Jaume Renyer

Ara fa trenta anys, quan jo era al Vendrell en el meu primer destí professional, una de les persones que em va acollir amistosament fou Maria Teresa Barot i Magrinyà, aleshores una veterena i eficient funcionària de l’Ajuntament encarregada del servei d’aigües.

En un sopar a ca seva va lliurar als convidats un poema seu de Nadal, senzill i sentit, expressió d’aquella creativitat popular espontània tan nostrada, que he conservat tots aqueixos anys i que avui reprodueixo com a agraïment al seu gest i a la bonhomia que vam compartir en aquella vetllada. Fa molts anys que he perdut el contacte amb l’amfitriona i la majoria dels assitents però en servo el record amb afecte.

Vostre gran record de sempre
talment com un arbre sant
creix avui amb nova fulla
-abet que mai es despulla-
perquè és dia de Nadal.

I aquella pau desitjada
es fa viva i ben latent
veient clar que ella devalla
com una llarga muralla
del Cel blau i resplandent.

Joia santa, festa bona
és la gran Nit de Nadal
on l’amor té per corona
a l’Infant i la Morana
xoplugats dins del Portal.

Ens fem petits aquell dia
i amb alegria expectant
esperem la bona nova
que pels voltants de la Cova
els àngels estant cantant.

Nit de perdó i harmonia…
Nit de cors amorosits….
És Nit que sempre voldria
perquè ella és com el dia
i ens té a tots ben arraulits.

Ministeri d’amor i joia
és la Festa de Nadal
on Jesús Infant naixia
a dintre d’una establia
d’una Mare Virginal.

Post Scriptum, 25 de desembre del 2021.