vicentgalduf

… a poc a poc anem oblidant… a poc a poc ens van oblidant…

+info 

… aprendre de pressa i oblidar molt a poc a poc… i no al revés… però…

+info

… de bon matí, pressionar la punta del nas i poder imprimir alguns dels somnis… o tots… en 3D a ser possible…

… desig urgent d’aquells que mentre ens rentem la cara s’adonem que pel desaigüe van caient totes les històries que viu el nostre cap de matinada…

+info

… records que, de sobte i sense esperar-los, es claven com una agulla a la teua ment… et ruboritzen tot el cos, fent-te xisclar… i que t’agradaria esborrar-los a canonades…

… passat caduc que no se’n va…

+info

Comencem a oblidar, descaradament, el que va ocórrer quinze mesos enrere… la ciència està aconseguint retornar-nos a la normalitat mentre els bruixots i adoradors d’amics imaginaris continuen pregant sota els llits… i nosaltres, lluny d’aprendre i millorar, ràpidament comencem a oblidar…

+info

… tindre una mar a la que tornar… i retornar… retornar… constantment… i a la mitjanit…

+piulada

… esforçar-se completament i de totes les maneres possibles… però així i tot, a vegades, no és prou ni suficient… imagina’t no intentar-ho i renunciant… abandonant, malversant i desaprofitant el teu camí…

+piulada

Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…

+piulada

… el sr. Google m’informa que fa un any vaig fer aquesta fotografia… a la rodona del Cabasset, eixint de Llíria, al Camp de Túria, cap a les Alcubles, als Serrans… aleshores el sol lluitava amb ganes enmig la tempesta i els trons… 365 dies després, la negror a l’horitzó és ara total i completa… i la de l’oratge també…

+piulada

… diu l’Organització Mundial de la Salut que actualment patim fatiga pandèmica… i que hem transitat des de l’estrés i la depressió inicial, a la ira i la irritabilitat d’ara mateix… més o menys com la fatiga pandèmica de Ponent que patim des de fa més de tres-cents anys…

+piulada

… i retorne cinquanta anys enrere… inhalant cap endins i xuplant… més que respirar millor o suavitzar la gola, un munt de records descongestionen la meua ment…

+piulada

… hi ha cançons, melodies, músiques que et retornen a la ment allò que la memòria et furta…

+piulada

Ja estic vaccinat!!*!!

...però la cosa ha sigut una miqueta curiosa… més aviat dramàtica diria jo… uns segons abans de la imatge em deien que no podia ser la vaccinació perquè al passar el meu SIP el programa els deia que era el d’un difunt… a la segona vegada, instant de la foto, confirmaven que era, el SIP, d’un mort…

… jo, la veritat siga dita, sóc molt despistat, moltíssim, i he pensat “xe tu, tot pot ser”… però a la tercera la tranquil·litat: m’han assegurat que era un error i avant, que confirmava l’ordinador que estava viu, un poc apagat, però viu… he respirat i llavors la infermera ha procedit amb la injecció…

+piulada i altra +piulada complementària

… cada dia exacte com hui, i a les 6.27 del matí, em sent una miqueta més llunàtic… és el plaer d’encontrar-te, mentalment, més infant cada vegada que el cos suma un any de vida… restes existència però multipliques records, anhels, il·lusions… i tot esdevé una estimada immaduresa madura… i et deixes portar…

+piulada

… vertigen… mareig… més que l’altitud, és l’abisme del pas del temps, els anys, els que t’ho van provocant… el mareig… el vertigen…

+piulada