Miquel Alimbau Solé va morir jove, l’any 1932, però va deixar una bona biblioteca amb nombrosos volums dedicats a la millora de la producció agrària i a la historia, enllaçant professió i vocació. Entre els llibres d’història els que més em van cridar l’atenció quan era adolescent són els sis volums dels “Episodios de la
Aqueixa nit aconvida a seure a la fresca mirant cap al cel per veure com cauen les llàgrimes de Sant Llorenç. Estels blancs que creuen la fosca tot anunciant l’albada de la llibertat pel nostre poble.
Aqueix agost -sense vacances ni viatges- fa que trobi en les passejades de capvespre pel bosc de la marquesa la bonança estival a tocar de casa. Entre la Móra i la platja llarga, el litoral tarragoní es gairebé verge del tot, un espai preservat miraculosament de l’especulació urbanística que mostra la riquesa del bosc
Santa Anna és la patrona de les puntaires, una habilitat que les dones feien a les cases de pagès fins no fa gaires anys. Aqueix vespre d’estiu tot repassant fotografies antigues he recordat la cançoneta que sentia repetir a les puntaires que s’aplegaven a casa de la tia Quimeta Alimbau, a la meva Vila-seca natal,
A les tardes vagaroses de l’estiu m’entretinc a donar un cop d’ull a llibres que reposen a les prestatgeries que només consulto de tant en tant. Avui tot fullejant el Costumari Català de Joan Amades he descobert que el 3 de juliol és la festivitat de Sant Cuqui. Diu el mestre Amades: “El tenien per
Des de fa dies el foc deforesta les comarques centrals del País Valencià convertint en cendra paratges que simbolitzen la memòria col·lectiva, propietats familiars i il·lusions personals deixant en evidència la incompetència dels qui el malgovernen. En un país on el foc forma part de la vida i de la festa, avui representa la mort
Tot i que ja ha passat la revetlla de Sant Joan continuo enganxat a la cançó de Jaume Sisa que duu aqueix títol i més ara que escric sentint com els veïns que segueixen la roja. Aqueixa nit es calorosa a Tarragona, com arreu del país. Una calor pesada que abalteix la gent. Tot
Com cada any aqueix capvespre he fet una petita foguera domèstica per cremar andròmines i fustes velles amb el desig que el foc de la joia de viure converteixi en cendra els mals averanys. Aqueixa nit del foc ancestral que ens relliga com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,
La ciutat de Tarragona, capital enguany de la cultura catalana, acollirà aqueix cap de setmana, divendres i dissabte, un seguit d’activitats que s’emmarquen en els actes commemoratius del quarantè aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. En ple tardo-franquisme l’Ajuntament de Tarragona va acordar agermanar-se amb la ciutat catalana de Sardenya i des d’aleshores hi
Les vacances d’enguany arriben a la fi després de passar quatre setmanes a Chungju (que vol dir Lleialtat) una ciutat mitjana al bell mig de la Corea del Sud). Escric assegut a la vora del foc a terra d’una casa rural tradicional, tota de fusta, adaptada com a pub amb el nom de Jazz &
Avui s’ha encetat l’any en el qual Tarragona serà la capital de la cultura catalana, un esdeveniment del que ens n’hem de congratular però alhora aprofitar per trobar la manera perquè efectivament la catalanitat sigui l’eix vertebrador de la vida social tarragonina. Aqueixa oportunitat mediàtica pot servir per projectar la singularitat tarragonina dins del conjunt
Avui la neu i el fred siberià cauen damunt la terra catalana però cada dia de l’any hi cau la malvestat de ponent. L’atur, l’espoli fiscal, la desinversió estatal, la marginació de la llengua catalana, la dominació política son les fuetades quotidianes que rebem com a poble mentre les aigües fètides de l’oasi institucional aparenten
M’afegeixo a la campanya promoguda pel col·lectiu editor de la revista literària de relats de ficció “La lluna en un cove” promovent l’ús i el reconeixement normatiu de l’expressió col·loquial allavòrens. Ma mare l’emprava naturalment, com tothom, a la meva Vilaseca natal. Un cop instal·lat amb la família a Tarragona, aquesta i altres variants dialectals
Aqueixa es la nova capçalera d’un mitjà de comunicació local en català que s’ha presentat aqueix vespre al magnífic celler dels Vermuts Rofes, de Reus amb la presència de més de dugues centes persones. Amb caràcter mensual a partir d’aqueix gener, Reus retroba la premsa escrita feta a la ciutat que tindrà el seu complement digital
De bon matí, aquest cap d’any temperat i lluminós, amb Hèctor López Bofill hem decidit marxat plegats pel tram del camí de ronda entre la platja de la Móra i el castell de Tamarit, ja a la vora del terme d’Altafulla. Tot marxant hem anat comentant els seus articles a l’Avui (entre els quals trobo