Sóc lector fidel del bloc “Bona vida” que manté Jaume Fàbrega a Vilaweb. En comparteixo les observacions punyents i estimulants sobre les formes de vida i la mentalitat que ens singularitzen als catalans. L’apunt d’avui, “El purgatori de Dante i els menargues”, el trobo excepcional. Jaume Fàbrega, en poques ratlles, sap retratar la poca cura
Dies d’estiu, temps de lleure i de retrobament d’amics i parents en llocs estimats. Avui hem dinat als margallons, Jaume i Coty -els cosins mexicans-, la meva mare i els meus fills. Jaume és fill de Dolors Cornudella, que hi va arribar exiliada l’any 1940. La tia Dolors era cosina de la mare i germana
Aquesta lletra extreta d’una cançó d’Al Tall m’acompanya sempre en els moments de dubte, de desencís, de ràbia i d’impotència. Són les sensacions que he sentit aquests dies en veure la impostura del pacte del finançament. Viurem (1999) Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per
Com a preludi de la revetlla, aquest matí hem esmorzat al bar de l’Orfeó Reusenc una colla d’amics, convidats pel Pere Olivé, que acumula celebracions a base d’àpats. Al vespre cadascú a ca seva. Avui toca sopar a la fresca, cuinar a la brasa i ballar amb la música de la terra mentre els xiquets
M’afegeixo a les referències que diversos blocaires de la casa han fet a la festa, oberta, discreta i carregada de sentiments, que Vilaweb va oferir amb motiu del cinquè aniversari de l’aparició dels blocs i amb la perspectiva de la propera obertura de la nova seu del millor diari digital dels Països Catalans. Havent dinat, vaig agafar
Aquest vespre s’ha realitzat l’acte públic de presentació a Tarragona d’una plataforma ciutadana que ha adoptat per nom “Mou-te per Tarragona” (www.moutepertarragona.cat). L’encontre ha aplegat a uns quants centenars de persones a través d’una convocatòria que ha circulat per la xarxa local d’internet. L’objectiu immediat és promoure una ubicació per a la nova estació
Del sud del nostre país, i per a tota la nació, amb naturalitat i nova sava s’expressa la creativitat literària en forma de revista mensual de relats de ficció. Autors joves, noves formes d’expressió d’una cultura antiga i ben viva, en format paper i digital (www.lallunaenuncove.cat), tot plegat una mostra efectiva i concreta de l’enorme potencialitat del
En acabar el ple de l’ajuntament, faig un mos a ungla de cavall i corro a escampar la boira cap al Priorat, enfilant la carretera de Falset en aquesta plàcida tarda de primavera. Arribat a Capçanes m’aturo davant el monument al Carrasclet, el coratjós resistent contra l’ordre borbònic imposat arran de la victòria franco-castellana a la Guerra de
El monestir de Santa Maria de Poblet i els seu entorn desprenen energia i vitalitat que s’encomanen a qui hi acudeix amb el cor obert i la ment desperta. Ahir i avui ens hi hem aplegat, un cop més, els quatre juristes del departament de dret públic de la Universitat Rovira i Virgili que redactem
Dia gris, fred, boirós. Per acabar un cap de setmana casolà opto per donar una volta per les muntanyes de Prades. De bon matí agafo el cotxe i faig via cap a La Selva del Camp, Vilaplana i carretera amunt fins a la Mussara. La carretera estreta s’obre camí enmig de la boira, revolts i pujades
Ahir al capvespre els germans Arola, Alfred i Fèlix, oferiren a autors, col·laboradors i amics una festa per commemorar el desè aniversari de la seva aventura editorial. Els tarragonins estem d’enhorabona, enguany hem participat de la celebració del quarantè aniversari de l’obertura de la Llibreria de la Rambla i també dels primers deu anys de
Aquesta frase, acompanyada de símbols feixistes i “puta ETA”, l’han pintada a la paret de casa meva amb lletres ben grosses. És el tercer fet d’aquestes característiques en el darrer mes i mig. No penso acudir ni a les autoritats ni a la policia espanyola. Tampoc demanaré ajuda als dirigents d’ERC que han intentat estigmatitzar-me per
Els margallons és on visc, el meu petit tros de món des de fa deu anys, hi són benvinguts els amics i la gent de bé. Aquí escric, també aquest bloc, assegut a la taula de despatx de l’avi Miquel Alimbau. Sense saber que els meus propòsits coincidirien amb les recomanacions estivals del conseller
Moisès Rial, company de militància i amic blocaire, m’ha animat a pujar a Berga per la Patum i poder tastar la gatzara que s’hi viu. He arribat a Berga de bon matí, plovia i hi havia poca gent pels carrers, fent temps m’he entretingut contemplant la placa que recorda l’insigne patriota mossèn Armengou. Quan han
Havent dinat, frugalment, agafo el cotxe i cap a Barcelona falta gent. Arribo a deshora a la cita convinguda a la parada del partit davant la font de Canaletes. Signo un parell de llibres, agreixo a la Mar les atencions rebudes i me’n vaig a fer apostolat. Esgarrapo algunes signatures per la candidatura d’Esquerra Independentista al