Tu, quan esborres pensaments, és per a corregir… o directament esborres per a oblidar???

+info

De sobte penses que tres anys enrere queda molt lluny i un minut després creus que va ser sols despús-ahir…

Ja no sé si és bipolar el meu estat anímic o simplement que la meua neurona va a la seua bola depenent de la digestió… si el temps juga amb nosaltres o a l’inrevés…

+info

“… Han tocat tres quarts pa les nou… Ara, les dotze ben tocades…”

Fins ben entrat els 70 del segle passat a Llíria, al Camp de Túria, es mantenia ben viu el sistema horari valencià…

Començàrem perdent els dos quarts que esdevingueren “la mitja”…  i ja després, a poc a poquet anàrem deixant el rellotge sense corda…

+info

El temps és un bosc espés, consistent i dens on els records van entrant a poc a poquet pel contorn de les claredats… i enganxant-se, inexorablement amb les branques…

+info

… confon, desorienta, mareja… tota cosa inútil destorba, tota, així es tracte de pensaments, sentiments, coses… tot el que és nul, sobra…

+info

Naixes, creues màgicament per la infantesa, creixes… i, aleshores, tot esdevé ja decadència…

+info

… en les últimes dècades, sense anar tan lluny… qui ha canviat (i naufragat) més, el món o nosaltres…???

+info

M’he insonoritzat el cap… però ara tots els sorolls s’han quedat dins sense poder eixir…

+info

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23)

Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l’acte, Núria Sendra presenta l’autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica… Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l’espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d’habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l’època.

L’estudi de caràcter general es completa amb l’aproximació a tres tipologies concretes d’hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l’Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Tercera Temporada, “Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts 

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

… quants “grans i eterns” amors de la teua adolescència són ara persones completament desconegudes i “quasi” oblidades???

+info

Saps que t’has fet major (i que ells s’han fet majors) quan et trobes amb gent que fa ja prou temps que no tens contacte i el primer que et solten és un impertinent “… tu ja estàs jubilat o et queda poc?”… xe, que deixen de tocar els nassos i se’n vagen tots ells #aferlamà!!!

+info

… casualitats, causalitats, atzar, inesperat, precipitació, a destemps, imprevist, xiripa… tic-tac, tic-tac… mai saps que succeirà per molt que penses que ho tens tot controlat… una dècima de segon descontrolat i tot se’n va enigmàticament redolant menjant-se el camí…

+info

Més túnel… moltes vegades, els darrers tres mesos, al final del túnel sols estic trobant… més túnel…

+info

Davall el vostre llit… quants monstres guardeu encara…?

+info

Hi ha qui canta al “del medio de Los Chichos”… però a Llíria preferim fer-ho “al carrer mitjà de les Casetes Noves” del Pla de l’Arc… allò que déiem “la selva” edetana…

La séquia Major, i un pontet sense baranes, la intuïm (a la foto i ara)… a un costat (a la dreta, sempre a la dreta) posem actualment una església i al contrari un magatzem de materials de construcció… i al cantó de baix, de la part contraria a l’esquerra, un semàfor que va a parar al Mulló… i, en aquells temps pel poble, quan els menuts féiem sorolls, ens bramaven els majors: “no molesteu i aneu a jugar al Pla de l’Arc!!!

+info