Un dels atractius de la comunitat blocaire de Vilaweb és el poder accedir a apunts que ens retornen a vivències soterrades que un cop redescobertes il·luminen la nostra realitat quotidiana. Aquest sensació la vaig experimentar tot llegint la “Bona vida”que ens regala Jaume Fàbrega. El 28 de juliol proppassat va publicar l’apunt “El foc a
Un dia com avui, però de l’any 1951, va néixer a Sedaví -Horta Sud- Ferran Torrent i Llorca, escriptor valencià que admiro especialment. També un 30 de maig, en aquest cas de l’any 1947, va obrir els ulls Josep Piera i Rubió a Beniopa, un brillant novel·lista a qui reconec erudició i talent creatiu. Ambdós,
No pas perquè avui sigui Sant Josep, però he aprofitat el dia per retornar a la casa del pare a un poble de secà del Pla d’Urgell. La casa pairal no acull estadants, és deshabitada de fa molts anys i jo mateix en tinc poques vivències a la memòria. Però, poc a poc, la vaig fent
Un dels temes que va tractar el president Pujol a la presentació del llibre d’Anna Figuera que resumeix el seu capteniment envers el poble jueu és l’aparent humilitat que caracteritza els descendents de Moisès. De Gaulle (“peuple d’élite, sûr de doi et dominateur”), i el mateix Pujol, han dit dels jueus que l’actitud humil, discreta, preventiva que
La musca o barretina morada era tradicional al Camp de Tarragona temps enrere. Encara apareix en diades folklòriques assenyalades gràcies a les colles de trabucaires o altres grups festius. Avui, carnestoltes, és un bon dia per cobrir-se la testa amb ella. Al facebook hi ha un grup que en promou de seva utlització i al qual
Avui fa trenta anys jo en tenia just vint-i-tres i feia el soldat (ras, ja que no em vaig voler apuntar a les milícies universitàries) a una companyia de l’agrupació de tropes destinada al Cuartel General del Ejercito, a la plaça de la Cibeles de Madrid. No hi havia soldats bascos en aquell destí,
De fa uns quants anys, massa, el mes de gener m’és especialment difícil de passar a causa dels mals tràngols que reiteradament s’hi congrien. No me’n planyo, car el lament no serveix de res, sinó que els encaro obertament mirant d’extreure’n aprenentatges en el terreny polític i personal. Recapitulant els episodis de la dissort, el 26
Altafulla, diu la llegenda, és vila de bruixes. No n’hi he vist mai cap, però és lloc encisador sobretot a les vesprades. Vora el castell i les eres hi ha lloc per a les trobades a les nits d’hivern. Terra de frontera, tamarit, és cruïlla de tota mena de gents i pensaments. M’agrada donar-hi
Dia de festa, dia de treva enmig d’un temps que anuncia tempesta en aqueixa nostra dissortada terra. Post Scriptum, 26 de desembre del 2017. Enguany aqueixa festivitat nostrada ha estat entristida pel record dels presos i exiliats i pels anuncis de nous processaments judicials en un conflicte amb l’ordre estatal espanyol cada cop més dur.
Josep Maria Vall, amic i editor, em va suggerir assistir a l’onzena Nit del Llibre organitzada per l’Associació Catalana d’Oratòria que va tenir lloc ahir a l’Hotel Duques de Bergara, a Barcelona. Joan Panadès, president de l’entitat organitzadora va acceptar la proposta d’en Vall i així vaig tenir ocasió de participar en una vetllada pensada
Sóc de la generació que escoltava Georges Brassens i la versió que en feia Paco Ibánez de les seves cançons irreverents davant l’ordre establert, especialment quan fa referència a les festes dels Estats establerts, francès i espanyol. Avui, 12 d’octubre, he mirat de treballar tot el que he pogut relacionats amb activitats professionals habituals
El foc crema a Benirràs, a Eivissa, un lloc meravellós i enyorat que sempre tinc present a la memòria. Fa poques setmanes el foc d’estiu va cremar els pinars a prop del Mèdol, a Tarragona, ho vaig veure amb els meus ulls mentre que les flames de Benirràs les veig amb les imatges dels
Pujar a Prada de Conflent amb motiu de la Universitat Catalana d’Estiu és una de les fites inamovibles de cada agost. Xerrar amb amics i coneguts -i fer-ne de nous- és un gaudi preuat. Enguany he fet petar una llarga conversa amb l’Andreu Ferré, sindicalista d’Unió de Pagesos i la parella nordamericana formada per Sonia i Alex Alland, dos
El sant patró de Tarragona és honorat demà per la ciutat que el va veure néixer amb festa de la grossa. L’aigua miraculosa de la Brufaganya, cova de les muntanyes on neix el riu Gaià i on el sant vivia fent penitència i vida solitària, ha arribat a la ciutat enmig de la joia de la gernació
A Valls del mercat d’agost en diuen Firagost i és l’oportunitat de trobar productes de la terra de la millor qualitat. Enguany hi he comprat el cava Vives Ambròs, de Montferri, que ha sigut premiat pel jurat que fa la tria entre els expositors. El brut “gran reserva salvatge” és veritablement excel·lent, ben fresc, a