Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)

Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d’un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l’Andènia. A l’altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d’un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l’assut.

Els carrers, humits, es pinten d’olors d’esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d’una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees… els pensaments s’enganxen els uns amb els altres, com les cireres…

Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys…

Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.

Joan Bell-lloc

(Des dácí accedireu a la segona part del pòdcast: Maquis 25 anys després: Alfons Cervera parla amb els lectors)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Tercera Temporada, “Maquis 25 anys després: amb Alfons Cervera a Los Yesares”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

Tota la vida l’hem tinguda clavada al telèfon… abans morint-se de fàstic i avorriment perquè no teníem ni idea de quina era la seua funció… així ens la bufava la seua presència… i ara resulta que sense la # no podem viure i és la nostra preferida en les xarxes socials…

+info

Tercera Temporada – Episodi 1 (programa 19): LA FESTA DE LA LLUM

A trenc d’alba, els habitants d’Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s’acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida…

Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l’escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l’Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d’Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l’arribada de nous mercats…

A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l’animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.

Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa? I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix… i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l’apaguen… En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes… Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l’edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l’Oceà, del país del fred i de les boires, d’una illa verda i misteriosa habitada per celtes… li donem la paraula a Carme Cardona…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 1 de la Tercera Temporada, “Febrer, la festa de la llum”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

… la Vall de la Lluna… paisatges que intimiden… i atrapen… un planeta que mai deixa de sorprendre’ns…

+info

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

… Llíria ha sigut una ciutat de gran tradició cinèfila… La difusió principal estigué a càrrec de les dues societats musicals, la Unió i la Primitiva, encara que la ciutat també tingué altres sales en funcionament. En total en foren 7 les que projectaren milers de pel·lícules… l’invent del cine sonor fou com una revolució que seduí tots els espectadors. En el cas de Llíria va ser el cine de la Unió el qui es convertí en una de les primeres sales valencianes que en juny de 1930 incorporà aquest nou invent a la seua sala… a l’octubre de 1931 ho faria El Clarí…

… L’explotació del cine a Llíria també va ser la responsable de la construcció dels actuals dos teatres de les societats musicals, les quals s’arriscaren a construir aquests esplendorosos edificis en els “anys de la fam” (la postguerra) gràcies als beneficis que reportava el cine en els anteriors teatres… L’impacte econòmic de l’explotació del cine va ser tan important per a la Unió i la Primitiva que es convertí en la principal font d’ingressos per a finançar una gran activitat musical i educativa, fins que el cine entrà en crisi a mitjans de la dècada dels anys vuitanta per la competència del vídeo domèstic i posteriorment per les sales dels centres comercials…

… Dels 7 històrics cines de Llíria sols continua funcionant el de la Unió Musical amb una programació estable durant tot l’any que inclou pel·lícules d’estrena. Una sala amb més de 100 anys d’activitat (entre els dos teatres de la Unió) que concentra quasi tota la història del cine, des de l’invent del cine mut fins a les noves tecnologies digitals. Una llarga vida de supervivència, d’entrebancs i dificultats que l’ha portat a convertir-se actualment en la sala degana en actiu més antiga del País Valencià, i també en una de les més antigues d’Espanya, que a més sempre ha estat gestionada  per la mateixa societat Unió Musical…

Un article amb una part gràfica impressionant ja que reforça i complementa el que s’explica detalladament al llarg de tot el text. A través dels prospectes de mà que es repartiren als cines llirians, Paco Rozalen ha fet una selecció de 48 pel·lícules representatives que es varen projectar.

Ací teniu l’índex complet d’aquest excel·lent article:

1 – Els antics teatres que iniciaren a Llíria la tradició cinèfila

2 –  Els actuals teatres de la Unió i la Primitiva construïts en els “anys de la fam” gràcies al cine

3 – Les 7 sales de cine que tingué Llíria

4 – Un repàs a l’ambient en els cines de les societats musicals i l’aparició de la censura franquista 

4.1 – La projecció de propaganda nazi als cines de Llíria

4.2 – Unes sales de cine ben gestionades

4.3 – La importància dels prospectes de mà per a difondre les activitats teatrals i musicals de les societats 

4.4 – El paper de la censura: controlar els valors morals i ideològics

5 – Selecció d’algunes pel·lícules destacades que es projectaren als cines de la Unió i la Primitiva (amb el permís de la censura)

5.1 – El repartiment de les empreses distribuïdores de pel·lícules entre la Unió i la Primitiva: una decisió salomònica

5.2 – La projecció de pel·lícules estrangeres: l’encant pel cine americà 

5.3 –  La projecció de  pel·lícules espanyoles: folklòriques, toreros i el cine catòlic imperial  

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual publicat a “La Veu de Llíria”)

… esperant que siga demà, però encara és ahir…

+info

… de cementiri jueu en època medieval a València ciutat… al segle XVI esdevenir, després de purificat, església i convent cristià… per acabar glorificat com a “catedral” del consum a partir de 1971… el gènere humà sense metàfores…

+info

València, anys 1960. Vista de l'antic convent de Santa Caterina, construït en el segle XVI, abans de ser enderrocat per a edificar sobre el seu solar El Corte Inglés de Pintor Sorolla. pic.twitter.com/BUmVf5ddJh

— @PassejantVLC (@PassejantV) January 27, 2023

Encara estem exhaurint els darrers dies del primer mes… i la meua força, il·lusió i quimera pel que resta d’any s’està desfent com un castell de cartes… baix mínims i sense carregador…

+info

Pendent d’una telefonada important que no arriba… tic-tac, tic-tac… és fotut quan tot s’escapa de les teues mans i eres element passiu dels esdeveniments… tic-tac, tic-tac… esperar, desesperar, amb el mòbil a les mans i una trucada per poder avançar caminant… tic-tac…

+info

Als anys 60 no existia a Llíria la ruta del colesterol i anar a Sant Vicent caminant era considerat una bogeria. Al bon temps La Gatovense et portava al parc a passar el dia. A l’altura de la piscina, punt de tornada, darrere Les Escoles i els trulls de Gandia, hui supermercat…

+info

El terra del poble encara per asfaltar… a la dreta de l’anterior imatge, a mig carrer, l’enyorat xorret (hi havia molts a tota Llíria, desapareguts tots ells entre els 70 i 80)… hui on estava el fanal hi ha un quiosc… i a la part del que déiem La Biblioteca, eixia el bus…

+info

… més d’una vintena d’anys abans, l’empresa de transport ja existia com ho acredita aquesta imatge de principi dels anys quaranta… i el seu trajecte unia les poblacions del Camp de Túria de Llíria, Olocau, Marines i Gàtova (d’ací el seu nom)…

+info

Tinc un cap massa ple de carrerons… una ment laberíntica…

+info

Segons la IA, actualment aquesta és la ciutat més bella del món: vella també ho és una miqueta prou, però parlem amb b… No feia falta recórrer a l’artificial o aparent: la intel·ligència visual i sensorial, almenys la meua, sap que Roma és apoteòsica, espectacular, fascinadora… i bella!

+info

Unes vegades he sigut cretí… altres, trompellot… entremig, fava… el  més important és no encasellar-te… i variar, alternar, canviar…

+info

Analgèsics i tranquil·litzants són destacadament els medicaments més venuts al 2022 a les nostres farmàcies segons les dades oficials de l’Observatori del Medicament…

Així que prendré ara mateix un Nolotil i un Orfidal. No per necessitat, no, sinó per no trencar les estadístiques…

+info

Les dades del 2022 indiquen que la televisió tradicional a poc a poquet se’n va a fer la mà, sent l’any que menys consum s’ha registrat a l’Estat: un 11% menys que el 2021… 5 milions d’espectadors han desaparegut mentre les plataformes d’streaming tenen un creixement del 17%…

+info