeten la CUP o la CGT. Les paraules “expropiació” i “nacionalització” de la banca cada cop s’obren camí amb més força entre les classes populars. Potser quan el clam sigui molt gran i massa clar, abaixin el to pretensiós que usen des del principi de la crisi. Potser, perquè els coneixem, ja que hi tractem cada dia (per la nostra desgràcia), agafin una mica de por. Caldrà aleshores no afluixar i elevar encara més el llistó de les exigències. Cada cop està més clar que la ciutadania no té per què pagar els excessos de la banca ni protegir lladres privats.

Però mentre, cal reclamar la devolució de comissions absurdes, quan van lligades a la necessitat del mateix funcionament per tenir un compte bancari. No és admissible ni comissions per apunts, ni excessos pel manteniment de compte (com volen que siguin clients sinó?). Perquè, per aquestes raons, també poden arribar a cobrar per la utilització dels caixers o fins i tot per obrir la porta de l’oficina. Què s’han cregut aquests xitxarel·los?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!