Pujar a Prada de Conflent amb motiu de la Universitat Catalana d’Estiu és una de les fites inamovibles de cada agost.
Xerrar amb amics i coneguts -i fer-ne de nous- és un gaudi preuat. Enguany he fet petar una llarga conversa amb l’Andreu Ferré, sindicalista d’Unió de Pagesos i la parella nordamericana formada per Sonia i Alex Alland, dos veterans de Prada. El tema de conversa ha estat l’anticatalanisme i l’antisionisme, un fenomen sobre el qual hem intercanviat punts de vista enriquidors asseguts al tendal de la Universitat.
Al costat, Oriol Falguera, Alex Renyé, Agustí Barrera i Carles Sastre acompanyats de dirigents de la CUP retien homenatge a la trajectòria patriòtica de Manuel Viusà davant una colla d’assistents. Abans, tot dinant, a la taula del costat seia l’Elisenda Paluzie i el Moisès Rial entre d’altres companys. En poques hores, una pila de retrobaments.
Post Scriptum, 21 d’agost del 2017.
Enguany no he pujat a Prada, conscientment i dissortadament, tot allò que ha denunciat Josep Guia em sembla cert i em dol la impassibilitat dels afectats, incapaços de donar explicacions i encara menys d’autocrítica, arribat el cas. L’any vinent farà mig segle de la Universitat Catalana d’Estiu, tan de bo hom pugui festejar-ho reverdint els valors que la varen fer néixer.
Post Scriptum, 21 d’agost del 2018.
Enguany tampoc pujaré a Prada pel cinquantenari de la Universitat Catalana d’Estiu perquè, dissortadament, les mancances exposades l’any passat no s’han pas subsanat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume,
realment una visita aprofitada i d’allò més agradable i interessant.
Simplement volia afegir-me cibernèticament a aquest homenatge tant de justícia a Manuel Viusà. Quina gent tan ferma, tan forta i valenta i alhora tan plena de valors i exemple des de la humilitat.
Fa uns anys vaig tenir ocasió d’assistir a un altre homenatge que es va fer a la Barceloneta. D’aquells moments i d’aquells testimoniatges que et posen la pell de gallina.
una abraçada