Aqueixa nit toca revetlla a la platja de Salou per celebrar una nit assenyalada festivament arreu del nostre país.
La Mare de Déu d’agost marca el punt culminant de les vacances d’estiu i és una nit que evoca retrobaments personals i festius.
Des de Latrun, a la plana de Sharon, a la vall d’Aayalon, on D’u va aturar el temps per tal que Josuè pugués acabar amb els amorreus, recordem les paraules de Bialik:
Que siguin ben fermes, germans, les vostres mans,
i que la pàtria redimeixin!
No perdeu el coratge! Braç a braç, exultants
i alegres, feu que el poble protegeixin!
Sabem del vostre vagareig, tenim anhel
de cada una de les gotes de suor
que com rosada cauen damunt Israel
i el fan viure de nou sense por.
És eterna tota llàgrima que al mar es vessa
del nostre plor, i és del poble ofrena.
I és ciment la suor que el nostre front travessa
per empedrar el camí que a Déu mena.
Bé que només hàgiu posat els fonaments,
no us heu pas afanyat en va!
D’altres pujaran la paret i els complements;
tenen ja la plomada a la mà.
Som un poble que avança pas a pas! Alceu
de les runes cases amb més d’aguant!
Un bell dia veuran, els qui vindran d’arreu,
què ha fet el poble més errant!
Uniu-vos, forces disperses, sigueu davanters!
Treballeu amb vigor i coratge.
No digueu que sou febles o pocs. No heu entès
que el Déu de Jacob mena el combat?
De Zorobabel ençà no havíem emprès
una obra amb tan magnífic esclat.
Qui gosaria riure’s del que ara és petit?
Feu-vos aixades, i el poble redimiu,
mentre dels cims de les muntanyes el crit
ressoni i la veu de Déu digui: Veniu!
Des de Latrun, a la plana de Sharon, a la vall d’Aayalon, on D’u va aturar el temps per tal que Josuè pugués acabar amb els amorreus, recordem les paraules de Bialik:
Que siguin ben fermes, germans, les vostres mans,
i que la pàtria redimeixin!
No perdeu el coratge! Braç a braç, exultants
i alegres, feu que el poble protegeixin!
Sabem del vostre vagareig, tenim anhel
de cada una de les gotes de suor
que com rosada cauen damunt Israel
i el fan viure de nou sense por.
És eterna tota llàgrima que al mar es vessa
del nostre plor, i és del poble ofrena.
I és ciment la suor que el nostre front travessa
per empedrar el camí que a Déu mena.
Bé que només hàgiu posat els fonaments,
no us heu pas afanyat en va!
D’altres pujaran la paret i els complements;
tenen ja la plomada a la mà.
Som un poble que avança pas a pas! Alceu
de les runes cases amb més d’aguant!
Un bell dia veuran, els qui vindran d’arreu,
què ha fet el poble més errant!
Uniu-vos, forces disperses, sigueu davanters!
Treballeu amb vigor i coratge.
No digueu que sou febles o pocs. No heu entès
que el Déu de Jacob mena el combat?
De Zorobabel ençà no havíem emprès
una obra amb tan magnífic esclat.
Qui gosaria riure’s del que ara és petit?
Feu-vos aixades, i el poble redimiu,
mentre dels cims de les muntanyes el crit
ressoni i la veu de Déu digui: Veniu!