Aqueix estiu d’introspecció constructiva m’ha portat, a més de tornar el porró a taula, a reutilitzar la bicicleta que em van regalar quan vaig arribar als cinquanta però no pas per circular per la ciutat sinó per anar pel tros. Quan era xiquet era de les diversions que més m’agradaven ja que em feien sentir capaç
Enguany aprofito les hores vagaroses de l’agost vacacional per reagrupar i ordenar els llibres que he anat acumulant des de ben xiquet, força dels quals encara eren a cals pares, altres donats pel meu padrí Ramon, jurista, capellà i lector voraç, uns quants recuperats de parents i amics que se n’han volgut deslliurar. Però la
Gaudint de les hores vagaroses de l’estiu, a mesura que vaig envellint el millor que puc, gaudeixo recuperant formes de vida, dites populars i records familiars que es van esfumant si hom no s’hi esmerça a preservar-los per poder-los transmetre. Així doncs, aqueix agost m’he imposat gustosament el deure de retornar el porró de vi
Aqueixos dies les crítiques a l’actual director de La Vanguardia (española, por supuesto) són merescudes per molts motius. Però, com fa temps m’ha fet notar un amic meu, algú s’ha fixat -i comentat mai- alguna de les columnes diàries que hi escriu Joana Bonet ? Jo les llegeixo esporàdicament i no entenc res del que
Ahir va fer trenta-nou anys de la manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, després de l’èxit de la del diumenge precedent 1 de febrer, per tal reivindicar els quatre punts de la plataforma antifranquista. Ahir Nació Digital recordava aqueixa convocatòria en un article titulat “Quatre decades fent el país al carrer“, que m’ha fet
Aqueix matí de cap d’any he sortit ben d’hora a fer una caminada pel bosc de la marquesa passant per la pedrera del Mèdol fins a pujar a la muntanyeta de Sant Simplici que amb els seus 111 metres d’alçada deu ésser la més alta del terme municipal de Tarragona. Des del cap d’amunt es pot gaudir
Allargant aqueix cap de setmana he fet estada a París tot combinant el lleure amb els prolegòmens del projecte d’assaig biogràfic centrat en la figura de Lluís Gausahcs i Ramon, un dels homes del silenci que envoltaven durant l’exili el president de la Generalitat Josep Tarradellas. A París, he localitzat i compartit el projecte amb els
Aqueix vespre hi ha hagut una representació de Dames i Vells de Torredembarra a l’Auca Taverna, fora de temporada ja que s’esqueia al setembre passat, però la colla que recita els versots composats per Josep Maria Cortés no se’n ha sabut estar de satiritzar el primer dels polítics locals. Les paraules punyents valen per la Torre
L’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, una àrea urbanitzada a partir dels anys seixanta del segle passat a l’extrem nord del terme municipal de Tarragona -tocant a Altafulla-, ha iniciat una campanya de recollida de signatures entre els residents per tal que l’Ajuntament de la ciutat s’avingui a crear un òrgan territorial de gestió desconcentrada.
Aqueix dematí he anat a veure com ha quedat l’espai natural de la pedrera romana del Mèdol, protegit amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat des de fa una dotzena d’anys, i que ha estat objecte d’acondicionament per part de l’empresa concessionària d’autopistes Abertis (ja que l’indret és a tocar de l’autopista del mediterrani) dins
Ara fa trenta anys, quan jo era al Vendrell en el meu primer destí professional, una de les persones que em va acollir amistosament fou Maria Teresa Barot i Magrinyà, aleshores una veterena i eficient funcionària de l’Ajuntament encarregada del servei d’aigües. En un sopar a ca seva va lliurar als convidats un poema seu de
Aqueix vespre s’ha inaugurat al tinglado numéro 1 del Port de Tarragona una exposició retrospectiva sobre el cafè i galeria d’art Poetes, que fou al llarg de vint-i-cinc anys (1978-2003) lloc de trobada del jovent tarragoní . Una colla d’anticis addictes al local del carreró de Sant Llorenç, al cor de la part alta de la ciutat, hi
Avui Vilaweb pregunta als lectors perquè s’autoidentifiquen com a independentistes. Trobo molt encertada aqueixa iniciativa, més que les fotografies donant cara per la independència, molt respectables, ja que exigeix l’esforç de raonar la resposta. Personalment, m’he fet molts cops aqueixa demanda i les respostes que hi he anat donant al llarg dels anys han estat
Les pinedes que envolten Tarragona estan resseques, ahir un foc a l’àrea del Mèdol va ser apagat ràpidament pels bombers. Dilluns potser plourà finalment, tothom ho espera en aqueixa terra eixuta en tots els sentits del mot. Aqueix estiu és dels més secs i calorosos que recordo, tampoc no he vist mai el nostre
Aqueixa nit toca revetlla a la platja de Salou per celebrar una nit assenyalada festivament arreu del nostre país. La Mare de Déu d’agost marca el punt culminant de les vacances d’estiu i és una nit que evoca retrobaments personals i festius.