Aquest matí plovia als Margallons, (el cel ha estat avui generòs amb la terra catalana i la gent que la pobla), em venia de gust quedar-me a casa i fer l’arròs, com el meu pare, només els diumenges. Aquest és el darrer diumenge que tindré lliure en molt de temps, ni he llegit diaris, ni escoltat
Ahir em va trucar Ramon Marrugat, l’home clau de la Llibreria de la Rambla de Tarragona per convidar-me a participar en els actes del quaranta aniversari de l’obertura de l’establiment. En la meva adolescència, quan començava a militar políticament, acudir a la Llibreria de la Rambla a adquirir llibres de temàtica marxista, nacionalista o
He rebut un correu del Damià Vernet demanant suport per salvar el pi de Mestres. Dolors Mestres promou aquesta campanya per salvar el pi que va plantar el seu besavi al terme municipal de Vilallonga del Camp i que ha esdevingut actualment el pi centenari més vell de Catalunya. Ha estat declarat arbre monumental i tot
Els catalans celebrem el cap d’any, els castellans “el fin de año”. Dues maneres contraposades de festejar una mateixa data, en el fons reflecteixen mentalitats diferents (hi ha moltes altres frases fetes que mostren aquesta visió oposada de la mateixa realitat, per exemple quan diem de cap a peus, en castellà diuen “de pies a
El solstici d’hivern és motiu de celebració des de temps immemorials, les diverses religions han anat superposant a aquesta data singular les pròpies commemoracions. És moment de valoracions sobre el passat immediat i propòsits cara al futur. En aquest bloc he trobat un mitjà d’intervenció que m’ha permés la divulgació dels meus plantejaments. He agrair a tots els que
Cossetània Edicions, editorial vallenca dirigida per Jordi Ferré i Josep Maria Olivé, m’ha demanat que escrigui un assaig breu sobre l’actualitat de l’independentisme català i d’Esquerra en particular. He acceptat gustosament i espero haver enllestit l’encàrrec a començament de l’any vinent. Amb aquesta casa editorial ja vaig publicar a finals dels anys noranta un
El primer cop que vaig visitar l’Alguer fou trenta anys enrera. En tenia dinou i arribava a l’illa sarda de la mà de Giovanni Cossu, el fill de l’editor de la revista cultural “La grotta della vipera”, a qui havia conegut a les trobades de joves de Taizé. Vaig descobrir el mon dels nuraghi, la