Un dia com avui, però de l’any 1951, va néixer a Sedaví -Horta Sud- Ferran Torrent i Llorca, escriptor valencià que admiro especialment. També un 30 de maig, en aquest cas de l’any 1947, va obrir els ulls Josep Piera i Rubió a Beniopa, un brillant novel·lista a qui reconec erudició i talent creatiu. Ambdós, representen una generació d’autors valencians en llengua pròpia que han reexit en un entorn mediàtic i fàctic hostil.
M’agraden els escriptors que a la seva vida real no contradiuen la fascinació que saben imprimir a les seves obres. Literats generalment reconeguts com Cela, Saramago, o Vázquez Montalban per exemple, no m’atrauen pel fet que no sóc capaç de destriar els fruits del seu talent de la valoració personal o política que em mereixen. Amb Ferran Torrent em passa el contrari, m’atrau la seva manera d’entendre la vida, la fidelitat a la terra i a la llibertat que traspuen les seves novel·les. A més, vagi tenir ocasió de compartir taula i sobretaula amb ell a Prada de Conflent ja fa molts anys i l’encontre no va fer més que confirmar les intuïcions adquirides a través de la lectura o escoltant-lo per la ràdio xerrant amb Barnils o Monzó. Enhorabona i per molts anys, mestre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!