Avui hom celebra la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, la patrona dels corders i espardenyers, oficis pràcticament ja desapareguts però dels quals encara servo memòria dels meus anys d’infantesa. La diada de la Mare de Déu dels Àngels era coneguda com el dia dels perdons. Ma mare m’ho contava quan era xiquet
Sant Jaume era una figura preeminent del santoral d’antany, avui pocs xiquets el duen per nom. Jo n’estic ufanós i així ho he transmés al meu fill. M’agrada celebrar les onomàstiques tradicionals, no comparteixo el criteri segons el qual la laïcitat ha d’arribar a la supressió d’aquesta mena de festes familiars. Ans al contrari, són
Josepmiquel Servià, amic, poeta i patriota, ha fet arribar per Sant Joan als seus coneguts un bell poema tot desitjant un bon estiu. Faig meus els seus desitjos i els trameto als lectors d’aquest bloc reproduint les seves paraules. M’agrada el mar com és:tendre, rebel, andrògin.El mar, la mar, la mar, el mar….indòmit, canviant i generós. M’agrada el
Amb l’estiu que ja s’anuncia torna a venir de gust fer el ressopó a la fresca, fer-la petar acompanyant la conversa amb àpats lleugers que facilitin la conversa amena i entranyable. Quan era xiquet m’agradaven les nits, quan havent sopat, tota la famíla agafava cadascú la seva cadira i tothom baixava al carrer a xerrar
Dos amics, per vies diferents, em fan arribar missatges de suport a l’empresa catalana productora de la marca de cervesa Moritz atès que és objecte d’assetjament mediàtic per part de la “brunete” periodística espanyola. Doncs, això, fem país a base de cervesa (Moritz i altres d’autòctones). Aquí va la crida a la solidaritat als patriotes
Avui s’escau el segon centenari de la independència de la República Argentina respecte del Regne d’Espanya. Una colla de catalans hi contribuïren en llocs destacats i la colònia catalana hi fou durant molts anys ben coneguda i nombrosa. De xiquet vaig memoritzar una anècdota relativa a la República Argentina que sempre m’ha acompanyat associada al
Una de les festes més lluïdes del Camp de Tarragona és la setmana medieval de Montblanc que avui s’ha clos amb èxit, un any més. Josep Andreu, l’alcalde -patriota i republicà com n’hi ha pocs-, lluïa amb orgull l’estelada a la solapa de l’americana (un gest significatiu que mai manca en les seves aparicions públiques)
Dia de festa, per tradició i per voluntat, i també per la reflexió. Quan era xiquet, i encara vivíem a Vila-seca, la festa de Sant Josep era de les més celebrades, a diferència de la Setmana santa que sempre he recordat amb tristor. El pare feia l’arròs amb conill a la cassola, al foc a terra de
Allò que m’agrada més del carnestoltes és la reusenca “fira catalana de la consumició”, l’Expo-Profit que se “celebra” els dilluns al de matí a la plaça Prim. Les colles de carnaval preparen àpats per rescabalar-se de les despeses suportades i acomiadar el cap de setmana de gresca i disbauxa amb la panxa plena. No hi
Avui és Tots Sants, una festa que no m’agradava gaire de xiquet, i ara de gran me l’agafo com un dia de treva, dedicat a la intimitat i el repòs de l’esperit, acumulant forces per a afrontar la configuració de la candidatura independentista que promou Reagrupament cara a les eleccions al Parlament de l’any vinent.
Darrerament ha fet fortuna, gràcies a la divulgació mediàtica que té tot allò forani a casa nostra, la festa d’Halloween, importada de la cultura nord-americana i d’origen irlandès, que ha anat desplaçant la nostrada castanyada. Mantenir, tot gaudint-ne, les festes tradicionals catalanes és un acte d’autoestima col·lectiva i d’afirmació nacional en un temps en
Aquest capvespre, aprofitant la bonança dels primers dies de tardor, m’he calçat les espardenyes per fer una llarga passejada. He triat les tradicionals, amb vetes negres, i he descartat les innovadores -sense vetes- que vaig comprar a Arenys de Munt. El diumenge tretze de setembre va ser el dia de la consulta per la
Avui és festa major a Tarragona, Santa Tecla gloriosa, patrona dels tarragonins. Una jornada castellera de primer nivell, una bona ocasió per menjar espineta (de tonyina) amb cargolins i una diada de retrobament amb les tradicions locals. Significativament, hi ha pocs pares que inscriguin al registre civil les xiquetes amb el nom de Tecla.
L’any 1969, el del festival de Woodstock, jo tenia onze anys i només m’arribaven les imatges en blanc i negre de la TVE. Vaig anar creixent a la recerca dels rastres d’aquell mític encontre musical a casa nostra. Una d’aquestes troballes va ser el descobriment de “La Traviesa”, el “bluegrass-bar” de Torredembarra, obert l’any 1978. Des d’aleshores
L’amic i ferreny patriota Antoni Gomis em va fer tastar el cava 2014, un brut molt digne etiquetat amb l’estelada i el mapa dels Països Catalans i distribuït per la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional (www.xecna.cat). Una entitat adherida al Centre Català de Negocis. Aquest cap de setmana de la Mare de Déu d’agost, festa grossa arreu